El carboni és probablement l’element químic més estudiat i més fascinant de la taula periòdica. Durant molt de temps es va creure que el carboni pur existia en forma de dos tipus de materials: el grafit -emprat per fabricar les mines dels llapis- i el diamant. La recerca científica va demostrar a principis de segle que era possible aïllar i manipular làmines de grafit per obtenir-ne grafè.

El grafè és un nanomaterial d’un àtom de gruix, que representa una capa d’àtoms de carboni densament empaquetats en una capa plana cristal·lina bidimensional en forma d’hexàgons, com si es tractés d’un eixam d’abelles. L’any 2010 el Premi Nobel de Física Obre en finestra nova es va atorgar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus innovadors experiments amb el grafè. Tot i que no van ser-ne els descobridors, van obrir la porta per poder-lo estudiar. Amb l'objectiu d'aconseguir un grafè prou pur, l’any 2004 van aconseguir aïllar-lo al laboratori amb el conegut mètode del llapis i la cinta adhesiva. Amb un tros de grafit, com el que s’utilitza en la mina d’un llapis, i mitjançant una cinta adhesiva, van exfoliar el grafit en làmines cada cop més primes fins que van obtenir una pel·lícula de carboni amb un gruix d’un sol àtom: el grafè. Aquesta tècnica artesanal pot ser utilitzada per obtenir-ne en quantitats molt petites al laboratori, però és insuficient per a una fabricació industrial, tal com ens explica Roberto Macovez, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear.

El grafè ofereix propietats -gran resistència mecànica, transparència i una elevadíssima conductivitat elèctrica- que han fascinat els científics de tot el món per les seves potencials aplicacions tecnològiques.

En un llapis disposem d’un bon grapat de milions de làmines de grafè. La clau d’aquest material és la seva estructura atòmica: àtoms de carboni units de forma hexagonal en una única làmina ordenats de tal manera que li donen unes propietats molt especials. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo l’estructura atòmica del grafè.

El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica

La capacitat de conducció del grafè ha fet plantejar la possibilitat que esdevingui un possible material alternatiu al silici en la fabricació dels futurs dispositius informàtics i electrònics. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo les principals propietats d’aquest material i les seves possibles aplicacions. En aquest sentit, la comunitat científica considera que es tracta d’un material que pot revolucionar la tecnologia electrònica actual, especialment quan se n'aconsegueixi optimitzar la producció industrial.

La professora Barbara Jane Liskov va néixer a Califòrnia el 7 de novembre de 1939. Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Berkeley l'any 1961, va ser la primera dona als Estats Units que va obtenir un doctorat en Ciències de la Computació, que va cursar a la Universitat d'Stanford. La seva tesi doctoral estava dedicada a la programació de computadors per jugar als escacs i als jocs en general.

Pionera en el món de la informàtica i membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria dels Estats Units ha estat guardonada amb els premis més prestigiosos de l'enginyeria informàtica, com ara la medalla John von Newmann i el premi Turing, i els seus llibres i publicacions científiques són un referent internacional.

El nomenament de Barbara Jane Liskov, professora del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Informàtica del MIT, com a doctora honoris causa ha estat proposat per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, amb el suport d’altres centres docents i departaments de la Universitat, d’empreses i d’institucions, en reconeixement a la seva tasca i a les seves contribucions fonamentals al disseny dels llenguatges de programació de computadors. També es volen reconèixer les seves aportacions a la metodologia de la programació, especialment en els àmbits de l’abstracció de dades, la tolerància a fallades i la computació distribuïda.

El Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i projectes de cicles formatius de grau superior. Arquitectura, Ciència i Tecnologia Sostenible ha arribat enguany a la seva tretzena edició. El Premi al millor treball de recerca de batxillerat s'ha atorgat a la proposta "Projecte d’un habitatge autosuficient i sostenible", d'Adrià Nicolàs i Laia Pérez, tutoritzat per Joan Ortega, de l'IES Alt Penedès, de Vilafranca del Penedès.

El jurat ha concedit el Premi Institut Català de les Dones al millor treball de batxillerat elaborat per una noia o grup de noies a "Santa Maria de Puigcerdà, 75 anys sense l’església. Aproximació històrica i arquitectònica", un treball de Judit Calveras, tutoritzat per Miquel Esteban, de l'IES Pere Borrell, de Puigcerdà. El Premi al millor projecte de cicles formatius de grau superior (CFGS) ha esta per al treball "Wheelchair", de Yanick Vera, amb Sergio Gómez com a tutor, de l'IES Llobregat, de l’Hospitalet de Llobregat. El projecte "Viabilitat d’un projecte solar en el Col·legi Sant Miquel", d'Enrique Grau i Ignasi Clavera, tutoritzat per Javier González, del Col·legi Sant Miquel, de Barcelona, s'ha proclamat finalista en aquesta edició del Premi.

L'acte de lliurament de guardons, que ha coincidit amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2012-2013, ha estat presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, i ha comptat amb la presència i les intervencions dels representants de les diferents entitats i institucions patrocinadores i col·laboradores del Premi: l'Institut Català de les Dones; el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC, i la Càtedra UPC Endesa Red de Valors Humans a l’Enginyeria - Victoriano Muñoz Homs. També ha comptat amb la presència de Gabriel Bugeda, vicerector de Qualitat i Responsabilitat Social.

"Premis com aquest t'encoratgen a donar el millor de tu durant el primer curs", diu la Judit, guanyadora del Premi Institut Català de les Dones al millor treball de batxillerat elaborat per una noia o grup de noies. La Judit ha reconstruït en suport informàtic l'església de Santa Maria de Puigcerdà, que feia setanta-cinc anys que havia estat enderrocada. El treball ha anat, però, més enllà dels vessants arquitectònic i tècnic: ha significat una feina de recuperació de la memòria històrica, dels esdeveniments que van tenir lloc durant la Guerra Civil. Un treball que ha aglutinat disciplines com la història, l'art, l'arquitectura, la informàtica i les humanitats, per entendre i aportar una visió més completa de l'objecte d'estudi.

El Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i projectes de cicles formatius de grau superior. Arquitectura, Ciència i Tecnologia Sostenible ha arribat enguany a la seva tretzena edició. El Premi al millor treball de recerca de batxillerat s'ha atorgat a la proposta "Projecte d’un habitatge autosuficient i sostenible", d'Adrià Nicolàs i Laia Pérez, tutoritzat per Joan Ortega, de l'IES Alt Penedès, de Vilafranca del Penedès.

El jurat ha concedit el Premi Institut Català de les Dones al millor treball de batxillerat elaborat per una noia o grup de noies a "Santa Maria de Puigcerdà, 75 anys sense l’església. Aproximació històrica i arquitectònica", un treball de Judit Calveras, tutoritzat per Miquel Esteban, de l'IES Pere Borrell, de Puigcerdà. El Premi al millor projecte de cicles formatius de grau superior (CFGS) ha esta per al treball "Wheelchair", de Yanick Vera, amb Sergio Gómez com a tutor, de l'IES Llobregat, de l’Hospitalet de Llobregat. El projecte "Viabilitat d’un projecte solar en el Col·legi Sant Miquel", d'Enrique Grau i Ignasi Clavera, tutoritzat per Javier González, del Col·legi Sant Miquel, de Barcelona, s'ha proclamat finalista en aquesta edició del Premi.

L'acte de lliurament de guardons, que ha coincidit amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2012-2013, ha estat presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, i ha comptat amb la presència i les intervencions dels representants de les diferents entitats i institucions patrocinadores i col·laboradores del Premi: l'Institut Català de les Dones; el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC, i la Càtedra UPC Endesa Red de Valors Humans a l’Enginyeria - Victoriano Muñoz Homs. També ha comptat amb la presència de Gabriel Bugeda, vicerector

"Era un tema que ens interessava i en què volíem aprofundir, i més encara perquè sabíem que no el tornaríem a tocar", comenten la Laia i l'Arnau, guanyadors del Premi al millor treball de batxillerat. L'objectiu del treball era arribar a dissenyar un habitatge totalment autosuficient i sostenible: autosuficient quant a aigua i energia, és a dir, sense la necessitat de connectar l’habitatge a la xarxa elèctrica urbana i d’aigües. També van aprofundir en els motius que empeny la gent a decantar-se per la construcció convencional i no pel seu vessant més sostenible. I ho han explicat tot en el seu blog: http://projectecasasostenible.blogspot.com.es/

El Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i projectes de cicles formatius de grau superior. Arquitectura, Ciència i Tecnologia Sostenible ha arribat enguany a la seva tretzena edició, en què s'ha atorgat el Premi al millor treball de recerca de batxillerat a la proposta "Projecte d’un habitatge autosuficient i sostenible", d'Adrià Nicolàs i Laia Pérez, tutoritzat per Joan Ortega, de l'IES Alt Penedès, de Vilafranca del Penedès.

El jurat ha concedit el Premi Institut Català de les Dones al millor treball de batxillerat elaborat per una noia o grup de noies a "Santa Maria de Puigcerdà, 75 anys sense l’església. Aproximació històrica i arquitectònica", un treball de Judit Calveras, tutoritzat per Miquel Esteban, de l'IES Pere Borrell, de Puigcerdà. El Premi al millor projecte de cicles formatius de grau superior (CFGS) l'han concedit al treball "Wheelchair", de Yanick Vera, amb Sergio Gómez com a tutor, de l'IES Llobregat, de l’Hospitalet de Llobregat. El projecte "Viabilitat d’un projecte solar en el Col·legi Sant Miquel", d'Enrique Grau i Ignasi Clavera, tutoritzat per Javier González, del Col·legi Sant Miquel, de Barcelona, s'ha proclamat finalista en aquesta edició del Premi.

L'acte de lliurament de guardons, que ha coincidit amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2012-2013, ha estat presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, i ha comptat amb la presència i les intervencions dels representants de les diferents entitats i institucions patrocinadores i col·laboradores del Premi: l'Institut Català de les Dones; el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC, i la Càtedra UPC Endesa Red de Valors Humans a l’Enginyeria - Victoriano Muñoz Homs. També ha comptat amb la presència de Gabriel Bugeda, vicerector de Qualitat i Responsabilitat Social.

Gairebé el 40% dels joves espanyols entre 18 i 24 anys utilitzen telèfons 'intel·ligents’, els anomenats smartphones. Més enllà de les trucades i els wassups, els smartphones o mòbils intel·ligents són dispositius tecnològicament punters, amb prestacions que els converteixen en autèntics ordinadors en miniatura.

Precisament amb la idea d’aprofitar la tecnologia dels smartphones i les tablets, un equip d’investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) està dissenyant un prototip del que serà el primer superordinador del món basat en tecnologia de telèfon mòbil.

Amb la idea d’aprofitar l’eficiència que aporta el consum energètic dels smartphones i les tablets – la major part del temps no estan endollats a la xarxa elèctrica i funcionen sense sobre escalfar-se –, un equip de recerca està dissenyant el prototip d’un nou supercomputador amb major capacitat de càlcul i que no augmenti la despesa energètica. És l’objectiu de Mont-Blanc, projecte coordinat per Àlex Ramírez, investigador del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i professor del Departament d'Arquitectura de Computadors.

A Espanya més de 9 milions de persones suporten nivells de soroll superiors als 65 decibels: és el segon país – després del Japó– amb l'índex més elevat de població exposada a alts nivells de contaminació acústica. Un tipus de contaminació que també afecta els oceans de tot el món i que provoca canvis de comportament en moltes espècies marines. En el cas del mar, el soroll prové d’activitats humanes com ara el transport marítim, la pesca, l’explotació de parcs eòlics, les extraccions de petroli, etc.

Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.

Obtenir l’electrocardiograma d’una persona en cadira de rodes, controlar l’activitat cardiorespiratòria amb la balança de casa o bé la freqüència cardíaca amb un sistema semblant a la Wii són alguns exemples dels dispositius dissenyats per mesurar diferents paràmetres fisiològics de forma contínua. Óscar Casas, professor del Departament d’Enginyeria Electrònica i investigador del Grup d’Instrumentació, Sensors i Interfícies (ISI) , explica en aquest vídeo com han estat pensats i dissenyats aquests sistemes de mesura i d' instrumentació biomèdica per poder-los fer servir fora de l’hospital. Més enllà de la seva aplicació massiva, aquests dispositius permeten la monitorització i supervisió mèdica de persones amb discapacitat, amb una electrònica quasi transparent.

La possibilitat de rebre assistència sanitària a casa és fonamental per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, malalts crònics o persones grans. La monitorització permet fer el seguiment permanent de les seves constants vitals i detectar, de manera precoç, possibles alteracions de salut. En el cas de les persones amb problemes cardiovasculars, pot estalviar fins al 50% de les visites mèdiques presencials.

A més de la investigació sobre nous sistemes de mesura per a aplicar-los a la instrumentació biomèdica, l'ISI fa recerca sobre aplicacions en altres àmbits com l'agroambiental, el de la domòtica o bé el de l'automoció.

L'hidrogen pot ajudar a gestionar millor l'energia: és una de les substàncies amb més poder energètic que coneixem i el seu ús en piles de combustible ofereix una alta eficiència energètica i dóna aigua com a 'residu'. Tot plegat, obre el camí d’una tecnologia neta i amb molt de futur, que veu les seves primeres aplicacions en l’electrònica de consum.

L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.

A la tragèdia humana del naufragi del creuer Costa Concòrdia a la costa de l’illa de Giglio, cal sumar el risc d’un possible desastre ambiental, amb l’abocament al mar de 2.380 tones del seu carburant.

La investigació judicial i els testimonis dels passatgers han evidenciat que l’accident del creuer s’ha produït per una maniobra temerària. Més enllà d’aquest error humà, l’accident ha generat un debat sobre la seguretat marítima.

Els sistemes de posicionament de radar, els de navegació amb GPS, les sondes i les cartes nàutiques ̶ en paper i electròniques ̶ garanteixen la seguretat de la navegació marítima. En el cas de les cartes nàutiques, és obligatori, per normativa legal internacional, que estiguin actualitzades. Santiago Ordás, investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN), ens explica en aquest vídeo qui, com i quines situacions exigeixen l’actualització periòdica de les cartes. L’actual degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona també identifica les possibles actuacions immediates al creuer.