Exactament 41.665 persones han mort a les carreteres espanyoles els darrers deu anys. Tot i aquesta elevada xifra, la dada representa una disminució del 55% del nombre de víctimes, segons un estudi recent de la Direcció General de Trànsit.

La millora de les infraestructures viàries, les campanyes de sensibilització, el permís de conduir per punts o bé els controls de velocitat són alguns dels factors que han incidit en la disminució dels accidents mortals. En el cas dels controls de velocitat, la idoneïtat dels sistemes de radar genera constantment grans controvèrsies: preventius o recaptatoris? Més enllà d’aquest debat: què hi ha darrera d’aquests dispositius?

Els radars de trànsit emeten una ona electromagnètica que impacta contra el vehicle, l’ona rebota i retorna de nou al radar amb una freqüència lleugerament diferent a l’emesa. Aquesta diferència de freqüència és provocada per l’anomenat efecte Doppler i és el principi bàsic en què es fonamenta el funcionament dels radars de trànsit, tal i com ens explica el professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, Joan O'Callaghan.

L’estadística quantifica el grau d’incertesa en el procés de recollida de dades i ajuda a dissenyar unes condicions d’experimentació que permetin aconseguir la màxima informació i una bona anàlisi de resultats. És per això que el disseny de la mostra és tan decisiu, com ens explica Pedro Delicado en el cas concret de diferents sondeigs electorals.

A pocs dies de les eleccions generals, les enquestes i els sondeigs electorals publicats als mitjans de comunicació tenen un pes vital durant la campanya. Però, l'encerten?

Pere Grima i Pedro Delicado, professors i investigadors del Departament d’Estadística i Investigació Operativa, ens expliquen el paper que juga l’atzar en aquest tipus de sondeig i les dificultats per realitzar estimacions estadístiques sobre la distribució d’escons.

La Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) celebra l’acte de lliurament del 12è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i cicles formatius de grau superior. Arquitectura, ciència i tecnologia sostenibles, coincidint amb la inauguració oficial del curs acadèmic 2011-2012 del sistema universitari català. El premi al millor treball de recerca de batxillerat ha estat concedit al treball 'Teli: un projecte d’autosuficiència energètica', d'Eduard Serrahima, mentre que 'Disseny d’una butaca de jardí i una tauleta auxiliar', d’Albert Alcoverro, ha estat guardonat en la categoria de projectes de cicles formatius de grau superior. El premi finalista ha estat per Arnau Gil pel seu treball 'L’economia de l’hidrogen'.

L’acte de lliurament dels guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, compta amb la presència i les intervencions de Manuel Nicolàs, vicesecretari del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Barcelona; Josep Noguer, representant de la Càtedra UPC Endesa Red de Valors Humans en l’Enginyeria – Victoriano Muñoz Homs; i Enric Carrera, representant de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, com a representants de les diferents entitats i institucions col·laboradores d’aquest Premi. Posteriorment, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic, es realitza el lliurament dels diplomes i es visita l’exposició dels treballs guanyadors.

La Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) celebra l’acte de lliurament del 12è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i cicles formatius de grau superior. Arquitectura, ciència i tecnologia sostenibles, coincidint amb la inauguració oficial del curs acadèmic 2011-2012 del sistema universitari català. El premi al millor treball de recerca de batxillerat ha estat concedit al treball 'Teli: un projecte d’autosuficiència energètica', d'Eduard Serrahima, mentre que 'Disseny d’una butaca de jardí i una tauleta auxiliar', d’Albert Alcoverro, ha estat guardonat en la categoria de projectes de cicles formatius de grau superior. El premi finalista ha estat per Arnau Gil pel seu treball 'L’economia de l’hidrogen'.

L’acte de lliurament dels guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, compta amb la presència i les intervencions de Manuel Nicolàs, vicesecretari del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Barcelona; Josep Noguer, representant de la Càtedra UPC Endesa Red de Valors Humans en l’Enginyeria – Victoriano Muñoz Homs; i Enric Carrera, representant de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, com a representants de les diferents entitats i institucions col·laboradores d’aquest Premi. Posteriorment, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic, es realitza el lliurament dels diplomes i es visita l’exposició dels treballs guanyadors.

Històricament el trànsit de mercaderies s’ha concentrat entre el nord d’Europa i Amèrica del Nord. L’intercanvi que es generava entre aquests dos pols econòmics es rebia i distribuïa cap al centre d’Europa, a través de tres ports coordinats entre si: Anvers (Flandes), Rotterdam (Països Baixos) i Hamburg (Alemanya). Però el progressiu creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, està concentrant la producció industrial en aquesta zona i, per distribuir-la, caldran ports de recepció situats al sud d’Europa.

Més enllà de posicionar Espanya com a via d’entrada dels productes asiàtics a Europa, el nou Corredor del Mediterrani ha de permetre innovar en àmbits com la planificació, la gestió i l’avaluació de projectes d’infraestructures ferroviàries i logístiques, tal i com explica Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori.

La Comissió Europea ha decidit la futura Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports, que preveu la connexió ferroviària de tots els ports, aeroports, plataformes logístiques i centres de producció de la Unió Europea. En aquesta xarxa s’ha inclòs el Corredor del Mediterrani com a eix prioritari de transport de mercaderies europeu.

Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.

El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.

This young lecturer and researcher’s work is focused on the field of construction, specifically, on construction materials and the use of mathematical models to simulate physicochemical processes.

She works on research projects related to the development of new construction materials with specific features, the use of non-destructive diagnostic techniques, the assessment of energy efficiency and acoustic comfort conditions, how materials react to fire, and the computer simulation and design of elements intended to make buildings safer and more sustainable.

L’origen del brot d'E. coli continua sent desconegut. Inicialment la font d’infecció es va atribuir als cogombres espanyols, posteriorment a un restaurant i les darreres informacions apunten a una plantació de soja. Rosa Carbó i Xavier Sorribas, professors i investigadors del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, ens expliquen quin és el procés que s’ha de seguir per identificar l’aliment infectat amb la soca patògena del bacteri Escherichia coli.

Aquesta alerta sanitària contra el cogombre espanyol ha provocat una gran inquietud al camp, un sector que a Andalusia representa un 12% de l’ocupació i genera prop de 10.000 milions d’euros de producció. Europa consumeix el 60% de la producció andalusa de fruita i hortalisses.

Les xarxes socials han revolucionat la nostra manera de viure i relacionar-nos. Ara han aconseguit potenciar i canalitzar els vincles que s’hi estableixen i han generat mobilitzacions d’un impacte social i mediàtic sense precedents. El darrer exemple és el de les manifestacions pacífiques iniciades el 15 de maig a tot Espanya i esteses ben aviat a la resta del món: sentiments d’indignació compartits que han aconseguit mobilitzar persones de totes les edats.

Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.

Malgrat que en els darrers 30 anys s’ha reduït un 25% el consum de cru al nostre país, s’ha incrementat la compra de gas natural, i això fa que es mantingui la nostra dependència exterior: Espanya importa ja més del 75% de l’energia que consumim.

Les mesures del pla d’estalvi energètic del govern, l’augment de la factura de la llum, les noves iniciatives legals en el sector de les energies renovables o el debat de la seguretat a les centrals nuclears són només alguns exemples que ens recorden la nostra inquietant dependència energètica.

L’aposta per un nou model energètic orientat a implantar l’energia sostenible és la motivació, des de fa anys, de diferents grups i departaments de recerca de la Politècnica que lideren projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica industrial, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC.

Les Knowledge and Innovation Communities (KIC), impulsades per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, tenen com a objectiu fomentar un nou model d’innovació, basat en les xarxes de col·laboració, que integra universitats, centres de recerca i empreses, davant de tres reptes de futur: la societat de la informació, el canvi climàtic i l’energia sostenible.

La UPC, juntament amb ESADE, han estat escollides per planificar els projectes de recerca, innovació i educació – el triangle del coneixement – en l’àmbit de l’energia sostenible, l’anomenat KIC InnoEnergy. Format per més de 35 socis i amb sis centres d’operacions arreu d’Europa, el projecte pretén també atreure talent cap a la recerca i fomentar la cultura emprenedora impulsant la creació de patents i start ups, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC