Vídeo demostratiu per a familiaritzar-se amb el programa Siemens NX9. Mitjançant l’estudi del moviment del mecanisme de la plataforma elevadora del darrera d’un camió s’introdueix com definir parells prismàtics amb el NX, com indicar que no es tingui en compte el pes propi dels elements en una simulació, i s’analitza teòricament el cas particular de l’equilibri d’un cos sotmès únicament a dues forces.

Vídeo demostratiu per a familiaritzar-se amb el programa Siemens NX9. Primerament es realitza l’estudi del mecanisme d’un trencaametlles, mitjançant el qual es mostra pas a pas la definició d’una molla, com s’aplica una força sobre el mecanisme (tant constant com a partir de la definició d’una funció *.AFU), com es defineix el contacte entre sòlids, possibles maneres per poder extreure com a resultat la força que ha de fer un element extern (no modelat) per tal de mantenir l’equilibri del mecanisme. En segon lloc es proposa l’estudi de la pinça d’un robot, on s’ha d’aplicar les funcionalitats vistes anteriorment així com la definició d’un engranatge i l’aplicació d’un moment en una articulació.

Vídeo demostratiu per a familiaritzar-se amb el programa Siemens NX9. Primerament es realitza l’estudi del mecanisme d’un trencaametlles, mitjançant el qual es mostra pas a pas la definició d’una molla, com s’aplica una força sobre el mecanisme (tant constant com a partir de la definició d’una funció *.AFU), com es defineix el contacte entre sòlids, possibles maneres per poder extreure com a resultat la força que ha de fer un element extern (no modelat) per tal de mantenir l’equilibri del mecanisme. En segon lloc es proposa l’estudi de la pinça d’un robot, on s’ha d’aplicar les funcionalitats vistes anteriorment així com la definició d’un engranatge i l’aplicació d’un moment en una articulació.

Setmana 1, punt 2 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Presentació del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 5, conclusions del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Vídeo elaborat per a l'International Congress of Education, Innovation and Learning Technologies 2014

Seminari Imatges: Gestió del desplegament de sistemes als ordinadors d'aules. Ponents: David Raya, Jordi Enric i Antoni Mayans.

Conferència emmarcada dins el cicle "Enginy i la Geltrú" que es duu a terme mensualment a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. A càrrec de David Guijarro Guillem, expert tecnològic a Telefónica I+D, doctor en Informàtica per la UPC.

La transferència de tecnologia dels laboratoris de recerca fins a l'explotació comercial no és un camí fàcil ni tant sols per als productes de software. AwaZza ens serveix d'exemple de les fases i dificultats trobades pel camí. Eines de desenvolupament àgil, la metodologia "lean startup", la mentalitat experimental --assaig-error-- i, sobretot, la passió per la tecnologia són elements que fan més fàcil el trajecte. Tots aquests elements formen part de l'ADN de Telefónica I+D.

Actualment es descarreguen a Espanya 4 milions d’aplicacions mòbils al dia. Bona part d’aquestes aplicacions requereixen un correu electrònic, l’ús dels contactes de l’agenda del mòbil o bé, fins i tot, accés a dades privades i credencials d’accés. Garantir la protecció de la informació de caràcter personal que emmagatzema un mòbil requereix limitar els possibles accessos i privilegis de les apps, tal i com ens explica en aquest vídeo Manuel García-Cervigón, investigador de l’inLab FIB, que identifica els principals riscos associats a la descarrega d'apps i algunes recomanacions útils per minimitzar els riscos.

Les darreres innovacions i solucions tecnològiques en seguretat per a la telefonia mòbil es donaran cita a Barcelona, del 24 al 27 de febrer, al Mobile World Congress 2014, l’esdeveniment mundial més rellevant sobre tecnologia mòbil. La UPC participarà amb un estand propi dins el pavelló català, a l’App Planet (Hall 8.1), on donarà a conèixer la recerca d’avantguarda que duen a terme els grups de recerca de la Universitat en els diferents àmbits vinculats a la futura generació de telèfons mòbils.

L’any 2050 el 70 % de la població mundial viurà en ciutats: aquest escenari fa imprescindible plantejar nous models de gestió urbana més sostenibles i eficients. És el propòsit de les anomenades ‘smart cities’ o 'clever cities', una expressió que s’aplica a les ciutats compromeses en una gestió més automàtica i eficient de les seves infraestructures i serveis.

Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món i acull la trobada mundial de ciutats intel·ligents, la Smart City Expo World Congress, que se celebra la propera setmana, del 19 al 21 de novembre. És l’aposta per un nou model de ciutat al qual la UPC aporta solucions tecnològiques innovadores en àrees tan diverses i interdisciplinàries com l’electrònica, la informàtica, la telemàtica, la robòtica, la computació, l’eficiència energètica, la mobilitat i el transport, la planificació urbanística i l’edificació sostenible o bé el medi ambient.

Aconseguir l’eficiència energètica és un dels objectius d’una smart city: amb el propòsit de reduir la despesa de l’excés de consum d’il·luminació de les ciutats, investigadors de la UPC han desenvolupat una nova tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà. Es tracta d’un dispositiu fotomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i quantitat de llums dels carrers, cosa que fa possible que les ciutats puguin regular l’enllumenat urbà en funció del moment i de l’ús. Per aconseguir-ho, múltiples sensors òptics són capaços de captar i proporcionar una gran informació en l'àmbit de la il·luminació, tal i com ens expliquen Santiago Royo i Carles Pizarro, investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

Smart city - ciutat intel·ligent - és el terme que defineix un nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida de les persones i que dóna resposta als nous reptes de la ciutat en àmbits com la gestió d'infraestructures, la salut i els serveis socials, l'energia, la mobilitat urbana, la sostenibilitat mediambiental o la governança, i que utilitza de manera intensiva les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

La propera setmana se celebra a Barcelona la Smart City Expo World Congress, un saló que reunirà els experts i les empreses líders en iniciatives innovadores sobre la ciutat del futur. Què significa ser una smart city?

Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la prestació de serveis als ciutadans. És l’anomenada 'sensorització de les ciutats', tal i com ens explica Josep Paradells, professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC.