¿Te has planteado alguna vez qué pasaría si perdieras el móvil o el portátil y cualquier persona pudiera acceder a tu información personal? ¿Sabías que no basta con el reconocimiento facial o las huellas digitales para proteger los dispositivos de los ataques de los hackers?

Para evitar que esto pase, Marta Tarrés, profesora e investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) en el Campus de Manresa, propone una solución bastante sencilla: crear un sistema de seguridad propio basado en los códigos pin/puk. A través del lenguaje de programación Python, se puede crear de forma fácil e intuitiva un simulador de este sistema de seguridad e incluso tunearlo para que se adapte a las necesidades de cada persona.

En el vídeo, Marta Tarrés explica los primeros pasos para configurar un sistema propio de seguridad con este lenguaje de programación, de forma que solicite los códigos correctos a la persona que quiere acceder al dispositivo, guarde en la memoria del sistema el código introducido y permita o deniegue el acceso. Además, el simulador se puede programar para que, al acceder al móvil, a la tableta táctil o al ordenador se abra directamente una página web o una aplicación concreta, como por ejemplo una red social. Con este programa, se consigue proteger el dispositivo del ataque de los hackers, pero las posibilidades de este lenguaje de programación y sus librerías de instrucciones van mucho más allá, con infinitas posibilidades de aplicación en campos como las aplicaciones móviles o los juegos interactivos, por ejemplo.

Marta Tarrés es ingeniera informática por la Facultad de Informática de Barcelona (FIB) de la UPC y doctora en Software/Ciencias de la Computación por la UPC. Es profesora del Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC (EMIT) en la Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa y desarrolla su tarea investigadora en los grupos de investigación GIE – Grupo de Informática en la Ingeniería, CIRCUIT – Grupo de Investigación en Circuitos y Sistemas de Comunicación y i SSR-UPC - Smart Sustainable Resources.

#looopers, Youtubers con ADN UPC.

Imágenes: Atom, Data SIO, DigitalGlobe, Emacs, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, Python, TerraMetrics, U.S. Navy. Sonido: Freesound, "Spaceships passing" de Speedenza, "Progressive chords lead" de Frankum.

Agradecimientos: Marta Tarrés, ingeniera en Informática ydoctora en Software. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa (EPSEM).

Què és un nanosatèl·lit? Quins instruments conté? Quines aplicacions té?

Carles Araguz, investigador en tecnologies aeroespacials del Departament d’Enginyeria Electrònica, respon a aquestes preguntes i moltes altres sobre els nanosatèl·lits.

Carles desenvolupa la seva recerca de doctorat al NanoSat Lab, el Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits de la UPC, unes instal·lacions amb un equipament capaç de validar en condicions netes els components i la tecnologia que viatgen a l’espai a través d’aquests petits satèl·lits de baix cost. La sèrie #looopers respondrà a preguntes i ensenyarà curiositats vinculades amb temes de l’àmbit STEAM (ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) a través de càpsules breus i divulgatives al canal del Youtube de la UPC.

#looopers, Youtubers con ADN UPC.

Imatges: ESA/A.Van Der Geest, Nasa Jet Propulsion Laboratory, Google Earth, Data SIO, NOAA, U.S Navy, NGA, GEBCO, Image Landsat/Copernicus, Image IBCAO, Image U.S. Geological Survey, TerraMetrics, Institut Cartogràfic de Catalunya, ISRO.

Sons: Freesound, “Swoosh18” y “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Wrapped in dreams” de Frankumjay, “Long wispy woosh!” de Newagesoup.

Agraïments: Carles Araguz, investigador en Tecnologías Aeroespaciales, NanoSat Lab UPC, Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Telecomunicación de Barcelona.

¿Qué es un nanosatélite? ¿Qué instrumentos contiene? ¿Cuáles son sus aplicaciones?

Carles Araguz, investigador en tecnologías aeroespaciales del Departamento de Ingeniería Electrónica, responde a estas y muchas otras preguntas sobre los nanosatélites.

Carles desarrolla su investigación de doctorado en Nanosat Lab, el Laboratorio de Cargas Útiles y Pequeños Satélites de la UPC, unas instalaciones con un equipamiento capacitado para validar en condiciones limpias los componentes y la tecnología que viajan al espacio a través de estos pequeños satélites de bajo coste. La serie #looopers responderá a preguntas y desvelará curiosidades vinculadas a temas del ámbito STEAM (ciencias, tecnología, ingeniería, arte y matemáticas) a través de cápsulas breves y divulgativas en el canal de Youtube de la UPC.

#looopers, Youtubers con ADN UPC.

Imágenes: ESA/A.Van Der Geest, Nasa Jet Propulsion Laboratory, Google Earth, Data SIO, NOAA, U.S Navy, NGA, GEBCO, Image Landsat/Copernicus, Image IBCAO, Image U.S. Geological Survey, TerraMetrics, Institut Cartogràfic de Catalunya, ISRO.

Sonidos: Freesound, “Swoosh18” y “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Wrapped in dreams” de Frankumjay, “Long wispy woosh!” de Newagesoup.

Agradecimientos: Carles Araguz, investigador en Tecnologías Aeroespaciales, NanoSat Lab UPC, Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Telecomunicación de Barcelona.

Com funciona la intel·ligència artificial? On s'aplica? Com ens canviarà la vida? En aquest vídeo de la sèrie #looopers, Raúl Benítez, professor i investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII) (obriu en finestra nova) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) ens dona les claus per entendre com el desenvolupament de la intel·ligència artificial condicionarà el nostre futur.

La intel·ligència artificial està revolucionant el món de la indústria, la medicina o l'economia, amb aplicacions que van des dels sistemes de conducció autònoma fins al diagnòstic de malalties. Però, més enllà dels avantatges en el desenvolupament científic i tecnològic, aquest tipus de sistemes plantegen reptes que caldrà afrontar en un futur proper, com són la transformació del món del treball o les noves formes de relació que s'establiran entre les persones i les màquines, les quals seran capaces ben aviat d'experimentar emocions similars a les nostres.

Raúl Benítez és expert en anàlisi de dades, intel·ligència artificial i processament d'imatges, i està vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) (obriu en finestra nova) i a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) (obriu en finestra nova), on és, a més, sotsdirector de Relacions Internacionals i Planificació Estratègica. Benítez combina el vessant docent amb l'investigador, com a membre del grup de recerca ANCORA - Anàlisi i control del ritme cardíac (obriu en finestra nova) i del CREB - Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (obriu en finestra nova) .

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes / Imatges / Photo: Jack Moreh – Stockvault Pete Linforth – Pixabay Johann Bret Bautista – Pixabay AT&T; photographer: Jack St. PublicDomainPictures - Pixabay Willfried Wende – Pixabay Chayka1270 – Pixabay MikesPhotos – Pixabay Tomislav Jakupec – Pixabay Lino Hernández – Pixabay Andy Kelly – Unsplash Milan Wulf – Pixabay Vídeos / Videos: Gorodenkoff/Shutterstock.com SVTeam/Shutterstock.com ‘AlphaZero: Shedding new light on the grand games of chess, shogi and Go’ – DeepMind.

Agraïments: Raúl Benítez, Investigador en anàlisi de dades i intell·ligència artificial. Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE).

Per evitar que això passi, Marta Tarrés, professora i investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa, proposa una solució prou senzilla: crear un sistema de seguretat propi basat en els codis pin/puk. A través del llenguatge de programació Python, es pot crear de forma fàcil i intuïtiva un simulador d'aquest sistema de seguretat i fins i tot tunejar-lo perquè s'adapti a les necessitats de cada persona.

Al vídeo, Marta Tarrés explica els primers passos per configurar el propi sistema de seguretat amb aquest llenguatge de programació, de forma que el sistema demani els codis correctes a la persona que vol accedir al dispositiu, guardi a la memòria del sistema el codi introduït i permeti o denegui l'accés. A més, el simulador es pot programar perquè en accedir al mòbil, a la tauleta tàctil o a l'ordinador s'obri directament una pàgina web o una aplicació concreta, com ara una xarxa social. Amb aquest programa, s'aconsegueix protegir el dispositiu de l'atac dels hackers, però les possibilitats d'aquest llenguatge de programació i les seves llibreries d'instruccions van molt més enllà, amb infinites possibilitats d'aplicació en camps com les aplicacions mòbils o els jocs interactius, per exemple.

Marta Tarrés és enginyera en Informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC i doctora en Software/Ciències de la Computació per la UPC. És professora del Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT) a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa i desenvolupa la seva tasca investigadora als grups de recerca GIE - Grup d'Informàtica en l'Enginyeria, CIRCUIT - Grup d'Investigació en Circuits i Sistemes de Comunicació i SSR-UPC - Smart Sustainable Resources.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imatges: Atom, Data SIO, DigitalGlobe, Emacs, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, Python, TerraMetrics, U.S. Navy. So: Freesound, "Spaceships passing" de Speedenza, "Progressive chords lead" de Frankum.

Agraïments: Marta Tarrés, enginyera en Informàtica i doctora en Software. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM).

Un smartphone conté més de 40 elements de la taula periòdica, principalment metalls pesants de gran valor per la seva alta conductivitat. Aquests elements es poden recuperar i reutilitzar com a matèria prima per fabricar nous productes. No obstant, dels 40 milions de tones de residus electrònics que es generen cada any al món, només se’n recicla la cinquena part, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i impacte mediambiental.

Ara, un nou procés biotecnològic desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa permet recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. El secret: uns bacteris que es poden obtenir en espais naturals i que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics. En aquest vídeo, Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), explica tots els detalls de la tècnica.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes: Data SIO, DigitalGlobe, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, TerraMetrics. U.S Navy.

Sonidos: Freesound, “Swoosh18” i “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Eleonor's will” y "Invisible world - electronic music loop" de Frankum & Frankumjay, “Long wispy woosh1” de Newagesoup.

Agradecimientos: Toni Dorado. Grupo de Tratamiento Biológico de Contaminantes Gaseosos y Olores. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la UPC. Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa.

L'investigador #UPC Miquel Sureda explica, en el cinquè capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, les properes missions de l'Agència Espacial Europea (ESA): en concret, la missió robòtica JUICE, que estudiarà Júpiter i les seves llunes gelades (un dels llocs on es creu que hi hauria més possibilitats de trobar vida), o la missió orbital EnVision, que estudiarà el planeta Venus.

L'investigador de la #UPC Miquel Sureda viatja, en el primer capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, a la base de l'empresa 'Space X', a Boca Chica (Estats Units), per explicar el projecte d'Starship, la nau que es creu que serà la primera en portar-nos a Mart.
Amb aquesta nova sèrie de vídeos, el professor i divulgador científic Miquel Sureda fa un repàs del present i el futur de l’aventura espacial.

L'investigador #UPC Miquel Sureda viatja a la NASA en aquest segon capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’ i ens explica en què consisteix la missió Mars 2020, que va aterrar, amb èxit, el 18 de febrer de 2021 sobre la superfície del planeta roig.

L'investigador #UPC Miquel Sureda ens explica en aquest tercer capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’ els plans de la NASA per tornar a la Lluna amb el programa Artemisa, que portarà la primera dona a la superfície lunar.

L'investigador #UPC Miquel Sureda explica en aquest quart capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’ les darreres missions de la Xina, un dels actors principals en el camp de l'exploració espacial.

En el sisè capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, l'investigador #UPC Miquel Sureda explica la història i els projectes que es desenvolupen en el que considera que és la joia tecnològica de la humanitat: l'Estació Espacial Internacional.

En el setè capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, l'investigador #UPC Miquel Sureda explica com l'espai s'està convertint en una font de negoci, des d'empreses que estan planificant grans constel·lacions de satèl·lits per millorar les comunicacions als serveis de turisme espacial.

Al darrer capítol de la sèrie ’Aventura espacial amb la nau UPC-ESEIAAT’, l'investigador #UPC Miquel Sureda explica l'estratègia del 'new space' a Catalunya i el paper de l'Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa en aquest context.