Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Arquitectura

Resultats de la cerca

La sabiduría del arquitecto. Lliçó inaugural curs 2018-2019. Alberto Campo Baeza

Accés obert
16 d’oct. 2018
Lliçó inaugural a càrrec de l'Arquitecte Alberto Campo Baeza. L' acte ha estat presidit pel Vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Estanislau Roca Blanch, i per Félix Solaguren-Beascoa, Director de l'ETSAB.

La façana del Naixement 3D

Accés obert
14 d’oct. 2018
Presentació del treball realitzat per el VI MAC Lab en la realització d'un model 3D de la Sagrada Família dintre de l'espai Dimarts Cultura de l'ETSAB. Presenten la sessió: Jordi Berenguer, Vicerector de Transferència de Coneixement i Innovació UPC; Félix Solaguren-Beascoa, Director de l'ETSAB.
Intervenen en la sessió: Jordi Faulí, Arquitecte director de la Sagrada Família; David Puig; Juan Manuel Corso, Arquitecte responsable Tècnic del VIMAC Lab; Pilar García Almirall, Directora del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura i Directora del VIMAC Lab; Carles García Gómez, Enginyer en Geomàtica i Topografia; Francisco Javier Muñoz Capella, Enginyer en geomàtica i Topografia.

Viatjar: Aprendre i ensenyar. Presentació del llibre "Destino Barcelona, 1911-1991. Arquitectos, viajes e intercambios"

Accés obert
14 d’oct. 2018
Una cultura arquitectònica abstreta és un fracàs, i molt sovint ha estat així. Lluís Domènech i Montaner, al seu conegut escrit "En busca de una arquitectura nacional" advertia del perill de tancar-se en allò local, atès que la característica de la modernitat era precisament la seva vocació internacional. Una observació que Domènec havia après després del seu primerenc viatge amb Josep Vilaseca a l'exposició de Viena de l'any 1873. Viatjar propicia intercanvis, aprenentatges i plaers.

Aquest llibre mostra algunes de les visites que ens van fer una sèrie d'arquitectes que ens ajudaren a millorar, a obrir la nostra mirada a altres mons, i d'aquí, en molts casos, s'emportaren també el seu aprenentatge. El lector atent trobarà a les pàgines que segueixen alguns d'aquests exemples. Gropius interioritza la tradició de les escoles taller modernistes per a plasmar-la posteriorment al programa funcional del Bauhaus. Baeschlin verifica allò vernacle com a possible destinació del que és modern i Zevi coneix Gaudí de la mà de Sostres i de Cirlot.

EXE02. Trans-formació

Accés obert
11 d’oct. 2018
Segon exercici de Bases pel Projecte I-II M a càrrec de Daniel García-Escudero, Professor coordinador de l'assignatura

La Biennale di Venezia. 16th International Architecture Exhibition Freespace. Meetings on Architecture 2018. Pabellón de España

Accés obert
6 d’oct. 2018
Organiza y modera: Berta Bardí i Milà | Daniel García-Escudero (ETSAB-UPC)
Ponentes. Sergio de Miguel | Jesús Ulargui (ETSAM-UPM). Débora Domingo | Carla Sentieri (ETSA-UPV). Rodrigo Carbajal | Silvana Rodrigues | Victoria Dominguez (ETSA-US). Jaume Blancafort | Patricia Reus (ETSAE-UPCT) Raimundo Bambó | Carlos Labarta (EINA-UNIZAR). Arturo Frediani | Inés de Rivera (EAR-URV).

En el marco de la propuesta Becoming para el Pabellón español en la Bienal de Venecia 2018, cuyo lema es Free Space, se desarrollan tres Meeting on Architecture con el mismo tema de fondo: la enseñanza-aprendizaje de la Arquitectura. El primero de ellos, Free Learning, desarrolla la cuestión de los nuevos espacios de aprendizaje, alejados ya exclusivamente de las aulas y de los entornos regulados y académicos. Su enfoque parte de la mirada y la crítica del estudiantado. El segundo, Learning Teachers, parte de la mirada del profesorado de distintas universidades españolas, y pretende debatir sobre la dicotomía de los centros tradicionales y emergentes en la educación de los futuros y futuras arquitectas. El tercero, Post Learning, pone el foco de atención en el papel de la enseñanza transdisciplinar, y cuenta con invitados e invitadas del mundo del cine y la danza, entre otros.
De este modo, el segundo de los Meeting plantea una cuestión de fondo: las particularidades de las prácticas docentes en las escuelas más antiguas versus las emergentes, esto es, centros nacidos en las últimas dos décadas y de tamaño medio o pequeño. Como argumenta Luigi Paryson: “no hay innovación sin tradición”, es decir, que cualquier referencia al pasado es necesaria para construir el futuro. En el caso de las escuelas de una larga trayectoria, el peso de esa tradición puede llegar a lastrar nuevas experiencias docentes, o la incursión de líneas pedagógicas alternativas a las cultivadas durante décadas. La necesidad de marcar un perfil propio, o la mezcla de profesorado de índole diversa en la construcción de nuevas escuelas puede ayudar a la implementación de maneras alternativas de plantear la formación en Arquitectura; una formación no necesariamente nueva, pero quizá sí menos desarrollada en las escuelas más consolidadas.

La construcció de la forma: Estímul o avorriment?

Accés obert
2 d’oct. 2018
Conferència de l'Arquitecte Joaquim Español, per Bases del Projecte I - II M, Geometries Habitables, assignatura coordinada per Daniel García-Escudero (Projectes Arquitectònics ETSAB) (primer semestre)

Complejidad y contradicción en la Arquitectura. Robert Venturi (1925-2018)

Accés obert
1 d’oct. 2018

Conferència a càrrec del catedràtic Xavier Monteys on analitza l'obra del'arquitecte Robert Venturi (1925-2018) dintre de l'espai Dimarts Cultura del'ETSAB

Ciutat oberta. Biennal de Pensament de Barcelona

Accés obert
1 d’oct. 2018
Conferència doble a càrrec de Carlo Ratti i Ricky Burdet dintre del marc de la Biennal de Pensament de Barcelona, Ciutat Oberta. En les conferències s'exposen dos punts de vista sobre com haurien de ser les ciutats del futur i el seu creixement. Presentació a càrrec de Maria Rubert (DUOT, ETSAB).

Oriol Clos. Cicle de conferències Càtedra Blanca Barcelona

Accés obert
1 d’oct. 2018
Conferència a càrrec de l'arquitecte Oriol Clos per al Cicle Càtedra Blanca, assignatura Projectes III Matins, Coordinat per Alberto Peñín. Presentació d'Eduard Gascón, Professor del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB

Chambord inachevé 1519-2019

Accés obert
20 de set. 2018
Treballs presentats pels estudiants de Projectes V tarda, responsable Félix Solaguren-Beascoa, coordinadora Berta Bardí i Milà, professorat Luis Alegre, Cristóbal Fernández, Gustau Gili, Ignacio Martínez i Carles Vinardell.

El castell de Chambord es va incloure a la primera llista de monuments històrics el 1840, mentre que el bosc i el mur perimetral que l’envolta es van afegir el 1997. Ha estat a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1981. És un símbol mundial del Renaixement francès i, a més, el castell està intrínsecament associat al seu entorn medi, el bosc. El domini de Chambord té 5.440 hectàrees amb 32 quilòmetres de murs, sent el parc tancat més gran d'Europa, situat a menys de dues hores de París.
L’exercici d’aquest quadrimestre es fa coincidir amb el concurs internacional de propostes utòpiques pel castell de Chambord, liderat per Dominique Perrault, en motiu de la celebració del seu proper 500 aniversari. Amb les propostes presentades es farà una exposició commemorativa al mateix palau, del 25 de maig a l’1 de setembre del 2019. Des de l’assignatura de Projectes es dóna resposta al plantejament del concurs d’acabar la construcció del castell i continuar amb la seva vocació d’utopia i somni irrealitzable.

Monumentos

Accés obert
19 de set. 2018
Conferència de l'arquitecte José María de Lapuerta per Projecte i Ciutat, Projectes V Tarda, primer quadrimestre de curs 2018-2019 a càrrec del Professor Félix Solaguren (Departament Projectes Arquitectònics ETSAB)

Quinteto Dequera! interpreta a Piazzolla

Accés obert
18 de set. 2018
El Quinteto Dequera! Neix amb la idea d'explorar les últimes composicions per a quintet que va enregistrar Astor Piazzolla, a través d'una formació instrumental diferent de l'original. Mantenint la riquesa tímbrica de les seves composicions, i inspirats en l'estil interpretatiu dels músics de les seves últimes formacions, la proposta suggereix les noves possibilitats que dona la seva música quan es trasllada a un conjunt nou.

Totes les composicions estan fetes a partir de moltes de les variables que va
adquirir la música d'Astor Piazzolla: les referències rítmiques i
interpretatives del tango, les influències harmòniques, formals i sonores de
compositors tant de la música clàssica com de la contemporànea, i la
participació de certs elements del jazz, com la incorporació de la guitarra
elèctrica i l'ús de la improvització. En aquests últims enregistraments
Piazzolla sintetitza tots aquests elements, portant l'esperit del tango a nous
horitzons sonors.