Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Enginyeria civil
Resultats de la cerca
Una visió del sector del transport aeri
Accés obert
12 d’abr. 2010
Conferència a càrrec del Sr. Josep Piqué, President de Vueling, dins de l'assignatura "Transport Aeri: Organització i Explotació"
La Plaça de Les Glòries Catalanes
Accés obert
5 de març 2010
Conferència de Javier Rui-Wamba, Enginyer de Camins, Canals i Ports, a la Sala d'Actes de l'ETSAB per l'assignatura d'Urbanistica VI tarda.
Hormigón postensado
Accés obert
1 de març 2010
Conferència de l'Enginyer Juan Calvo a la segona part de la sessió Seminario Estructura celebrat a la Galeria OAB (Office of Architecture in Barcelona).
Introducción a la Estructura
Accés obert
1 de març 2010
Conferència de l'arquitecte i enginyer Agustí Obiol durant la primera part del Seminario Estructura a la Galeria OAB (Office of Architecture in Barcelona)
Observación itinerario encuadrado
Accés obert
1 de gen. 2010
Muestra el procedimento a seguir para la observación de un itinerario abierto
encuadrado.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració dels professors Moisés Martín Betancor i Fernando Toscano Benítez de la Universidad de las Palmas de Gran Canaria i de Jessica Rodríguez Pereira.
encuadrado.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració dels professors Moisés Martín Betancor i Fernando Toscano Benítez de la Universidad de las Palmas de Gran Canaria i de Jessica Rodríguez Pereira.
Descarga de Internet de ficheros .mmz (Miramon) y exportación a otros formatos
Accés obert
1 de gen. 2010
Como descargar y visualizar la cartografía en formato "Internet" de Miramon
y como exportarla a formato shapefile y ASCII de ArcView.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de Jessica Rodríguez Pereira i Marc Garcia Pujol.
y como exportarla a formato shapefile y ASCII de ArcView.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de Jessica Rodríguez Pereira i Marc Garcia Pujol.
Estudi geotècnic
Accés obert
9 de des. 2009
Gravació feta al Laboratori de Materials de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Metro sense conductor a 60 m de profunditat?
Accés obert
1 de des. 2009
El Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), format per l’empresa Siemens, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la UPC, ha dissenyat un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Caracterització per DRX d'un ciment d'aluminat de calci
Accés obert
30 de nov. 2009
En aquest vídeo es descriuen les etapes d’inspecció i anàlisi que permeten distingir un ciment Portland convencional d’un ciment d’aluminat de calci. Tanmateix, es mostra la utilitat de la tècnica de Difracció de Raigs X (DRX) en la caracterització dels ciments i l’estudi d’algunes de les seves patologies.
Caracteritzación por DRX de un cemento de aluminato de calcio
Accés obert
30 de nov. 2009
En el video, se describen las etapas de inspección y analisis, que permiten distinguir un cemento Portland convencional de un cemento de aluminato de calcio (CAC).
Por otro lado, se muestra la utilidad de la técnica de Difracción de Rayos X (DRX) en la caracterización de los cementos y el estudio de algunas de sus patologias.
Por otro lado, se muestra la utilidad de la técnica de Difracción de Rayos X (DRX) en la caracterización de los cementos y el estudio de algunas de sus patologias.
Inventant el futur?
Accés obert
27 de nov. 2009
La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
