Les pluges de les darreres setmanes han tornat a deixar sense sorra les platges del Maresme. Aquesta situació es repeteix pràcticament cada cop que hi ha un temporal: el mar s’emporta la sorra que protegeix passeigs marítims, vies de tren i edificacions de primera línia de mar provocant que la costa catalana retrocedeixi quatre metres a l’any.

La regeneració de platges que es realitza cada any abocant sorra a les zones de bany es planteja com una inversió difícil de mantenir en el temps pel seu cost econòmic i impacte continuat. Més enllà de la instal·lació d’espigons, la preservació de dunes i flora marina o la creació de platges de còdols és imprescindible un exhaustiu anàlisi del litoral, tal com ens explica en aquest vídeo Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC. Els municipis afectats i la Generalitat de Catalunya han encarregat al LIM l’elaboració d’un informe que proposi solucions concretes per a cadascuna de les localitats afectades.

Per predir la resposta de les platges de la costa catalana davant de temporals i minimitzar-ne els efectes 'destructius' es fan servir models hidràulics i infraestructures de recerca com el canal d’onatge del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC.

El Canal d’Investigació i Experimentació Marítima és un equipament de recerca en el camp de l’enginyeria marítima dedicat a la generació combinada d’onatges i corrents per a la realització d’assaigs hidràulics controlats en enginyeria de ports, costes i oceanogràfica, així com en altres àmbits com l’aprofitament energètic dels recursos marins, tal com ens explica en aquest vídeo Xavi Gironella, investigador del LIM.

Generar artificialment onades permet estudiar la influència del mar en els perfils de la platja i les estructures de defensa costanera. La generació dels corrents contribueix a investigar la interacció amb l’onatge i amb els sediments, així com experimentar amb vehicles submarins, dispositius captadors d’energia, etc. En aquest sentit, el canal d’onatge del LIM és una eina única per a assaigs i anàlisis propers a escala real, i des de la seva posada en funcionament – l’any 1993 – es realitzen projectes de recerca i industrials tan a nivell nacional com internacional.

L’augment del preu dels combustibles fòssils ha fet que la tècnica de la fracturació hidràulica per obtenir gas esdevingui econòmicament viable per a alguns països, fonamentalment els Estats Units, malgrat que exigeixi d’un enorme consum d’aigua.

Davant l’actual controvèrsia social respecte d'aquesta tècnica, l’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, identifica els possibles riscs mediambientals: contaminació d’aqüífers, ús de compostos químics, gestió de l’aigua, residus, moviments sísmics, etc.

Els projectes per explorar possibles jaciments de gas mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica - més coneguda pel terme anglès fracking - desperten recels en els territoris afectats.

La fracturació hidràulica és una tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl que requereix la perforació del terreny i la injecció a gran pressió d’un fluid – format per aigua, sorra i productes químics –. Aquest fluid és capaç de reobrir i ampliar les fractures o fissures més febles que ja tenien les roques, i alliberar el gas que s’hi ha anat dipositant amb els segles.

Les fissures són obertures naturals de les roques en forma d’esquerda i poden ser més o menys profundes. L’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, explica en aquest vídeo com s’aconsegueix fer fluir el gas per aquestes fissures i què permet la tecnologia del sondeig horitzontal teledirigit.

L'Escola de Camins ha celebrat l'acte de graduació dels estudiants titulats el curs 2011-2012, en un acte presidit pel seu director, Sebastià Olivella, i en el que ha actuat com a padrí Eduardo Alonso, catedràtic del departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica i antic director del centre.
Han près part en l'acte estudiants titulats d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports; Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques; Enginyeria Geològica i del grau en Enginyeria de la Construcció
També han format part de la mesa presidencial Antonio Huerta —catedràtic del departament de Matemàtica Aplicada 3 i anterior director de l'Escola—, Joaquim Llagostera —secretari executiu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya— i Marc Cabrera —vicepresident de l’Associació d’Enginyers Geòlegs.

La Comissió Europea ha decidit la futura Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports, que preveu la connexió ferroviària de tots els ports, aeroports, plataformes logístiques i centres de producció de la Unió Europea. En aquesta xarxa s’ha inclòs el Corredor del Mediterrani com a eix prioritari de transport de mercaderies europeu.

Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.

El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.

Felipe Quintero assegura que li agrada molt la pluja i els dies grisos i que quan plou a la nit, pensa: “demà tindrem molta feina analitzant les dades i realitzant simulacions”.

Aquest jove investigador realitza el seu doctorat al CRAHI, Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia, en el marc d’un projecte de recerca subvencionat pel VIIè Programa Marc de la UE, el projecte IMPRINTS, coordinat pel professor Daniel Sempere.

L’objectiu d’aquest projecte de recerca és millorar la gestió del risc i desenvolupar sistemes de previsió i d’alerta en situacions amb risc d'inundacions, que seran fonamentals per guanyar temps i incrementar la seguretat de la població. Es vol comprendre millor els fenòmens que donen lloc a inundacions i moviments de terra sobtats i preveure aquestes situacions per poder tenir més temps per actuar. En el projecte hi participen 19 entitats públiques i privades d’Espanya, Suïssa, el Regne Unit, França, Itàlia i Holanda, amb la col·laboració d’universitats de Sud-Àfrica i Canadà.

Per a la Cristina és vital dignificar la feina de recerca "revaloritzant tant a nivell econòmic com social la feina del doctorand. Crec que és important que la societat d'aquest país s'adoni del valor afegit dels doctorands. Els estudiants haurien de sentir que dedicar-se a la recerca és una opció professional més i que un dotorat, en comptes de limitar el teu ventall de sortides professionals, te l'amplia".

Cristina Díaz investiga sobre els paràmetres i les estructures que intervenen a l’hora de propagar el soroll, sense estar en un projecte en concret, fet que li facilita la llibertat d'encaminar-se cap on vulgui, gaudint d'una experiència variada i gens rutinària. La seva línia de recerca és la modelització numèrica de problemes de vibroacústica – vibracions i soroll- en l’àmbit de l’edificació i l’enginyeria civil.

For Cristina Díaz, raising the status of research is vital. ‘Greater value has to be placed on the work of PhD students, at both the economic and social levels. Spanish society has to realise how much added value PhD students offer. Students need to feel that devoting themselves to research is simply another career choice and that having a PhD will broaden, rather than limit, their career possibilities.’

Díaz researches the parameters and structures involved in noise propagation without forming part of a specific project. This gives her the freedom to follow her own interests, which has led to a rich and varied experience that is anything but routine. Specifically, her line of research is the numerical modelling of vibroacoustic problems (i.e. problems involving vibrations and sound) in the spheres of construction and civil engineering.

Felipe Quintero swears that he loves bad weather. When it rains at night, he thinks, ‘We’ll have our work cut out for us tomorrow, analysing all the data and running the simulations!’

This young researcher is doing his PhD at the Centre for Applied Research in Hydrometeorology (CRAHI) within the framework of the IMPRINTS project, which is funded under the EU’s 7th Framework Programme and coordinated by UPC lecturer Daniel Sempere.

The IMPRINTS project seeks a better understanding of the phenomena that cause flash floods and debris-flow events, in order to improve risk management and develop forecasting and warning systems that increase public safety in situations involving flood risk. Nineteen public and private institutions from Spain, Switzerland, the United Kingdom, France, Italy, Holland, South Africa and Canada are participating in the project.

Para Cristina es vital dignificar el trabajo de investigar "revalorizando tanto a nivel económico como social el trabajo del doctorado. Creo que es importante que la sociedad de este país sea consciente del valor añadido de los doctorados. Los estudiantes deben sentir que dedicarse a la investigación es una opción profesional más y que un doctorado, en vez de limitar tu abanico de salidas profesionales, te las amplia".

Cristina Díaz investiga sobre los parámetros y las estructuras que intervienen en el momento de propagar el ruido, sin estar en un proyecto en concreto, lo que facilita la libertad de dirigir su investigación hacia el campo que quiera, disfrutando de una experiencia variada y nada rutinaria. Su línea de investigación es la modelización numérica de problemas de vibroacústica - vibraciones y ruido- en el ámbito de la edificación y la ingenería civil.