Proyecto de remodelación de la jefatura de costas de Tarragona: La playa de Cambrils
Conferència realitzada el dia 15 d'octubre de 2008 dins del cicle "L'impacte de l’enginyeria civil sobre el territori".
Jordi Galofré, Enginyer de camins, canals i ports (UPC), Dr. enginyer de camins, canals i ports (Universidad de Cantabria). La seva trajectòria professional es centra en la projecció i construcció de nombroses obres de defensa costera i en la valoració dels seus múltiples impactes.
La gestión sostenible de la costa es un desafío creciente por la presión de uso y el dinamismo natural de la costa. El conflicto entre usos y recursos necesita una toma de decisiones que valore a distintas escalas de tiempo y espacio estos conflictos y sus repercusiones. La costa
de Tarragona es un buen ejemplo de esta situación y de soluciones tradicionales e innovadoras.
El proyecto inicial de estas "soluciones" y valoración de su comportamiento en el tiempo serán la base de esta conferencia.

Acte de graduació del curs 2007-2008 de l'ETSECCPB realitzat el dia 17/07/2008 a la Sala Vèrtex del Campus Nord.

La línia d'alta velocitat Figueres - Perpinyà és un element fonamental de la creació de la infraestructura ferroviària d'alta velocitat europea. Més enllà de la unió històrica de les xarxes fèrries, representa per a Catalunya i Espanya l'obertura d'una connexió ferroviària sense ruptura de càrrega amb Europa per a trens de passatgers i mercaderies. Un nou traçat d'alta velocitat ferroviària que transformarà profundament l'entorn socioeconòmic de la zona, impulsant les activitats existents alhora que es promoguin i desenvolupin noves i avantguardistes fórmules empresarials. L'execució del Túnel del Pertús constitueix sens dubte la part més singular de la LAV Figueres - Perpinyà. Les seves característiques tècniques, la complexitat geotècnica del massís dels Pirineus i de manera molt destacada el repte que suposa executar l'obra en el termini programat, converteixen la mateixa en un projecte singular. L'any 2007 l’esmentat repte s'ha superat, finalitzant-se l'excavació d'ambdós túnels. La tuneladora Mistral va finalitzar l'excavació del tub oest l'1 d'octubre de 2007 i la tuneladora Tramuntana va finalitzar la del tub est, el 23 de novembre de 2007.

Conferència a càrrec de quatre dels tècnics responsables en topografia de l'empresa del Grupo COMSA, enmarcada dins les conferències programades a l'EPSEB durant el curs 2007-2008.

Conferència magistral de José Calavera Ruiz, Doctor Enginyer de Camins, Canals i Ports, President d'Honor d'Intemac, organitzada pel Departament de Projectes i impartida a la Sala d'actes de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)el dia 8 de març de 2008.

David Velasco és doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, i actualmente treballa com a investigador i cap de projectes en el CRAHI (Centre de Recerca en Hidrometeorologia Aplicada) de la Politècnica.

El seu àmbit de recerca se centra en projectes d’investigació adreçats a millorar els sistemes d’alertes d’inundabilitat, a temps real, a tot Catalunya, i ho fa en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Aquest jove investigador diu: “la hidràulica i la hidrologia, i en general el camp dels recursos hídrics i desastres naturals associats al tema de l’aigua, m’interessen molt, ja que és una temàtica d’alt contingut social, civil i energètic que encara no està ben tractada i desenvolupada en el nostre país. El risc d’inundacions i de sequeres són les dues cares de la mateixa moneda amb què estem amortitzant el nostre futur, i no sempre de manera sostenible”.

Per a aquest jove investigador el millor de la recerca és la creativitat que implica la seva feina i el sentiment de “fer créixer el coneixement”. Pensa que és molt difícil imaginar un futur a llarg termini en el món de la recerca a Catalunya i Espanya: “sovint les condicions laborals són precàries, els pressupostos reduïts i hi ha una manca de reconeixement social de la figura de l’investigador”.

En José Manuel considera que el millor de dedicar-se a la recerca és l’entorn universitari i l’ambient familiar en què es treballa, mentre que per al José María la satisfacció més gran és la d’estar fent alguna cosa que serà útil per a la societat. Apassionats pels mètodes numèrics i la programació, van decidir iniciar, un cop finalitzada l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, els seus estudis de doctorat.

Aquests dos joves investigadors participen en el projectes de recerca ‘Ciutats multidimensionals’, que compta amb el finançament del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) i que investiga noves tècniques per a la construcció subterrània amb l'objectiu d’edificar zones agradables per viure en el subsòl.

El projecte estudia la possibilitat d’alliberar espais sota el nivell del sòl, transformar l’actual entorn urbà congestionat, sorollós i contaminat, i crear zones agradables per viure. És una alternativa per descongestionar les zones urbanes i per allotjar sota terra les activitats que produeixen contaminació acústica i atmosfèrica (com el trànsit o les activitats industrials), els transports, les oficines i els centres comercials i d'oci. En el projecte hi participen unes trenta organitzacions, incloses empreses constructores, fabricants de maquinària d’obres públiques, universitats i centres de recerca. Les infraestructures i els serveis en els nous espais subterranis s’estan projectant de forma segura i amb criteris de sostenibilitat, que garanteixin el mínim impacte en el medi ambient i en les construccions actuals.

Aquests dos joves investigadors coincideixen a l’hora de definir les qualitats d’una persona que vulgui dedicar-se a la recerca: “ha de tenir una bona dosi de curiositat per qüestionar-se com funcionen les coses, i com podrien funcionar millor. Ha de tenir un mínim de coneixements tècnics i una certa facilitat per a les assignatures de caràcter lògic: matemàtiques, mètodes numèrics, etc... Per fer recerca cal paciència, capacitat de reflexió i obertura mental per veure les coses des d’un punt de vista diferent”.

Doctor enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC, Rafael Sánchez-Diezma és actualment director general de HYDS, una spin off de la UPC que comercialitza productes hidrometeorològics. Compagina la seva activitat d’emprenedor amb la de cap de recerca i desenvolupament del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC (CRAHI-UPC).

En Rafael assegura que va descobrir que fer recerca, i sobretot recerca aplicada, el divertia molt més que la rutina d’un despatx d’enginyeria: “crec que el meu apropament a la recerca és més proper al sentit del joc i l’aplicabilitat dels resultats, i que això és molt motivant quan es fa en un entorn de transferència de tecnologia com el que tinc actualment. Inicialment, el que més m’atreia de les aplicacions hidrològiques del radar meteorològic va ser la possibilitat de visualització dels camps radars, i que una gran part de la recerca en aquest camp està basada en el desenvolupament d’algoritmes, on el treball i la visualització de les dades és fonamental”, explica aquest jove investigador.

Actualment, dedica tots els seus esforços a tirar endavant el seu projecte de spin-off: “és una experiència impressionant per a un doctor poder crear una empresa de base tecnològica i comercialitzar un producte”.

Aquest jove psicòloga centra la seva activitat docent i investigadora en l’àrea de la seguretat i la salut laboral. Les seves línies de recerca són la carrega mental en el treball, les eines d’avaluació en psicosociologia aplicada i la percepció del risc en el sector de la construcció.

Explica que va decidir deixar la carrera de medicina – després d’estudiar dos anys – i va començar els estudis de Psicologia. Ara el seu objectiu immediat passa per diversificar la seva àrea de recerca i centrar-se més especifícament en l’àmbit de la construcció. Per a aquesta jove investigadora, el millor de dedicar-se a la recerca “és la satisfacció personal que tens quan pots demostrar alguna cosa que pensaves”. En aquest sentit, pensa que els investigadors han de tenir paciència, constància, curiositat i sobretot il·lusió.

Aquesta jove enginyera química desenvolupa la seva línia de recerca en la substitució dels sistemes fisicoquímics pels biològics, en el tractament de gasos, que serà, sense dubte, implantada a molts processos, com ha passat amb el tractament d’aigües residuals.

En el camp concret en què està investigant els resultats són molt bons, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, per aconseguir transformar en energia les males olors de les depuradores d’aigües residuals.