Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Arquitectura
Resultats de la cerca
Poble Nou: les relacions d'un barri amb la seva ciutat
Accés obert
6 d’oct. 2014
Conferència de Jordi Martí, Llicenciat en Ciències de l’Educació i professor del Màster de producció cultural i comunicació de la Universitat Ramón Llull. Ha coordinat el grup d’experts que va redactar l’Agenda 21 de la Cultura. Presentat per Eva Prats, Professora del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB i responsable del Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació. Seminari Construir Comunitats. Curs de cinquè 2014-1015.
01. Habitatge i Ciutat : Housing & City
Accés obert
1 d’oct. 2014
Primera part de la Jornada amb la presentació de Pere Joan Ravetllat, Professor responsable de l'assignatura. Intervenen per aquest ordre: David Tapias per "Aixopluc Arquitectes". A continuació "Calderón Folch Sarsanedas" amb Marc Folch.
02. Habitatge i Ciutat : Housing & City
Accés obert
1 d’oct. 2014
Segona part de la Jornada amb la intervenció de David Lorente per "H Arquitectes". Tot seguit Alberto Sánchez per "sms Arquitectos". Clou l'acte Pere Joan Ravetllat (PA-ETSAB).
Arquitectura i política
Accés obert
30 de set. 2014
Conferència de Jaume Barnada, Doctor Arquitecte de l'Ajuntament de Barcelona presentat per Josep Mª Montaner, responsable de l'assignatura "Dimarts Arquitectura i Politica"
Slow design
Accés obert
25 de set. 2014
'Slow Design' és el títol de la primera conferència de Disseny i la Geltrú del curs 2014/2015 que tingué lloc dijous 25 de setembre a les 13h a la sala d'actes de l'EPSEVG, a càrrec de Josep M. Fort.
En Josep M. Fort, té el perfil del professional polivalent que combina l’arquitectura, el disseny industrial i la docència. Els primers treballs en disseny industrial de l’arquitecte Josep M. Fort (UPC, 1986) són amb empreses pioneres en disseny a Catalunya, com BD, Intent, Onadis i Benito Urban, entre d’altres. El recorregut professional d’en Fort passa també per Vilanova i la Geltrú, on com a Cap de Projectes i Obres de l’Ajuntament dirigeix els projectes en espais públics i edificis municipals entre 1988 i 1990.
En Josep M. Fort presideix l'ADI-FAD durant el període 1999-2004, forma part de l’equip de direcció a l'Escola Superior de Disseny Elisava (UPF) del 1994 al 2000, i és un dels fundadors, a l’any 2000, dels Estudis del Graduat Superior en Disseny (ETSAB/ETSEIB de la UPC). Actualment exerceix com a professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on començà al 1990.
En Fort és col·laborador habitual en diverses revistes i un dels autors prolífics en l’àmbit del disseny a Catalunya.
En Josep M. Fort, té el perfil del professional polivalent que combina l’arquitectura, el disseny industrial i la docència. Els primers treballs en disseny industrial de l’arquitecte Josep M. Fort (UPC, 1986) són amb empreses pioneres en disseny a Catalunya, com BD, Intent, Onadis i Benito Urban, entre d’altres. El recorregut professional d’en Fort passa també per Vilanova i la Geltrú, on com a Cap de Projectes i Obres de l’Ajuntament dirigeix els projectes en espais públics i edificis municipals entre 1988 i 1990.
En Josep M. Fort presideix l'ADI-FAD durant el període 1999-2004, forma part de l’equip de direcció a l'Escola Superior de Disseny Elisava (UPF) del 1994 al 2000, i és un dels fundadors, a l’any 2000, dels Estudis del Graduat Superior en Disseny (ETSAB/ETSEIB de la UPC). Actualment exerceix com a professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on començà al 1990.
En Fort és col·laborador habitual en diverses revistes i un dels autors prolífics en l’àmbit del disseny a Catalunya.
Candidats a Cap del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB
Accés obert
4 de jul. 2014
Presentació de candidats a Cap del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB a càrrec de Pere Joan Ravetllat. Intervenen en aquest ordre: Cristina Jover, Aquiles González, Jaime Coll i Moisés Gallego.
BBVA, Francisco Javier Sáenz de Oíza (1971-1981)
Accés obert
18 de juny 2014
Presentació de Paco Alonso, Arquitecte. Professor de l' Escola Superior d' Arquitectura de Madrid i de la Pontificia Universitat de Salamanca per el Curs "Madrid Barcelona" , apartat " Afirmaciones"
Afirmaciones clasicistas. Del Palau de la Generalitat a la Lonja de Mar (1596-1774)
Accés obert
17 de juny 2014
Conferència del curs CUIMPB, apartat "Afirmaciones" a càrrec de Josep Mª Rovira, Catedràtic d'Història de l'Art i l'Arquitectura ETSAB i Director del Curs celebrat al CCCB.
Los acercamientos plantean desplegar un panorama presidido por arquitecturas y actitudes que buscan establecer lazos y relaciones de afinidad entre ambas ciudades: desde las polémicas del hierro y las nuevas tecnologías en la arquitectura del siglo XIX, los traspasos de modelos americanos y europeos fin de siglo, hasta las propuestas de Coderch, Moneo y Bofill en ciudades que no le son propias.
Los acercamientos plantean desplegar un panorama presidido por arquitecturas y actitudes que buscan establecer lazos y relaciones de afinidad entre ambas ciudades: desde las polémicas del hierro y las nuevas tecnologías en la arquitectura del siglo XIX, los traspasos de modelos americanos y europeos fin de siglo, hasta las propuestas de Coderch, Moneo y Bofill en ciudades que no le son propias.
Estancias en Barcelona
Accés obert
17 de juny 2014
Conferència impartida per l'Arquitecte Rafael Moneo pel curs "Arquitecturas Madrid Barcelona", apartat "Acercamientos" celebrat al CCCB. Presentat per Josep Maria Rovira, Catedràtic d'Història de l'Art i l'Arquitectura ETSAB i Director del Curs CUIMPB. Rafael Moneo, arquitecto, premio Pritzker 1996. Catedrático de la Graduate School of Design (GSD ), Harvard (MA)
Los acercamientos plantean desplegar un panorama presidido por arquitecturas y actitudes que buscan establecer lazos y relaciones de afinidad entre ambas ciudades: desde las polémicas del hierro y las nuevas tecnologías en la arquitectura del siglo XIX, los traspasos de modelos americanos y europeos fin de siglo, hasta las propuestas de Coderch, Moneo y Bofill en ciudades que no le son propias.
Los acercamientos plantean desplegar un panorama presidido por arquitecturas y actitudes que buscan establecer lazos y relaciones de afinidad entre ambas ciudades: desde las polémicas del hierro y las nuevas tecnologías en la arquitectura del siglo XIX, los traspasos de modelos americanos y europeos fin de siglo, hasta las propuestas de Coderch, Moneo y Bofill en ciudades que no le son propias.
José Antonio Coderch y Madrid
Accés obert
17 de juny 2014
Conferència d' Enrique Granell, Arquitecte. Professor d' Història de l'Art i l'arquitectura ETSAB-UPC.
Ricardo Bofill en Madrid: la Ciudad en el Espacio (1970)
Accés obert
17 de juny 2014
Conferència impartida per Ramón Faura, Arquitecte i Professor d'Història de l'Art i l'Arquitectura, URV.Presentat per Josep Maria Rovira, Catedràtic d'Història de l'Art i l'Arquitectura ETSAB i Director del Curs CUIMPB.
Los acercamientos plantean desplegar un panorama presidido por arquitecturas y actitudes que buscan establecer lazos y relaciones de afinidad entre ambas ciudades: desde las polémicas del hierro y las nuevas tecnologías en la arquitectura del siglo XIX, los traspasos de modelos americanos y europeos fin de siglo, hasta las propuestas de Coderch, Moneo y Bofill en ciudades que no le son propias.
Los acercamientos plantean desplegar un panorama presidido por arquitecturas y actitudes que buscan establecer lazos y relaciones de afinidad entre ambas ciudades: desde las polémicas del hierro y las nuevas tecnologías en la arquitectura del siglo XIX, los traspasos de modelos americanos y europeos fin de siglo, hasta las propuestas de Coderch, Moneo y Bofill en ciudades que no le son propias.