Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Control automático. (https://mooc.upc.edu/)

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Control automático. (https://mooc.upc.edu/)

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería" (https://mooc.upc.edu/)

Presentació a càrrec del sr. Ruggirello , enginyer elèctric de la Universidad Tecnológica de Buenos Aires, sobre els sistemes de transport com serveis d'última generació com són els ROV, dins del marc de les Jornades tecnològiques marítim portuàries.

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería" (https://mooc.upc.edu/)

Xerrada en motiu de l'acte de commemoració del 10è aniversari de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM-UPC)

Reflexions sobre com les tecnologies, que veiem com a ciència ficció, són en realitat molt presents en la nostra vida

Conferència emmarcada dins el cicle "Enginy i la Geltrú" que es duu a terme mensualment a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. A càrrec de Michel Bauwens, teòric belga, escriptor actiu i investigador que dóna conferències arreu sobre temes de tecnologia, cultura i innovació empresarial. És fundador de la "Foundation for Peer to peer Alternatives", una organització global d'investigadors que treballen conjuntament per explorar com es pot integrar la producció en col·laboració, el govern i la propietat. Peer to peer vol dir "d'igual a igual".

Bauwens és autor d'un gran nombre d'assajos, incloent-hi el "Peer to peer i l'evolució humana" i "Economia política del treball col.laboratiu", on defineix el fenomen peer to peer com una incipient alternativa a la societat capitalista: l'economia basada en la col.laboració entre iguals és quelcom que ja existeix com una alternativa a la producció, com és el cas del software lliure, per exemple, doncs es desenvolupa mitjançant el treball col.laboratiu sobre un codi compartit i obert. En aquesta conferència, realitzada dins del context de la col·laboració entre la P2P Foundation i la CIC, s'explica que aquesta lògica es pot estendre més enllà de la computació i argumenta que les xarxes igualitàries són una nova i emergent forma de relacionar-se en la societat que està transformant profundament l'organització de la nostra civilització.

Malgrat que el Parkinson és una malaltia crònica, hi ha mesures per controlar i estabilitzar-ne els símptomes. Un grup d’investigadors de la UPC ha dissenyat un dispositiu, equipat amb sensors, que controla els moviments dels malalts i subministra informació, en temps real, als neuròlegs, la qual els facilita l’ajustament de la medicació, tal com ens explica en aquest vídeo Albert Samà, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i investigador del Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD).

El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.

Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.

El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.

Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.