Duración: 80 minutos (idioma: catalán y castellano)

Ciclo de lecturas 2013: «Cómic, ciencia y tecnología»
«El honor de los samuráis»

Viernes 26 de abril de 2013, a las 19 horas
Sala Fòrum de la FNAC L'ILLA (av. Diagonal, 549-557, Barcelona)

LECTURA NÚM. 14
«Rurouni Kenshin, de Nobuhiro Watsuki

INVITADOS:
- Alex Fernández (Mediatres Estudio)
- Ángel Sala (Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya)
- Eduard Terrades (CineAsia)

MODERADOR:
Jordi Ojeda, director del ciclo de lecturas

Con motivo del lanzamiento en formato DVD y BR de la película "Kenshin, el guerrero samurái" se ha organizado una mesa redonda para analizar las obras de samuráis en el manga y en el cine en general, y, en particular, la representación de su código de honor, uno de los valores más característicos de los samuráis.

"Kenshin, el guerrero samurái", es una película de acción real interpretada por Takeru Sato y ha sido dirigida por Keisha Otomo, que también firma el guión adaptado del manga original "Rurouni Kenshin: El Guerrero Samurái", serie creada en 1994 por Nobuhiro Watsuki.

La película se pudo ver en Sitges en el pasado 45º Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, donde tuvo una buena acogida por parte de la crítica y del público asistente. Además de la adaptación al cine, también existe una serie en anime de noventa y cinco episodios, además de otros productos relacionados con la serie original. El manga apareció por primera vez en castellano en 1999 editado por Glénat España (actual Editores de Tebeos) del que reconoce haber vendido entres los diferentes números y ediciones más de 400.000 ejemplares. Desde 2013 es Panini Comics quien tiene los derechos de explotación del manga, del que actualmente se puede encontrar una cuidada edición íntegra de 22 volúmenes y que corresponden a la lectura recomendada en esta sesión.

Rurouni Kenshin narra la historia de un samurái de la época Meiji que intenta dejar atrás una carrera de asesino y de una reputación marcada por su destreza con la katana y su frialdad a la hora de matar. Su arrepentimiento le hace viajar por el país como un vagabundo ayudando a quien lo necesite, como penitencia por todas las muertes que provocó.

Los samuráis forman parte de la historia de Japón, y se ha popularizado por su representación en el arte, convirtiéndolos en personajes fascinantes para la ficción. Eran célebres guerreros, expertos en artes marciales que destacaban como hábiles jinetes y por su destreza con la espada y el arco. Su vida estaba regida por un código conocido como Bushido donde destacaban valores como la honradez, el valor, la compasión, el honor y la lealtad hacia sus señores. Además, en el código se destacaba la importancia de la benevolencia y el autocontrol.

En la mesa redonda participan Alex Fernández de Mediatres (empresa distribuidora de la película), Ángel Sala, director del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Eduard Terrades, crítico de cine en CineAsia y comisario de la exposición "Samuráis de papel", y Jordi Ojeda, autor entre otros del artículo "Los valores en viñetas".
Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Ciclo de lecturas 2013

Lectura 15: Lovecraft: una luz para los autores de cómic

Lecturas recomendadas:

El jove Lovecraft (volums 1, 2 i 3) de Bartolo Torres i Josep Oliver

Dorian Gray d’Enrique Corominas sobre l’obra d’Oscar Wilde

Various Horror Visions. Historias de terror cotidiano, de Santipérez

Todas las obras publicadas por Diábolo Ediciones
Vídeo grabado y editado por Graciamon.cat

Mesa redonda con los autores: Bartolo Torres, Enrique Corominas y Santipérez.
Organiza y modera Jordi Ojeda

Sin duda H.P. Lovecraft es uno de los escritores más influyente en los autores de terror del siglo XX, tanto en la literatura como en el cómic y el cine. En la mesa redonda "Lovecraft : una luz para los autores de cómic" analizaremos la influencia de H.P. Lovecraft en la obra de los autores de "El joven Lovecraft", Bartolo Torres y José Oliver. También se contará con la presencia de Enrique Corominas, autor del cómic " El retrato de Dorian Gray" y reconocido ilustrador del universo de "El juego de tronos", y de Santipérez, uno de los dibujantes de terror más destacados en la actualidad, autor de la publicación "Historias de terror cuotidiano".

Los cuatro (Bartolo Torres, Josep Oliver, Enrique Corominas y Santi Pérez) son también colaboradores de la Revista Cthulhu de la editorial Diábolo, una revista semestral que lleva diez número publicados. Es la única revista de terror que se publica en el país y está sirviendo de ensayo y cantera para muchos autores, también para los invitados a la mesa redonda.

Esta mesa redonda del ciclo de lecturas se realiza en el marco de la 8 º Ciclo de actividades de Fantasía y ciencia ficción del Coll y del ciclo de conferencias "Cómic, Ciencia y Tecnología".

Jueves 7 de noviembre de 2013, a las 19.30h
Centre Cívic El Coll – La Bruguera (C/ L’Aldea, 15, 08023 Barcelona)

Fotos e imágenes disponible en el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/2013/11/fototeca-inauguracion-expo-el-joven.html

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

El joc de l’Ender: un emblema de la ciència-ficció

90 minuts en català (només audio)

Sessió 16, lectures
El joc de l'Ender, d’Orson Scott Card, editat per Ediciones B
El juego de Ender (2 volums), adaptació de Pasqual Ferry i Christopher Yost, editat per Panini Comics

Participants
Miquel Barceló, primer editor en castellà d’El joc d’Ender
Pasqual Ferry, dibuixant Marvel i autor de l’adaptació al còmic
Àngel Sala, director del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
Jordi Ojeda, director del cicle de lectures i moderador de la taula rodona

Sens dubte es podria considerar Ender’s Game com a novel•la emblemàtica de la ciència-ficció. Es tracta d’un dels bestsellers més reconeguts a nivell internacional i just ara se n’acaba d’estrenar l’esperada versió cinematogràfica. El prolífic autor Orson Scott Card va publicar el primer volum d’aquesta saga el 1985 amb què va guanyar els dos premis més prestigiosos de la ciència-ficció: el Premi Nebula el 1985, i el Premi Hugo el 1986.

Un visionari editor de ciència-ficció, Miquel Barceló, catedràtic de la UPC i editor de les col•leccions de ciència-ficció d’Ediciones B des del 1985 i fins al 2010, la va publicar la novel•la per primer cop en castellà. Autor i editor acabarien travant amistat i el primer va venir a visitar Barcelona en diferents ocasions arran del Premi de Ciència-ficció atorgat per la UPC. L’autor en va vendre els drets per fer-ne una pel•lícula a mitjan anys noranta i va arribar fins i tot a preparar-ne una desena de guions. D’aquestes i d’altres anècdotes, en parlarem en detall a la taula rodona.

Com que la versió cinematogràfica es feia esperar, Marvel va decidir el 2008 publicar-ne la versió en còmic i va escollir per al dibuix una de les estrelles de la casa de les idees d’aquell moment: el dibuixant barceloní Pasqual Ferry, que també ens acompanyarà a la taula amb motiu de la recent publicació en dos volums de l’adaptació completa editada per Panini Comics.

La versió cinematogràfica ha estat dirigida per Gavin Hood i interpretada en els principals papers per Harrison Ford (Coronel Hyrum Graff), Asa Butterfield (Ender Wiggin), Abigail Breslin (Valentine Wiggin), Hailee Steinfeld (Petra Arkanian), Viola Davis (Gwen Anderson) i Ben Kingsley (Mazer Rackham), un repartiment de luxe per a una producció molt ambiciosa que aprofita al màxim tots els recursos dels efectes especials d’avui en dia. Parlarem sobre la pel•lícula també amb Àngel Sala, director del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Sinopsi: En un futur proper, una raça alienígena anomenada “els Insectors” ha atacat la Terra. De no haver estat per un heroi llegendari, el comandant de la Flota Internacional Mazer Rackham, tot s'hauria perdut. A fi i efecte de preparar-se davant d’un pròxim atac, l'estricte Coronel Hyrum Graff i l'Exèrcit Internacional entrenen només els millors joves per trobar entre ells el futur “Mazer”. Ender Wiggin, un noi tímid però brillant estratega, és reclutat per unir-se a l'elit. Quan arriba a l’Escola de Batalla, Ender supera ràpidament reptes cada vegada més difícils guanyant-se així el respecte de tothom fins aconseguir arribar finalment a l'Escola Drac. Un cop allà, el mateix Mazer Rackham entrenarà Ender perquè pugui liderar els seus companys soldats en una èpica batalla que determinarà el futur de la Terra i la salvació de la raça humana.

Ender’s Game és una de les obres cabdals de la literatura de ciència-ficció, per això mereix que se’n parli en aquesta taula rodona organitzada i moderada pel professor Jordi Ojeda, divulgador de la ciència i de la tècnica i que utilitzarà els tres recursos narratius que es presenten en aquesta ocasió: novel•la, còmic i cinema.
Dilluns 18 de novembre de 2013, a les 19.00 hores
Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona
Organitza: Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona

Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Ciclo de lecturas 2014

Lectura 17: Ángeles y demonios: nuevas formas de representación del bien y el mal

Lecturas recomendadas:
Constantine (volúmenes 1, 2, 3 y 4) de varios autores

Todas las obras publicadas por ECC Ediciones.
Participantes:

- Fernando Blanco y Francis Portela, dibujantes de Constantine

- Jordi Sánchez Navarro, del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

- Jordi Ojeda, que organiza y modera
Vídeo grabado y editado por Graciamon.cat. Duración 62 minutos en castellano.

La mesa redonda "Ángeles y demonios: nuevas formas de representación del bien y del mal" es una actividad paralela a la exposición "John Constantine, el paradigma de los detectives de lo oculto", que a su vez se organiza dentro del 10º ciclo de actividades de Fantasía y Ciencia-ficción del Coll.

El relanzamiento del personaje de Constantine en cómic en el nuevo universo de DC y el estreno internacional de la serie de televisión del mismo nombre creada por la NBC en Estados Unidos es un buen motivo para hacer nuestro pequeño homenaje a uno de los cómicos más longevos que se publican en la actualidad, más de veinte y cinco años desde el inicio de su publicación en 1988 dentro del sello Vertigo. Para la celebración contamos con la colaboración de dos autores españoles que recientemente se han incorporado a la lista de dibujantes ilustres que han trabajado en la coleccción, Fernando Blanco y Francis Portela.
Blanco y Portela han tenido una carrera casi paralela en los últimos años, trabajando para diferentes editoriales americanas en el sector de los superhéroes, empezando como entintadores hasta llegar a dibujantes, y buena prueba de ello son las páginas que mostramos a la exposición y que corresponden al personaje de Constantine en las diferentes colecciones que aparece dentro del universo DC, y que se han publicado en castellano por ECC Ediciones con las cabeceras "Constantine", "La liga de la Justicia Oscura" y "I vampire". En la exposición veremos una selección de páginas en blanco y negro de los autores invitados y su versión en color tal y como se publicaron (hay disponible la grabación de la inauguración).

Constantine ya tuvo su momento de proyección al gran público con el estreno en 2005 de la película del mismo título producida por la Warner. Dirigida por Francis Lawrence y protagonizada por Keanu Reeves (alter ego del detective), además de Rachel Weisz, Tilda Swinton, Shia LaBeouf, en una aceptable adaptación de los cómics, con un final abierto que desgraciadamente no llegó a concretarse en una continuación en el cine.

La mesa redonda propuesta como actividad paralela a la exposición lleva por título "Ángeles y demonios: nuevas formas de representación del bien y del mal", donde participan el autores invitados a la exposición, Fernando Blanco y Francis Portela, y el experto en comunicación audiovisual, el profesor Jordi Sánchez Navarro, colaborador del Sitges - Festival de Cine de Sitges, y moderado por Jordi Ojeda, responsable del ciclo de lecturas. En esta ocasión las lecturas recomendadas corresponden a los cuatro primeros números publicados hasta la fecha de la nueva cabecera Constantine, publicadas por ECC Ediciones, con la participación de varios autores. Las lecturas son una invitación a que os sumerjáis en el nuevo universo DC en general y, en particular, a seguir las peripecias del detective de lo oculto, John Constantine.

En la mesa redonda tendremos oportunidad de reflexionar sobre la evolución de la representación del bien y del mal en nuestra sociedad, especialmente a su representación en la ficción.

Jueves 6 de noviembre de 2013, 19.30h
Centre Cívic El Coll – La Bruguera (C/ L’Aldea, 15, 08023 Barcelona)

Fotos e imágenes en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Durada: 72 minuts (idioma: català amb fragments en castellà), només audio
« La crisi social: novel·les gràfiques basades en fets reals »

Dijous 13 de novembre de 2014, a les 14.00 hores

Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

Av. Diagonal, 690, 08034 Barcelona

Sessió 18, lectures

Tijeras y Tiritas, la sanidad se va a hacer puñetas, de Nacho Fernández, editat per Panini Comics
Khalid, de Damián Campanario i Jordi Pastor, editat per Norma Editorial
Taxi Driver, de Bié, editat per Panini Comics

Participants

Nacho Fernández, autor de Tijeras y Tiritas, la sanidad se va a hacer puñetas
Damián Campanario, guionista de Khalid
Jordi Pastor, dibuixant de Khalid
Bié, autor de Taxi Driver

Organitza i modera

JORDI OJEDA, director del cicle de lectures

Diferents disciplines artístiques han narrat d’una manera o altra la crisi. També, aprofitant al màxim les seves possibilitats, ho ha fet la novel·la gràfica, i ha demostrat ser un excel·lent recurs pedagògic per treballar un tema com és la crisi social, aquella que afecta directament les persones, més enllà de les crisis financeres, de la construcció o de la indústria, i que sovint només apareixen en els mitjans de comunicació quan es produeixen notícies terribles o d’una forma groguenca.

En aquesta sessió s’han seleccionat tres obres de quatre autors residents a Barcelona que han narrat mitjançant textos i dibuixos diferents situacions que mostren experiències concretes i reals de crisi social. Precisament per la seva condició de “basades en fets reals” són històries universals (no importa on transcorrin) i atemporals (il·lustren una època determinada però les situacions es repeteixen en el temps). Les tres obres són entre elles molt diferents pel que fa a la seva concepció i temàtica:

- Tijeras y Tiritas, la sanidad se va a hacer puñetas, editat per Panini Comics. L’autor, Nacho Fernández, actua com a guionista i dibuixant d’una obra que suposa un gir en la seva carrera ja que d’un estil reeixit en la paròdia i l’humor s’enfronta en aquesta tragicomèdia a un tema tan delicat com mostrar les conseqüències de les retallades en la sanitat. L’autor decideix dibuixar un docudrama acompanyant un equip de periodistes que precisament fan diferents entrevistes en un hospital. Les pròpies experiències personals dels personatges principals es barregen amb les dels pacients i familiars entrevistats i amb la realitat dels gestors de l’hospital. Es tracta d’històries basades en fets reals recopilades a partir d’entrevistes i de les notícies dels mitjans de comunicació (recordin l’expressió: "la realitat supera la ficció"). L’obra va ser un encàrrec de l’editorial que cal destacar, tant per l’aposta per l'autor escollit com per la temàtica, complexa i extremament delicada.

- Khalid, editat per Norma Editorial. Khalid és la història paral·lela de dos germans marroquins: el més gran, que fa temps que viu a Barcelona, i el menor que decideix escapar de la seva ciutat natal per venir a una mena de paradís que falsament li havia idealitzat el seu germà a les seves cartes. El relat és una barreja de nombroses experiències viscudes en primera persona o en el seu entorn més immediat pel guionista de l’obra, Damián Campanario, educador social del Centre Educatiu de Justícia Juvenil Can Llupià de la Generalitat del Catalunya. Jordi Pastor és el dibuixant de l’obra, que encerta en el to i en la intensitat dramàtica dels personatges i les situacions. Es tracta d’una novel·la gràfica magnífica d’una Barcelona sovint invisible per als mateixos barcelonins.

- Taxi Driver, editat per Panini Comics. Xavier Carrasco, conegut artísticament amb el nom de Bié, va patir en primera persona la crisi com a dibuixant fins al punt de decidir cercar una pluriocupació amb una altra activitat completament diferent. "A més de dibuixar, una altra cosa que faig bé és conduir", amb aquesta mentalitat va acabar treballant durant anys com a taxista de nit mentre de dia continuava amb la seva professió dibuixant les anècdotes viscudes durant la nit anterior. El resultat és aquesta obra explicada en forma de relats curts que ens mostra un model determinat de societat, també un model de ciutat (turisme, horaris, etc.) i un repertori de perfils humans que farien les delícies de qualsevol antropòleg.

A la taula rodona hi participen els quatre artistes i es parla amb ells del seu procés creatiu, de les vivències que van inspirar les històries, i de l’acollida dels lectors i de les persones protagonistes d’alguns dels relats (les obres es van publicar entre l’abril de 2013 i el maig de 2014). Presenta l’acte el professor Jordi Ojeda, divulgador de la ciència i de la tècnica i que utilitza les novel·les gràfiques com a instrument pedagògic.

A la foto, d’esquerra a dreta: Bié, Jordi Ojeda, Jordi Pastor, Damián Campanario i Nacho Fernández.

Fotos i imatges a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es