El professor Carlos F. Daganzo és catedràtic de Ciència del Transport a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i ocupa la càtedra Robert Horonjeff. Va obtenir el doctorat en enginyeria de camins per la Universitat de Michigan, va ser professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i actualment és director del Centre d'Excel·lència de la Fundació Volvo sobre el Futur del Transport urbà a la UC Berkeley.

És autor de 5 llibres científics que són la referència bàsica de les assignatures de doctorat relacionades amb la demanda, la logística, les operacions de transport i els sistemes de transport públic, i de més de 150 articles científics publicats a les millors revistes. Però el que distingeix el professor Daganzo no és la quantitat dels seus articles, sinó la seva qualitat i repercussió: amb un factor h=40 com autor únic, el més elevat en enginyeria civil i ambiental. Daganzo és el millor investigador individual a nivell mundial en ciència del transport.

Diverses de les seves contribucions científiques han tingut una gran rellevància. Ha treballat en aspectes com la demanda, en què ha desenvolupat els models “probit” per a la simulació de la demanda de viatgers en la dècada dels anys setanta; el trànsit, àmbit en què ha canviat completament el paradigma de la modelització del trànsit, deixant l’analogia hidràulica de conservació de trajectòries, i ha establert una nova teoria basada en les xarxes de cues, per formular finalment una teoria variacional del trànsit que permet tractar correctament situacions de congestió en xarxa; la logística, àmbit en què durant la dècada dels anys vuitanta i noranta va desenvolupar contribucions basades en la probabilitat geomètrica, que han possibilitat entendre com s’han de dissenyar els sistemes logístics a partir de formulacions analítiques tancades; la tarifació, sector en què també va desenvolupar models mixtos de tarifació i restriccions del trànsit metropolità; el transport urbà, amb el descobriment de la relació fonamental macroscòpica (MFD) del trànsit a les ciutats, la formulació d’aspectes dinàmics del transport a la ciutat i el disseny òptim d’una xarxa d’autobusos d’altes prestacions.

El professor Carlos F. Daganzo ha mantingut una estreta relació amb la UPC, concretament amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), on ha impartit de forma continuada cursos i seminaris, ha dirigit tesis doctorals de professors i exalumnes, ha participat en tribunals de tesis doctorals, en congressos d’enginyeria del transport organitzats a la UPC i ha estat tutor d’estades sabàtiques de professors de la nostra institució. La seva col·laboració amb el Centre d'Innovació del Transport de la UPC (CENIT) s’ha enfortit recentment durant l’elaboració del RetBus, de propera implantació a Barcelona.