Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Enginyeria civil general
Resultats de la cerca
¿Algoritmos contra los desastres naturales?
Accés obert
24 de gen. 2011
Felipe Quintero asegura que le gusta mucho la lluvia y los días grises y que cuando llueve por la noche, piensa: "mañana tendremos mucho trabajo analizando los datos y realizando simulaciones".
Este joven investigador realiza su doctorado en el CRAHI, Centro de Investigación Aplicada en Hidrometeorología, en el marco de un proyecto de investigación subvencionado por el VII Programa Marco de la UE, el proyecto IMPRINTS, coordinado por el investigador Daniel Sempere.
El objetivo de este proyecto de investigación es mejorar la gestión del riesgo y desarrollar sistemas de previsión y de alerta en situaciones con riesgo de inundaciones, que serán fundamentales para ganar tiempo e incrementar la seguridad de la población. Se pretende comprender mejor los fenómenos que dan lugar a inundaciones y movimientos de tierra imprevistos y prever estas situaciones para poder tener más tiempo para actuar. En el proyecto participan 19 entidades públicas y privadas de España, Suiza, el Reino Unido, Francia, Italia y Holanda, con la colaboración de Sud-África y Canadá.
Este joven investigador realiza su doctorado en el CRAHI, Centro de Investigación Aplicada en Hidrometeorología, en el marco de un proyecto de investigación subvencionado por el VII Programa Marco de la UE, el proyecto IMPRINTS, coordinado por el investigador Daniel Sempere.
El objetivo de este proyecto de investigación es mejorar la gestión del riesgo y desarrollar sistemas de previsión y de alerta en situaciones con riesgo de inundaciones, que serán fundamentales para ganar tiempo e incrementar la seguridad de la población. Se pretende comprender mejor los fenómenos que dan lugar a inundaciones y movimientos de tierra imprevistos y prever estas situaciones para poder tener más tiempo para actuar. En el proyecto participan 19 entidades públicas y privadas de España, Suiza, el Reino Unido, Francia, Italia y Holanda, con la colaboración de Sud-África y Canadá.
Espines de peix: solució per descontaminar el subsòl?
Accés obert
22 de nov. 2010
El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.
Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.
Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.
Fang tòxic i corrosiu?
Accés obert
8 de nov. 2010
Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.
El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?
Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.
El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?
Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.
Graduació 2009/2010 Escola de Camins UPC
Accés obert
16 de jul. 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, va celebrar el passat 16 de juliol l’acte acadèmic de graduació del curs 2009-2010, que enguany va estar presidit pel Sr. Antoni Giró, rector Mgfc. de la UPC i el Sr. Jaume Pagès, conseller delegat d’UNIVERSIA i ex-rector de la UPC, qui va pronunciar el discurs de benvinguda als nous titulats.
L’acte també va comptar amb la presència del Sr. Antonio Huerta, director de l’Escola, i el Sr. Nèstor Moyà, president de l’Associació d’Enginyers Geòlegs, així com alguns dels exdirectors de l’Escola i el cap d’estudis de la titulació d’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques.
Enguany l’Auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC es va omplir amb la presència dels 137 estudiants titulats i els seus familiars. La coral del Campus de Terrassa de la UPC va ser l’encarregada d’interpretar els temes musicals d’aquesta onzena edició.
L’acte també va comptar amb la presència del Sr. Antonio Huerta, director de l’Escola, i el Sr. Nèstor Moyà, president de l’Associació d’Enginyers Geòlegs, així com alguns dels exdirectors de l’Escola i el cap d’estudis de la titulació d’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques.
Enguany l’Auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC es va omplir amb la presència dels 137 estudiants titulats i els seus familiars. La coral del Campus de Terrassa de la UPC va ser l’encarregada d’interpretar els temes musicals d’aquesta onzena edició.
Simulacions per fer prediccions nanomètriques?
Accés obert
16 de maig 2010
Aquest jove investigador, enginyer de Camins, Canals i Ports, fa recerca en l'àmbit de la mecànica computacional i els mètodes numèrics, la mecànica de nanotubs de carboni i de membranes líquides, així com en l'àmbit de la resolució de problemes reals de l'enginyeria mitjançant la tecnologia dels elements finits.
Marino Arroyo ha aconseguit un fons del prestigiós Starting Grant, que finança amb prop d'1,5 milions d'euros el seu treball en el camp de la modelització i simulació multiescala per ordinador. Starting Grant és una convocatòria altament competitiva que té com a objectiu llançar les carreres dels investigadors més prometedors. També ha estat reconegut amb el Programa Icrea Acadèmia, que premia l'excel·lència investigadora i la capacitat de lideratge, i atorga 250.000 euros per dedicar la seva activitat prioritària a la recerca durant un període de cinc anys.
Marino Arroyo ha aconseguit un fons del prestigiós Starting Grant, que finança amb prop d'1,5 milions d'euros el seu treball en el camp de la modelització i simulació multiescala per ordinador. Starting Grant és una convocatòria altament competitiva que té com a objectiu llançar les carreres dels investigadors més prometedors. També ha estat reconegut amb el Programa Icrea Acadèmia, que premia l'excel·lència investigadora i la capacitat de lideratge, i atorga 250.000 euros per dedicar la seva activitat prioritària a la recerca durant un període de cinc anys.
Simulations to predict phenomena on a nanometric scale?
Accés obert
16 de maig 2010
This young researcher and civil engineer conducts his research in the fields of computational mechanics and numerical methods, the mechanics of carbon nanotubes and liquid membranes, and the use of finite-element technology to solve real engineering problems.
Marino Arroyo has received a prestigious Starting Grant for nearly €1.5 million to pursue his work in the field of multiscale modelling and computer simulation. Starting Grants are a highly competitive grant programme that aims to launch the careers of the most promising researchers. He has also been recognised by the ICREA Acadèmia programme, which rewards excellence in research and leadership with €250,000 grants intended to allow recipients to devote themselves primarily to research for a period of five years.
Marino Arroyo has received a prestigious Starting Grant for nearly €1.5 million to pursue his work in the field of multiscale modelling and computer simulation. Starting Grants are a highly competitive grant programme that aims to launch the careers of the most promising researchers. He has also been recognised by the ICREA Acadèmia programme, which rewards excellence in research and leadership with €250,000 grants intended to allow recipients to devote themselves primarily to research for a period of five years.
¿Simulaciones para realizar predicciones nanométricas?
Accés obert
16 de maig 2010
Este joven investigador, ingeniero de Caminos, Canales y Puertos, desarrolla su trabajo en el ámbito de la mecánica computacional y los métodos numéricos, la mecánica de nanotubos de carbono y de membranas líquidas, así como en el ámbito de la resolución de problemas reales de ingeniería mediante la tecnología de los elementos finitos.
Marino Arroyo ha obtenido un fondo del prestigioso Starting Grant, que financia con 1,5 de millones de euros su trabajo en el campo de la modelización y la simulación multiescala por ordenador. Starting Grant es una convocatoria altamente competitiva que tiene como objetivo lanzar las carreras de los investigadores más prometedores. También ha sido reconocido con el Programa Icrea Academia, que premia la excelencia investigadora y la capacidad de lideraje, y otorga 250.000 euros para dedicar su actividad prioritaria en la investigación durante un periodo de cinco años.
Marino Arroyo ha obtenido un fondo del prestigioso Starting Grant, que financia con 1,5 de millones de euros su trabajo en el campo de la modelización y la simulación multiescala por ordenador. Starting Grant es una convocatoria altamente competitiva que tiene como objetivo lanzar las carreras de los investigadores más prometedores. También ha sido reconocido con el Programa Icrea Academia, que premia la excelencia investigadora y la capacidad de lideraje, y otorga 250.000 euros para dedicar su actividad prioritaria en la investigación durante un periodo de cinco años.
Algoritmes per millorar el transport de mercaderies?
Accés obert
6 de maig 2010
Per a Miquel Estrada la dedicació en recerca a Espanya "és es bona part vocacional i és imprescindible la constància, la responsabilitat i el domini d'idiomes".
És Enginyer de Camins, Canals i per la UPC i doctor en Enginyeria Civil. La seva tesi doctoral sobre la distribució de mercaderies en empreses de missatgeria va guanyar el V Premi Abertis. Actualment, les seves línies de recerca són la logística i l'anàlisi d'operacions en sistemes de transport públic al Centre d'Innovació del TransportObre en finestra nova.
En el transport de mercaderies, bàsicament la principal mercaderia que es transporta és aire. Per què? Perquè els camions, els vehicles, van gairebé buits. És molt difícil arribar a un factor d'ocupació d'un camió bastant alt. El disseny d'una xarxa de distribució de missatgeria o de qualsevol tipus de mercaderia és un problema d'optimització combinatòria, un problema d'elevada complexitat. Vaig desenvolupar un mètode, un algoritme metaheurístic per optimitzar les rutes d¡'aquests vehicles, amb un origen i una destinació determinats, justament per incrementar el factor d'ocupació dels vehicles.
És Enginyer de Camins, Canals i per la UPC i doctor en Enginyeria Civil. La seva tesi doctoral sobre la distribució de mercaderies en empreses de missatgeria va guanyar el V Premi Abertis. Actualment, les seves línies de recerca són la logística i l'anàlisi d'operacions en sistemes de transport públic al Centre d'Innovació del TransportObre en finestra nova.
En el transport de mercaderies, bàsicament la principal mercaderia que es transporta és aire. Per què? Perquè els camions, els vehicles, van gairebé buits. És molt difícil arribar a un factor d'ocupació d'un camió bastant alt. El disseny d'una xarxa de distribució de missatgeria o de qualsevol tipus de mercaderia és un problema d'optimització combinatòria, un problema d'elevada complexitat. Vaig desenvolupar un mètode, un algoritme metaheurístic per optimitzar les rutes d¡'aquests vehicles, amb un origen i una destinació determinats, justament per incrementar el factor d'ocupació dels vehicles.
Algorithms to forecast natural disasters?
Accés obert
6 de maig 2010
Felipe Quintero swears that he loves bad weather. When it rains at night, he thinks, ‘We’ll have our work cut out for us tomorrow, analysing all the data and running the simulations!’
This young researcher is doing his PhD at the Centre for Applied Research in Hydrometeorology (CRAHI) within the framework of the IMPRINTS project, which is funded under the EU’s 7th Framework Programme and coordinated by UPC lecturer Daniel Sempere.
The IMPRINTS project seeks a better understanding of the phenomena that cause flash floods and debris-flow events, in order to improve risk management and develop forecasting and warning systems that increase public safety in situations involving flood risk. Nineteen public and private institutions from Spain, Switzerland, the United Kingdom, France, Italy, Holland, South Africa and Canada are participating in the project.
This young researcher is doing his PhD at the Centre for Applied Research in Hydrometeorology (CRAHI) within the framework of the IMPRINTS project, which is funded under the EU’s 7th Framework Programme and coordinated by UPC lecturer Daniel Sempere.
The IMPRINTS project seeks a better understanding of the phenomena that cause flash floods and debris-flow events, in order to improve risk management and develop forecasting and warning systems that increase public safety in situations involving flood risk. Nineteen public and private institutions from Spain, Switzerland, the United Kingdom, France, Italy, Holland, South Africa and Canada are participating in the project.
¿Algoritmos para mejorar el transporte de mercancías?
Accés obert
6 de maig 2010
Para Miquel Estrada dedicarse a la investigación en España “es en buena parte vocacional y es imprescindible la constancia, la responsabilidad y el dominio de idiomas”.
Es ingeniero de Caminos, Canales y Puertos por la UPC y doctor en Ingeniería Civil. Su tesis doctoral sobre la distribución de mercancías en empresas de mensajería ganó el V Premio de Abertis. Actualmente, sus líneas de investigación son la logística y el análisi de operaciones en sistemas de transporte público en el Centro de Innovación del Transporte.
En el transporte de mercancías, básicamente la principal mercancía que se transporta es aire. ¿Por qué? Porque los camiones van prácticamente vacios. Es muy difícil llegar a un factor de ocupación de un camión bastante alto. El diseño de una red de distribución de mensajería o de cualquier tipo de mercancía es un problema de optimización combinatoria, un problema de elevada complejidad. Desarrollé un método, una algoritmo metaheurístico, para optimizar las rutas de este vehículos, con un origen y un destino determinados, precisamente para incrementar el factor de ocupación de los vehículos.
Es ingeniero de Caminos, Canales y Puertos por la UPC y doctor en Ingeniería Civil. Su tesis doctoral sobre la distribución de mercancías en empresas de mensajería ganó el V Premio de Abertis. Actualmente, sus líneas de investigación son la logística y el análisi de operaciones en sistemas de transporte público en el Centro de Innovación del Transporte.
En el transporte de mercancías, básicamente la principal mercancía que se transporta es aire. ¿Por qué? Porque los camiones van prácticamente vacios. Es muy difícil llegar a un factor de ocupación de un camión bastante alto. El diseño de una red de distribución de mensajería o de cualquier tipo de mercancía es un problema de optimización combinatoria, un problema de elevada complejidad. Desarrollé un método, una algoritmo metaheurístico, para optimizar las rutas de este vehículos, con un origen y un destino determinados, precisamente para incrementar el factor de ocupación de los vehículos.
Metro sense conductor a 60 m de profunditat?
Accés obert
1 de des. 2009
El Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), format per l’empresa Siemens, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la UPC, ha dissenyat un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Inventant el futur?
Accés obert
27 de nov. 2009
La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
