La conferència s’emmarca en les activitats que es realitzen a la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La recerca recupera l’anticipació tecnològica apareguda en els anys cinquanta a les publicacions gràfiques de ciència ficció. Els anys cinquanta es coneixen com l’edat d’or dels còmics a Espanya. En la greu penúria de la postguerra, la progressiva normalització de la indústria editorial i l’aparició d’una normativa legal reguladora dels còmics van permetre una extraordinària proliferació de les col·leccions d’historietes, tant en l’àmbit humorístic com en el dramàtic, històric o d’aventures. Els anomenats quaderns d’aventures creaven herois populars que prolongaven setmana rere setmana les interminables històries que esdevenien en un futur proper, en què la tecnologia es convertia en l’instrument imprescindible per a fer versemblants les situacions viscudes pels personatges dels còmics. En les diferents col·leccions apareixen mitjans de transport del futur, noves vies de comunicació, robots, armes o vestits espacials amb una barreja d’ironia i d’anticipació tecnològica, que ara podem mostrar amb la perspectiva que dóna el pas dels anys.

La conferència s’emmarca en les activitats que es realitzen a la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La recerca recupera l’anticipació tecnològica apareguda en els anys cinquanta a les publicacions gràfiques de ciència ficció. Els anys cinquanta es coneixen com l’edat d’or dels còmics a Espanya. En la greu penúria de la postguerra, la progressiva normalització de la indústria editorial i l’aparició d’una normativa legal reguladora dels còmics van permetre una extraordinària proliferació de les col·leccions d’historietes, tant en l’àmbit humorístic com en el dramàtic, històric o d’aventures. Els anomenats quaderns d’aventures creaven herois populars que prolongaven setmana rere setmana les interminables històries que esdevenien en un futur proper, en què la tecnologia es convertia en l’instrument imprescindible per a fer versemblants les situacions viscudes pels personatges dels còmics. En les diferents col·leccions apareixen mitjans de transport del futur, noves vies de comunicació, robots, armes o vestits espacials amb una barreja d’ironia i d’anticipació tecnològica, que ara podem mostrar amb la perspectiva que dóna el pas dels anys.

En el marc del IX Jornada Memorial Democràtic a la UPC. Fem memòria per fer futur, es va realitzar el dimecres 1 de desembre de 2010 la jornada que tenia per títol: Els fonaments de la cultura popular: el cas de l’editorial Bruguera.
Degut a l’extensió de la jornada s’ha dividit en tres parts, el contingut de les quals és el següent:
Part 1 de 3
18.00 h Benvinguda
Antoni Roca, coordinador de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura
Universitat Politècnica de Catalunya
Mònica Rius, presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica de l’Institut d’Estudis Catalans
18.15 h Editorial Bruguera: la resistència editorial en els anys de plom del franquisme, 1939-1951
Antonio Martín, historiador i editor de còmics
Part 2 de 3
19.00 h Els tebeos de Bruguera entre el 1951 i el 1986: de la singularitat a la factoria
Antoni Guiral, divulgador del còmic i autor del llibre 100 anys de l’editorial Bruguera
Part 3 de 3
19.45 h Taula rodona: La cultura popular a la generació de la postguerra
Moderador: Jordi Ojeda, director del projecte Còmic, ciència i tecnologia
Convidats:
Josep Solana “Joso”
Francesc Pérez Navarro

20.45 h Cloenda de l’acte
Jordi Ojeda, organitzador de la jornada

En el marc del IX Jornada Memorial Democràtic a la UPC. Fem memòria per fer futur, es va realitzar el dimecres 1 de desembre de 2010 la jornada que tenia per títol: Els fonaments de la cultura popular: el cas de l’editorial Bruguera

Degut a l’extensió de la jornada s’ha dividit en tres parts, el contingut de les quals és el següent:

Part 1 de 3
18.00 h Benvinguda
Antoni Roca, coordinador de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura
Universitat Politècnica de Catalunya
Mònica Rius, presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica de l’Institut d’Estudis Catalans

18.15 h Editorial Bruguera: la resistència editorial en els anys de plom del franquisme, 1939-1951
Antonio Martín, historiador i editor de còmics

Part 2 de 3
19.00 h Els tebeos de Bruguera entre el 1951 i el 1986: de la singularitat a la factoria
Antoni Guiral, divulgador del còmic i autor del llibre 100 anys de l’editorial Bruguera

Part 3 de 3
19.45 h Taula rodona: La cultura popular a la generació de la postguerra
Moderador: Jordi Ojeda, director del projecte Còmic, ciència i tecnologia
Convidats:
Josep Solana “Joso”
Francesc Pérez Navarro

20.45 h Cloenda de l’acte
Jordi Ojeda, organitzador de la jornada

En el marc del IX Jornada Memorial Democràtic a la UPC. Fem memòria per fer futur, es va realitzar el dimecres 1 de desembre de 2010 la jornada que tenia per títol: Els fonaments de la cultura popular: el cas de l’editorial Bruguera

Degut a l’extensió de la jornada s’ha dividit en tres parts, el contingut de les quals és el següent:

Part 1 de 3
18.00 h Benvinguda
Antoni Roca, coordinador de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura
Universitat Politècnica de Catalunya
Mònica Rius, presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica de l’Institut d’Estudis Catalans

18.15 h Editorial Bruguera: la resistència editorial en els anys de plom del franquisme, 1939-1951
Antonio Martín, historiador i editor de còmics

Part 2 de 3
19.00 h Els tebeos de Bruguera entre el 1951 i el 1986: de la singularitat a la factoria
Antoni Guiral, divulgador del còmic i autor del llibre 100 anys de l’editorial Bruguera

Part 3 de 3
19.45 h Taula rodona: La cultura popular a la generació de la postguerra
Moderador: Jordi Ojeda, director del projecte Còmic, ciència i tecnologia
Convidats:
Josep Solana “Joso”
Francesc Pérez Navarro

20.45 h Cloenda de l’acte
Jordi Ojeda, organitzador de la jornada

Divendres 15 d’abril de 2011. Fira de Barcelona. 1,5 minuts d’àudio en català.

Breu trobada amb Jordi Longarón instants després de rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona.

Per a veure altres activitats de divulgació visiteu el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com/

En el marco del XV Salón La Massana-Còmic (dirigida por Joan Pieras) y organizado por la Societat Andorrana de Ciències (presidida por Àngels Mach) tuvo lugar la mesa redonda que llevaba por título “El invierno del dibujante”, que corresponde al título de la última obra de Paco Roca, editada por Astiberri.

“El invierno del dibujante” ganó en abril de 2011 el premio al mejor guión y mejor obra en el XXIX Salón Internacional del Cómic de Barcelona. La obra describe la salida en 1957 de los autores estrella de la editorial Bruguera para fundar Tío Vivo, una nueva revista que les permitiera conseguir mayores recursos, mantener el control creativo de sus personajes, etc. –lograr una mayor libertad, en definitiva–, como metáfora del régimen franquista. “No es casualidad –expone en el prólogo Antoni Guiral, prestigioso estudioso del medio– que Carlos Conti, Guillermo Cifré, Josep Escobar, Eugenio Giner y José Peñarroya fueran los elegidos, o los autoelegidos. Eran autores de personajes populares con prestigio, como Carioco, Tribulete, Carpanta, el inspector Dan o Don Pío. Algunos habían sido educados en la República, todos habían sufrido en directo la Guerra Civil, hubo incluso quien había luchado en el bando perdedor. Se habían formado en un entorno que respondía a la esperanza”.

La mesa redonda está moderada por Jordi Ojeda e intervienen:

- Paco Roca, autor de la obra.

- Toni Guiral, divulgador de la historieta y prologuista de la obra.

- Y Joan Bruguera, nieto de Pantaleón Bruguera, uno de los personajes que aparece en el cómic, y bisnieto del fundador de la Editorial Gato Negro, que en la década de los cuarenta cambió a Editorial Bruguera.

Para ver las fotos del acto podéis visitar el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com/2011/05/breve-cronica-del-salon-la-massana.html

y para más noticias de actividades de divulgación cómic-ciencia-tecnologia:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com

Durada 65 min. (només so, en català)

Se'n recorden del professor Franz de Copenhaguen? Coneixen l'expressió "això sembla un invent del tebeo"? La XXVIIª Mostra del Còmic de Cornellà ha organitzat l’exposició “Els invents del TBO i els seus dibuixants”, comissariada per Lluís Giralt, col·leccionista i expert divulgador del TBO.

L’exposició mostra originals des de meitat dels anys vint fins a meitat dels anys seixanta de la mítica pàgina dels invents del TBO, on la imaginació dels seus autors ens permetia albirar artefactes enginyosos i futuristes amb una etiqueta d'inversemblança i estrambòtic, el que va afavorir que s'encunyés l'expressió "invent del tebeo" en la memòria popular de més d'una generació.

La conferència “Ciència i tecnologia albirada en els invents del TBO” es va realizar el 13 de novembre a les 12h al Palau Mercader (Ctra. de l'Hospitalet, s / n, Parc de Can Mercader).

Per a més informació de l’acte podeu visitar el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com

Durada 1h 27min. (en català)

Amb motiu de l’exposició d’homenatge al dibuixant del TBO, en Josep Mª Blanco, que va organitzar el Museo del Còmic, el XVI Saló La Massana Còmic conjuntament amb la Societat Andorrana de Ciències van organitzar la conferència que portava per títol “TBO: la revista que va canviar el nom a la historieta”, impartida per Jordi Ojeda.

La sessió va estar dividida en tres grans blocs: un primer d’introducció a la revista, un segon sobre els invents del TBO i un tercer bloc més extens d’entrevista a Josep Mª Blanco, amb el que es va fer un repàs als quasi cinquanta anys publicant al TBO.

A la sessió van assistir d’altres autors del còmic com l’Alfons Font que va participar a les preguntes o en Joan Mundet, en Jan, en Carlos López, en Paco Nájera o en Joan Escandell, entre d’altres.

L’acte va ser presentat per l’Àngels Mach, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, que va tenir la gentilesa de fer el vídeo i de cedir-ne la seva difusió.

La conferència “TBO: la revista que va canviar el nom a la historieta” es va realizar el 28 d’abril de 2012 a les 18h en l’edifici La Closeta del Comú de La Massana.

Per a més informació de l’acte podeu visitar el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com

Inauguració de l’exposició “Un personatge de còmic que ha esdevingut universal: El jove Lovecraft“. El jove Lovecraft és un còmic guionitzat per Josep Oliver i dibuixat per Bart Torres, editat per Diábolo Ediciones. A la inauguració en parlen per ordre d’intervenció:

- Xavier Franch, director del Centre Cívic El Coll-La Bruguera.

- Jordi Ojeda, comissario de l’exposició.

- Bart Torres, dibuixant d’El jove Lovecraft (Josep Oliver no va poder assistir).

L’exposició “Un personatge de còmic que ha esdevingut universal: El jove Lovecraft”, comissariada per Jordi Ojeda, és un homenatge a l’obra i als seus creadors, el guionista Josep Oliver i el dibuixant Bartolo Torres, i a l’editorial que va apostar per ells, Diábolo Ediciones. Tots dos autors van tenir la genial idea de pensar com seria l’univers de Lovecraft a la seva infantesa, què li passaria pel cap a aquest nen, quines situacions hauria de salvar en un món on la fantasia i la realitat es barregen a parts iguals. L’elecció de la tira com a medi de comunicació permetia reproduir acudits directes i situacions quotidianes vist des del caleidoscopi d’una ment repleta de monstres en un cos amb els problemes i situacions habituals dels nens amb la família, els amics i a l’escola.

Però, sobretot, els autors van tenir la genial idea de començar de compartir les seves tires a internet, probablement avançant-se varis anys al que s’està convertint en una solució per a molts artistes de diferents disciplines. La publicació a l’anglès de les tires de forma gratuïta van difondre el personatge a nivell internacional, la resta ja és història. Fins el moment s’han publicat tres volums en castellà, dels quals en podem veure versions en català, anglès, francès, italià i alemany, i cal afegir una versió pirata en grec que algú va fer arribar a l’editorial quan se’l va trobar a les botigues d’Atenes sense que ni editorial ni autors en tinguessin notícies... ni diners.

L’originalitat dels guions, l’estil tan característic del dibuixant a mida de la història i la complicitat d’altres autors i, especialment, del públic, han convertit al Jove Lovecraft en un personatge universal que el llegeixen aficionats de diferents països d’arreu. Pocs personatges poden assolir aquesta fita.

A l’exposició es van poder veure una selecció de les portades, tires i esbossos dels tres volums publicats fins la data, a l’espera de que aparegui el quart volum del que ja hem pogut llegir, de nou, una bestreta.

Inauguració dijous 7 de novembre de 2013, 19.00h
Centre Cívic El Coll – La Bruguera (C/ L’Aldea, 15, 08023 Barcelona)

Fotos i imatges disponibles en el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/2013/11/fototeca-inauguracion-expo-el-joven.html

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Inauguración de la exposición “John Constantine, el paradigma de los detectives de lo oculto“. En la inauguración hablan por orden de intervención (duración 21 minutos en castellano):

- Xavier Franch, director del Centre Cívic El Coll-La Bruguera.

- Jordi Ojeda, comisario de la exposición.

- Fernando Blanco, dibujante.

- Francis Portela, dibujante.

El relanzamiento del personaje de Constantine en cómic en el nuevo universo de DC y el estreno internacional de la serie de televisión del mismo nombre creada por la NBC en Estados Unidos es un buen motivo para hacer un pequeño homenaje a uno de los cómicos más longevos que se publican en la actualidad, más de veinte y cinco años desde el inicio de su publicación en 1988 dentro del sello Vertigo. Para la celebración se contó con la colaboración de dos autores españoles que recientemente se han incorporado a la lista de dibujantes ilustres que han trabajado en la colección, Fernando Blanco y Francis Portela.

Blanco y Portela han tenido una carrera casi paralela en los últimos años, trabajando para diferentes editoriales americanas en el sector de los superhéroes, empezando como entintadores hasta llegar a dibujantes, y buena prueba de ello son las páginas que se muestran en la exposición y que corresponden al personaje de Constantine en las diferentes colecciones que aparece dentro del universo DC, y que se han publicado en castellano por ECC Ediciones con las cabeceras "Constantine", "La liga de la Justicia Oscura" y "I vampire". En la exposición se pueden ver una selección de páginas en blanco y negro de los autores invitados y su versión en color tal y como se publicaron.

Constantine ya tuvo su momento de proyección al gran público con el estreno en 2005 de la película del mismo título producida por la Warner. Dirigida por Francis Lawrence y protagonizada por Keanu Reeves (alter ego del detective), además de Rachel Weisz, Tilda Swinton, Shia LaBeouf, en una aceptable adaptación de los cómics, con un final abierto que desgraciadamente no llegó a concretarse en una continuación en el cine.

La actividad paralela a la exposición es una mesa redonda que lleva por título "Ángeles y demonios: nuevas formas de representación del bien y del mal", donde participan los autores invitados a la exposición, Fernando Blanco y Francis Portela, también disponible la grabación de la misma.

Inauguración jueves 6 de noviembre de 2013, 19.00h
Centre Cívic El Coll – La Bruguera (C/ L’Aldea, 15, 08023 Barcelona)

Fotos e imágenes de la exposición en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Taula rodona “Dibuixar en llibertat: abans, ara, després” amb Jaume Capdevila "Kap", Danide, Jaime Martín i Jordi Sempere. Presenta Jordi Ojea

Vídeo i audio disponibles, 55 minuts en català.

Nota de l’Institut Français Barcelone: Activitat organitzada amb motiu de l’exposició “Dessins en liberté” promoguda per Courrier International. L’exposició, feta de 12 cartells de dibuixos de premsa realitzats per prop de 50 dibuixants del món sencer, té un objectiu: suscitar el debat al voltant de la qüestió de la llibertat d’expressió. Cada cartell tracta sobre una temàtica precisa de la llibertat d’expressió: censura, Internet, corrupció, drets de les dones, rebel·lions, clima, esport, racisme. Els dibuixos, realitzats per dibuixants de 45 nacionalitats diferents, han estat tots publicats en titulars de diaris locals. Denunciant els atacs contra el setmanari Charlie Hebdo del mes de gener 2015, aquesta exposició proposa una il·lustració de com s’exerceix actualment la llibertat d’expressió a tots els continents.

Aquest dibuixos ens recorden la força dels valors de la República, l’incessant necessitat de defendre’ls i de debatre plegats el que ens uneix: aquest comentari de la ministra de Cultura, Fleur Pellerin, serà el tema principal de les converses de la taula rodona que aplegarà a Jaume Capdevila "Kap", Danide, Jaime Martín i Jordi Sempere a l’Institut francès-Barcelona. Jordi Ojeda moderarà la taula rodona. Quan la ploma, el llapis, el retolador o el ratolí són les muralles de la democràcia i de la llibertat contra la barbàrie, la injustícia, l’absurd i l’inacceptable... Abans, ara i després: com garantir la llibertat d’humor en un món on sempre es troba amenaçada?

Dijous 25 febrer, 19h a la seu de l’Institut Français Barcelone.

Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es