Sèrie: UPC Recerca Jove
29 de febr. 2008
Podem predir el comportament del foc durant un incendi?
Accés obert
29 de febr. 2008
Doctora en Enginyeria Industrial i professora de la Politècnica, ha realitzat diferents estades de recerca a Austràlia i participa en diversos projectes de recerca nacionals i europeus. La seva línia de recerca s’orienta a l’estudi del comportament dels incendis forestals i les aplicacions de la termografia infraroja en la lluita contra els incendis.
Assegura que “la persona que es dediqui a la recerca ha de ser pacient i perseverant; s'ha de tenir molta fe en allò que s'està fent per no desmoralitzar-te quan els bons resultats triguen a aparèixer. És important tenir una base molt sòlida de coneixements sobre el fenòmen que s'estudia i cal tenir una bona capacitat d'autoaprenantatge.”
Per a ella, el millor de dedicar-se a la recerca “és la possibilitat de generar nous coneixements amb gent tremendament competent d'arreu del món i l'agradable sensació de realització personal quan s'obtenen els resultats que s'intuïen”.
Assegura que “la persona que es dediqui a la recerca ha de ser pacient i perseverant; s'ha de tenir molta fe en allò que s'està fent per no desmoralitzar-te quan els bons resultats triguen a aparèixer. És important tenir una base molt sòlida de coneixements sobre el fenòmen que s'estudia i cal tenir una bona capacitat d'autoaprenantatge.”
Per a ella, el millor de dedicar-se a la recerca “és la possibilitat de generar nous coneixements amb gent tremendament competent d'arreu del món i l'agradable sensació de realització personal quan s'obtenen els resultats que s'intuïen”.
Tomàquets més saborosos?
Accés obert
29 de febr. 2008
Enginyer tècnic agrícola, ha participat en el projecte d’estudi socioeconòmic del cultiu de mongeta del Ganxet, així com en el projecte de millora de varietats tradicionals de tomàquet a l’equip de Millora Vegetal per Característiques Organolèptiques de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.
Pensa que una persona que es vol dedicar a la recerca “ha de tenir ganes d’aprendre: la formació és constant, però també és important la capacitat de concentració, de prendre decisions, la constància, el saber treballar en grup... I sobretot il·lusionar-se amb el projecte en què s'està treballant”.
Per a ell, la decisió de dedicar-se a la recerca no es pren de manera puntual. “El projecte en què estic treballant s’ha anat desenvolupant paral·lelament a la meva implicació; el que m’ha motivat més en tot aquest temps ha estat la confiança que m'han mostrat els membres del grup de recerca, tant els que em tutoritzen com els que treballen en projectes paral·lels”.
Pensa que una persona que es vol dedicar a la recerca “ha de tenir ganes d’aprendre: la formació és constant, però també és important la capacitat de concentració, de prendre decisions, la constància, el saber treballar en grup... I sobretot il·lusionar-se amb el projecte en què s'està treballant”.
Per a ell, la decisió de dedicar-se a la recerca no es pren de manera puntual. “El projecte en què estic treballant s’ha anat desenvolupant paral·lelament a la meva implicació; el que m’ha motivat més en tot aquest temps ha estat la confiança que m'han mostrat els membres del grup de recerca, tant els que em tutoritzen com els que treballen en projectes paral·lels”.
29 de gen. 2008
Robots cirurgians?
Accés obert
29 de gen. 2008
Doctor enginyer industrial, la seva línia de recerca se centra en el comportaments de robots, amb l’objectiu de millorar la seva interacció amb les persones, en concret en la robòtica mèdica.
Pensa que la recerca en el camp de la robòtica mèdica “suposa un repte meravellós: treballar per a persones implica uns requeriments molt especials i estrictes i, alhora, l’impacte que la teva feina té sobre la societat és immediata i molt gratificant”. I és que, per a aquest jove investigador, el millor de dedicar-se a la recerca “són aquells moments en què crides eureka!, quan has trobat solució a un problema que no et deixava dormir”.
En la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca, ha participat en l’estudi dels comportaments dels robots per a la seva interacció amb les persones i en el desenvolupament d’eines per a la navegació d'instruments quirúrgics, entre d'altres projectes.
Pensa que la recerca en el camp de la robòtica mèdica “suposa un repte meravellós: treballar per a persones implica uns requeriments molt especials i estrictes i, alhora, l’impacte que la teva feina té sobre la societat és immediata i molt gratificant”. I és que, per a aquest jove investigador, el millor de dedicar-se a la recerca “són aquells moments en què crides eureka!, quan has trobat solució a un problema que no et deixava dormir”.
En la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca, ha participat en l’estudi dels comportaments dels robots per a la seva interacció amb les persones i en el desenvolupament d’eines per a la navegació d'instruments quirúrgics, entre d'altres projectes.
29 de febr. 2008
El làser, detectiu de cèl·lules cancerígenes?
Accés obert
29 de febr. 2008
Investigador postdoctoral a l’Institut de Ciències Fotòniques, Satish Rao creu que “és excitant treballar com a investigador, ja que la creativitat en les idees i l’esforç produeix sempre recerca innovadora i millores tecnològiques”.
La seva recerca s’emmarca en un projecte d’investigació de noves tècniques de diagnosi no invasives a través d’unes pinces òptiques, que utilitzen un feix de llum per atrapar una partícula en un punt. Les aplicacions d’aquest projecte s’orienten a estudis biomoleculars de l’àmbit de la biofísica, per exemple quan un virus infecta una cèl·lula.
Creu que els investigadors espanyols no haurien de marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera investigadora i considera que cada cop hi ha més oportunitats i finançament per a la recerca en el nostre país.
La seva recerca s’emmarca en un projecte d’investigació de noves tècniques de diagnosi no invasives a través d’unes pinces òptiques, que utilitzen un feix de llum per atrapar una partícula en un punt. Les aplicacions d’aquest projecte s’orienten a estudis biomoleculars de l’àmbit de la biofísica, per exemple quan un virus infecta una cèl·lula.
Creu que els investigadors espanyols no haurien de marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera investigadora i considera que cada cop hi ha més oportunitats i finançament per a la recerca en el nostre país.
Podem regenerar els teixits del cos humà?
Accés obert
29 de febr. 2008
Doctora i llicenciada en Biologia, desenvolupa la seva línia de recerca en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, en el camp de la biomedicina, i lidera diferents projectes orientats a reparar i curar els teixits danyats o malalts. “Actualment, treballo en la regeneració òssia, però ja he començat a distingir cèl·lules mare adultes i a diferenciar-les en cèl·lules endotelials per a aplicacions cardiovasculars, i a utilitzar substrats estructurats per guiar neurones com a primer pas per a la regeneració”, explica l’Elisabeth.
Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.
Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.
Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.
Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.
5 de març 2008
UPC Recerca Jove
Accés obert
5 de març 2008
El projecte UPC Recerca Jove amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que es du a terme a la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. De l’altra, fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre prou coneguda, ni reconeguda, per l’entorn social.
Una pregunta és el punt de partida de cadascun dels 31 videoclips. En 3 minuts, els joves investigadors i investigadores donen resposta, d’una manera entenedora i divulgativa, a alguns problemes de la nostra vida quotidiana, sovint en col·laboració amb altres empreses i institucions de recerca implicades en el desenvolupament tecnològic i la innovació. Per exemple: és possible detectar, a l’instant, el rebuig d’un ronyó trasplantat? I preveure inundacions, incendis forestals o excés d’ozó a l’aire que respirem? O, fins i tot, és possible regenerar els teixits del cos humà o recuperar el gust dels tomàquets? També alguns dels curts plantegen situacions que ara com ara poden semblar més properes a la ciència-ficció, però que també formen part de la recerca que s’està fent a la UPC: viurem sota terra?, avions no tripulats?, tecnologia invisible?, robots cirurgians?
Una pregunta és el punt de partida de cadascun dels 31 videoclips. En 3 minuts, els joves investigadors i investigadores donen resposta, d’una manera entenedora i divulgativa, a alguns problemes de la nostra vida quotidiana, sovint en col·laboració amb altres empreses i institucions de recerca implicades en el desenvolupament tecnològic i la innovació. Per exemple: és possible detectar, a l’instant, el rebuig d’un ronyó trasplantat? I preveure inundacions, incendis forestals o excés d’ozó a l’aire que respirem? O, fins i tot, és possible regenerar els teixits del cos humà o recuperar el gust dels tomàquets? També alguns dels curts plantegen situacions que ara com ara poden semblar més properes a la ciència-ficció, però que també formen part de la recerca que s’està fent a la UPC: viurem sota terra?, avions no tripulats?, tecnologia invisible?, robots cirurgians?
6 d’abr. 2010
Satèl·lits per estudiar el canvi climàtic?
Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris creu que una persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de tenir una sèrie d'habilitats i competències: "constància, perseverança, capacitat de síntesi i treball en equip, ment oberta, ganes de qüestionar-se el perquè de moltes coses, però alhora independència i iniciativa!".
El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).
6 de maig 2010
Algoritmes per millorar el transport de mercaderies?
Accés obert
6 de maig 2010
Per a Miquel Estrada la dedicació en recerca a Espanya "és es bona part vocacional i és imprescindible la constància, la responsabilitat i el domini d'idiomes".
És Enginyer de Camins, Canals i per la UPC i doctor en Enginyeria Civil. La seva tesi doctoral sobre la distribució de mercaderies en empreses de missatgeria va guanyar el V Premi Abertis. Actualment, les seves línies de recerca són la logística i l'anàlisi d'operacions en sistemes de transport públic al Centre d'Innovació del TransportObre en finestra nova.
En el transport de mercaderies, bàsicament la principal mercaderia que es transporta és aire. Per què? Perquè els camions, els vehicles, van gairebé buits. És molt difícil arribar a un factor d'ocupació d'un camió bastant alt. El disseny d'una xarxa de distribució de missatgeria o de qualsevol tipus de mercaderia és un problema d'optimització combinatòria, un problema d'elevada complexitat. Vaig desenvolupar un mètode, un algoritme metaheurístic per optimitzar les rutes d¡'aquests vehicles, amb un origen i una destinació determinats, justament per incrementar el factor d'ocupació dels vehicles.
És Enginyer de Camins, Canals i per la UPC i doctor en Enginyeria Civil. La seva tesi doctoral sobre la distribució de mercaderies en empreses de missatgeria va guanyar el V Premi Abertis. Actualment, les seves línies de recerca són la logística i l'anàlisi d'operacions en sistemes de transport públic al Centre d'Innovació del TransportObre en finestra nova.
En el transport de mercaderies, bàsicament la principal mercaderia que es transporta és aire. Per què? Perquè els camions, els vehicles, van gairebé buits. És molt difícil arribar a un factor d'ocupació d'un camió bastant alt. El disseny d'una xarxa de distribució de missatgeria o de qualsevol tipus de mercaderia és un problema d'optimització combinatòria, un problema d'elevada complexitat. Vaig desenvolupar un mètode, un algoritme metaheurístic per optimitzar les rutes d¡'aquests vehicles, amb un origen i una destinació determinats, justament per incrementar el factor d'ocupació dels vehicles.
Components metàl·lics conformats en estat semisòlid?
Accés obert
6 de maig 2010
Per a Sergi Menargues, el millor de dedicar-se a la carrera investigadora "és que amb la recerca desenvolupes una feina en què la paraula rutina no existeix mai!".
Actualment realitza el seu doctorat en l'àmbit de la conformació d'aleacions pel procés sub-liquidus casting i és professor a l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú.
Actualment realitza el seu doctorat en l'àmbit de la conformació d'aleacions pel procés sub-liquidus casting i és professor a l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú.
Avions elèctrics?
Accés obert
6 de maig 2010
Quan va decidir fer el doctorat, Miguel Delgado va escriure una llista amb els arguments per al 'sí' i els arguments per al 'no'. Veia en el doctorat la possibilitat de tenir més temps per aprendre, però també era conscient de la manca d'estabilitat laboral que comportava. Ara reconeix que en aquell moment no va tenir en compte un factor que ara considera imprescindible: "el contacte amb l'empresa".
Va entrar en contacte amb el projecte europeu MOET, arran d'una beca de col·laboració quan encara estudiava. Aquest projecte, liderat per l'empresa Airbus, aconseguirà millorar l'arquitectura interna dels avions perquè perdin pes, estalviïn combustible, siguin més segurs i, en definitiva, contaminin menys.
En aquest projecte, dirigit pels investigadors Juan Antonio Ortega i José Luis Romeral, la Politècnica s'encarrega de diagnosticar el funcionament del motor que fa moure els alerons de l'aparell. La novetat és que aquest motor, que habitualment funciona amb un sistema hidràulic, es basarà en un sistema electromecànic.
Va entrar en contacte amb el projecte europeu MOET, arran d'una beca de col·laboració quan encara estudiava. Aquest projecte, liderat per l'empresa Airbus, aconseguirà millorar l'arquitectura interna dels avions perquè perdin pes, estalviïn combustible, siguin més segurs i, en definitiva, contaminin menys.
En aquest projecte, dirigit pels investigadors Juan Antonio Ortega i José Luis Romeral, la Politècnica s'encarrega de diagnosticar el funcionament del motor que fa moure els alerons de l'aparell. La novetat és que aquest motor, que habitualment funciona amb un sistema hidràulic, es basarà en un sistema electromecànic.
Simulació tèxtil: el fil de la innovació?
Accés obert
6 de maig 2010
Segons el coordinador del projecte, José Antonio Tornero, promotor i investigador de l'INTEXTERObre en finestra nova, "el sistema podrà ser aplicat a qualsevol producte de qualsevol procés productiu de qualsevol empresa, fins i tot al sector de la moda".
L'Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el projecte de recerca europeu MODSIMTEX (Modelització i Simulació Tèxtil), que generarà una nova tecnologia capaç de fer estalviar tones de matèria primera, temps i energia als fabricants de la indústria tèxtil. En aquest projecte, un consorci de 12 empreses i laboratoris de recerca punters a tot Europa dissenyaran un sistema intel·ligent capaç de reduir, en tres quartes parts, el temps i la matèria primera necessaris per a la posada a punt de la maquinària de les cadenes de producció de productes d’alt valor afegit.
El nou sistema estarà enllestit en poc més de tres anys. MODSIMTEX generarà una nova tecnologia capaç de reduir, en un 75%, el temps i la matèria primera, i permetrà estalviar fins a un 7% l’energia que s’ha d’invertir en la posada a punt de les maquinàries quan es canvia de producte.
L'Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el projecte de recerca europeu MODSIMTEX (Modelització i Simulació Tèxtil), que generarà una nova tecnologia capaç de fer estalviar tones de matèria primera, temps i energia als fabricants de la indústria tèxtil. En aquest projecte, un consorci de 12 empreses i laboratoris de recerca punters a tot Europa dissenyaran un sistema intel·ligent capaç de reduir, en tres quartes parts, el temps i la matèria primera necessaris per a la posada a punt de la maquinària de les cadenes de producció de productes d’alt valor afegit.
El nou sistema estarà enllestit en poc més de tres anys. MODSIMTEX generarà una nova tecnologia capaç de reduir, en un 75%, el temps i la matèria primera, i permetrà estalviar fins a un 7% l’energia que s’ha d’invertir en la posada a punt de les maquinàries quan es canvia de producte.
16 de maig 2010
Pneumàtics reciclables?
Accés obert
16 de maig 2010
Aquesta jove enginyera tècnica industrial, especialitzada en Química i Enginyeria en Organització Industrial, treballa a l’empresa privada, en una multinacional alemanya, com a assessora tècnica d'additius per a pintures al mercat espanyol. Amb l’objectiu de millorar el seu currículum, va decidir compaginar la seva carrera professional amb els estudis de doctorat.
Pilar Casas assegura que "sense recerca no hi ha innovació i sense innovació les empreses no són competitives. Necessitem noves idees, nous productes que facin que Catalunya estigui al capdavant de la recerca científica." Per a aquesta jove investigadora, la recerca té un component addictiu: "el millor de dedicar-se a la recerca és que, a mesura que avances positivament, tens més curiositat per continuar: enganxa!"
Pilar Casas assegura que "sense recerca no hi ha innovació i sense innovació les empreses no són competitives. Necessitem noves idees, nous productes que facin que Catalunya estigui al capdavant de la recerca científica." Per a aquesta jove investigadora, la recerca té un component addictiu: "el millor de dedicar-se a la recerca és que, a mesura que avances positivament, tens més curiositat per continuar: enganxa!"
