Aigües subterrànies: importància, interès, explotació i gestió. Situació a Europa,Espanya i Catalunya.
Conferència realitzada el dia 28 d'octubre de 2008 dins del cicle "L'impacte de l’enginyeria civil sobre el territori".
Emilio Custodio, Catedràtic d'universitat, enginyer industrial (ETSE Industrials, 1964), Dr. enginyer industrial (1971). Professor d'Hidrologia Subterrània, Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica (UPC). Exdirector de l''Instituto Geológico y Minero de España'. President sortint de l'Associació Internacional d'Hidrogeòlegs.
Les aigües subterrànies són la part lenta del cicle de l’aigua als continents, amb un gran emmagatzemament. A la natura tenen un paper essencial en processos hidrològics i ambientals. Llur explotació massiva té poques dècades d’història en moltes regions i s’ha fet per nombrosos petits extractors. Així doncs, a més de les importants raons positives pel seu desenvolupament s’han de considerar i reconduir certs efectes negatius en la quantitat i la qualitat. Això comporta una gestió apropiada, tant per institucions públiques com pels propis usuaris. Aquí hi ha un important repte de futur, per a fer sostenible l’utilització, dins l’ús coordinat del

Automatización de los canales de riego: Hidráulica y nuevas tecnologías de control se dan la mano para ahorrar agua
Conferència realitzada el dia 22 d'octubre de 2008 dins del cicle "L'impacte de l’enginyeria civil sobre el territori".
José Rodellar, Catedràtic d’universitat, Dr. en Ciències Físiques (UB, 1982), director del Departament de Matemàtica Aplicada III (UPC).
Manuel Gómez, Catedràtic d'universitat, enginyer de camins, canals i ports (UPC, 1983), Dr. enginyer de camins, canals i ports (UPC, 1988).
Del orden del 80% del consumo de agua en el mundo se utiliza para el riego. Un volumen muy significativo se pierde por el camino en el proceso del transporte a través de canales, una parte del cual se asocia a deficiencias en las políticas de gestión del propio proceso. La automatización puede contribuir a optimizar dicha gestión mediante la combinación de equipos de medida y actuación, modelos dinámicos y algoritmos de control en tiempo real. Una gestión óptima se traduce en una mayor flexibilidad y eficiencia en la disponibilidad del agua para el riego y en un importante ahorro. La conferencia dará una visión sobre el estado del arte de esta tecnología, las ventajas que puede aportar y los aspectos teóricos que la soportan. Se presentarán asimismo ejemplos de aplicación.

Proyecto de remodelación de la jefatura de costas de Tarragona: La playa de Cambrils
Conferència realitzada el dia 15 d'octubre de 2008 dins del cicle "L'impacte de l’enginyeria civil sobre el territori".
Jordi Galofré, Enginyer de camins, canals i ports (UPC), Dr. enginyer de camins, canals i ports (Universidad de Cantabria). La seva trajectòria professional es centra en la projecció i construcció de nombroses obres de defensa costera i en la valoració dels seus múltiples impactes.
La gestión sostenible de la costa es un desafío creciente por la presión de uso y el dinamismo natural de la costa. El conflicto entre usos y recursos necesita una toma de decisiones que valore a distintas escalas de tiempo y espacio estos conflictos y sus repercusiones. La costa
de Tarragona es un buen ejemplo de esta situación y de soluciones tradicionales e innovadoras.
El proyecto inicial de estas "soluciones" y valoración de su comportamiento en el tiempo serán la base de esta conferencia.

Acte de graduació del curs 2007-2008 de l'ETSECCPB realitzat el dia 17/07/2008 a la Sala Vèrtex del Campus Nord.

Conferència sobre la figura de Eduardo Torroja realitzada per José Antonio Torroja dins del l'acte d'entrega dels Premis Dragados 2008.

La línia d'alta velocitat Figueres - Perpinyà és un element fonamental de la creació de la infraestructura ferroviària d'alta velocitat europea. Més enllà de la unió històrica de les xarxes fèrries, representa per a Catalunya i Espanya l'obertura d'una connexió ferroviària sense ruptura de càrrega amb Europa per a trens de passatgers i mercaderies. Un nou traçat d'alta velocitat ferroviària que transformarà profundament l'entorn socioeconòmic de la zona, impulsant les activitats existents alhora que es promoguin i desenvolupin noves i avantguardistes fórmules empresarials. L'execució del Túnel del Pertús constitueix sens dubte la part més singular de la LAV Figueres - Perpinyà. Les seves característiques tècniques, la complexitat geotècnica del massís dels Pirineus i de manera molt destacada el repte que suposa executar l'obra en el termini programat, converteixen la mateixa en un projecte singular. L'any 2007 l’esmentat repte s'ha superat, finalitzant-se l'excavació d'ambdós túnels. La tuneladora Mistral va finalitzar l'excavació del tub oest l'1 d'octubre de 2007 i la tuneladora Tramuntana va finalitzar la del tub est, el 23 de novembre de 2007.

Conferència a càrrec de quatre dels tècnics responsables en topografia de l'empresa del Grupo COMSA, enmarcada dins les conferències programades a l'EPSEB durant el curs 2007-2008.

Conferència magistral de José Calavera Ruiz, Doctor Enginyer de Camins, Canals i Ports, President d'Honor d'Intemac, organitzada pel Departament de Projectes i impartida a la Sala d'actes de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)el dia 8 de març de 2008.

David Velasco és doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, i actualmente treballa com a investigador i cap de projectes en el CRAHI (Centre de Recerca en Hidrometeorologia Aplicada) de la Politècnica.

El seu àmbit de recerca se centra en projectes d’investigació adreçats a millorar els sistemes d’alertes d’inundabilitat, a temps real, a tot Catalunya, i ho fa en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Aquest jove investigador diu: “la hidràulica i la hidrologia, i en general el camp dels recursos hídrics i desastres naturals associats al tema de l’aigua, m’interessen molt, ja que és una temàtica d’alt contingut social, civil i energètic que encara no està ben tractada i desenvolupada en el nostre país. El risc d’inundacions i de sequeres són les dues cares de la mateixa moneda amb què estem amortitzant el nostre futur, i no sempre de manera sostenible”.

Per a aquest jove investigador el millor de la recerca és la creativitat que implica la seva feina i el sentiment de “fer créixer el coneixement”. Pensa que és molt difícil imaginar un futur a llarg termini en el món de la recerca a Catalunya i Espanya: “sovint les condicions laborals són precàries, els pressupostos reduïts i hi ha una manca de reconeixement social de la figura de l’investigador”.

En José Manuel considera que el millor de dedicar-se a la recerca és l’entorn universitari i l’ambient familiar en què es treballa, mentre que per al José María la satisfacció més gran és la d’estar fent alguna cosa que serà útil per a la societat. Apassionats pels mètodes numèrics i la programació, van decidir iniciar, un cop finalitzada l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, els seus estudis de doctorat.

Aquests dos joves investigadors participen en el projectes de recerca ‘Ciutats multidimensionals’, que compta amb el finançament del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) i que investiga noves tècniques per a la construcció subterrània amb l'objectiu d’edificar zones agradables per viure en el subsòl.

El projecte estudia la possibilitat d’alliberar espais sota el nivell del sòl, transformar l’actual entorn urbà congestionat, sorollós i contaminat, i crear zones agradables per viure. És una alternativa per descongestionar les zones urbanes i per allotjar sota terra les activitats que produeixen contaminació acústica i atmosfèrica (com el trànsit o les activitats industrials), els transports, les oficines i els centres comercials i d'oci. En el projecte hi participen unes trenta organitzacions, incloses empreses constructores, fabricants de maquinària d’obres públiques, universitats i centres de recerca. Les infraestructures i els serveis en els nous espais subterranis s’estan projectant de forma segura i amb criteris de sostenibilitat, que garanteixin el mínim impacte en el medi ambient i en les construccions actuals.

Aquests dos joves investigadors coincideixen a l’hora de definir les qualitats d’una persona que vulgui dedicar-se a la recerca: “ha de tenir una bona dosi de curiositat per qüestionar-se com funcionen les coses, i com podrien funcionar millor. Ha de tenir un mínim de coneixements tècnics i una certa facilitat per a les assignatures de caràcter lògic: matemàtiques, mètodes numèrics, etc... Per fer recerca cal paciència, capacitat de reflexió i obertura mental per veure les coses des d’un punt de vista diferent”.