L'investigador #UPC Miquel Sureda ens explica en aquest tercer capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’ els plans de la NASA per tornar a la Lluna amb el programa Artemisa, que portarà la primera dona a la superfície lunar.

L'investigador #UPC Miquel Sureda viatja a la NASA en aquest segon capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’ i ens explica en què consisteix la missió Mars 2020, que va aterrar, amb èxit, el 18 de febrer de 2021 sobre la superfície del planeta roig.

L'investigador de la #UPC Miquel Sureda viatja, en el primer capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, a la base de l'empresa 'Space X', a Boca Chica (Estats Units), per explicar el projecte d'Starship, la nau que es creu que serà la primera en portar-nos a Mart.
Amb aquesta nova sèrie de vídeos, el professor i divulgador científic Miquel Sureda fa un repàs del present i el futur de l’aventura espacial.

Coneixes les dobles titulacions que s’imparteixen al Centre de Formació Interdisciplinària Superior? Vols saber per què estudiar aquests graus? Descobreix-ho al vídeo!

¿Conoces el grado en Ingeniería de Sistemas Aeroespaciales que se imparte en la Escuela de Ingeniería de Telecomunicación y Aeroespacial de Castelldefels? ¿Quieres saber por qué estudiar este grado?¡Descúbrelo en el vídeo!

¿Conoces la doble titulación de grado en Ingeniería de Sistemas Aeroespaciales e Ingeniería de Sistemas de Telecomunicación o Ingeniería Telemática que se imparte en la Escuela de Ingeniería de Telecomunicación y Aeroespacial de Castelldefels? ¿Quieres saber por qué estudiar este grado?¡Descúbrelo en el vídeo!

Dins del programa d'activitats d'informació i orientació dels estudis, la UPC impulsa el programa ENTER a la UPC, un cicle de converses informals amb professorat dels diferents àmbits de coneixement de la Universitat. L'objectiu d'aquesta activitat d'orientació acadèmica és donar a conèixer els àmbits de coneixement de la UPC i identificar els diferents graus universitaris que en formem part. La iniciativa s'adreça específicament a l'alumnat indecís que ha de triar el seu futur grau universitari.

El professor de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeronàutica de Castelldefels (EETAC), Eduard Garcia Villegas, ens explica en aquesta xerrada les característiques del wi-fi i del 5G destapant alguns dels mites que els envolten.

Aclaracions del professor a algunes de les seves explicacions:
Al minut 39:20 dic que "un plàtan transmet més energia", no és del tot correcte, hauria de dir que les radiacions del plàtan són més energètiques que les radiacions electromagnètiques d'una comunicació Wi-Fi o del telèfon mòbil.

A l'instant 1:00:40: A més "d'escapar-se" a través del material o de petites obertures que hi puguin haver, les radiacions confinades en una habitació tancada també interaccionen amb el material de la pared en cada rebot (part de l'energia és "absorbida" per la pared), de manera que l'energia s'acaba dissipant.

Tot i que són considerats al límit de la tecnologia, els drones tenen capacitats de comunicació extremadament limitades i són pilotats manualment per un pilot que opera a la proximitat del vehicle. Avui en dia, els mòdems de ràdio o els enllaços wifi s’utilitzen principalment amb aquest propòsit, amb rangs de comunicació limitats a uns quants centenars de metres i uns quants kilobytes d’amplada de banda de dades. Les comunicacions per satèl·lit ofereixen una alternativa que proporciona cobertura mundial, però tenen una amplada de banda limitada amb costos i pes d’operació elevats.

Les comunicacions aire-terra d’altes prestacions són el nucli de l’evolució futura de les operacions amb drones. Si s’aconsegueix aquest objectiu, veurem una expansió exponencial en la seva envoltura operativa. Les comunicacions són el factor habilitant per a diverses capacitats crítiques; és a dir, l’increment de la productivitat dels drones, ja que les dades fluiran directament del drone al núvol; l’expansió de l’embolcall de vol, ja que els drones seran rastrejats i controlats amb seguretat des de distàncies majors; la introducció d'automatismes avançats i fins i tot d'intel·ligència artificial per automatitzar el seu funcionament; i fins i tot la capacitat per a un sol pilot de gestionar una gran flota de vehicles que operen simultàniament a diverses parts del món.


A la UPC hem desenvolupat la tecnologia i els sistemes per explotar eficaçment la infraestructura de xarxa mòbil existent per crear un canal de comunicació d'alta qualitat per als drones. La solució ofereix una plataforma de baix cost, però d'alt rendiment que es pot integrar a qualsevol drone professional. L'objectiu final és el disseny sistema de control centralitzat que exploti fins al seu màxim nivell les capacitats automatitzades dels drones, eliminant els pilots individuals i substituint-los per un centre de control de supervisió. La flota de drones i el centre de control es comunicaran mitjançant l'explotació de la infraestructura existent de comunicacions de xarxes mòbils.

Tips per aprendre fàcilment a identificar les Fake News que ens envolten al dia a dia.

La UPC ha participat en la missió ‘Mars 2020’ de la NASA, concretament en el disseny, la fabricació i la calibració del sensor de vent de l’instrument MEDA, embarcat en el rover Perseverance i que va aterrar el 18 de febrer amb èxit sobre la superfície del planeta roig.

A més, investigadors de la UPC també han participat en l’exposició ’Mart, el mirall vermell‘ del CCCB, i que reflexiona sobre el futur de l’espècie humana i la naturalesa de l’univers que habitem. La mostra es podrà visitar del 25 de febrer a l’11 de juliol.

Coneixes el grau en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials que s’imparteix a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa? Vols saber per què estudiar aquest grau? Descobreix-ho al vídeo!