Fluxos en xarxes, a càrrec de Josep Ferrer Llop (Dept. Matemàtiques UPC)
Dimecres 25/04/2018
Aula 004 FME
12-13h30

30.864 estudiants cursen estudis a la Universitat Politècnica de Catalunya: 16 estudiants de diferents graus us mostren, en aquesta sèrie de vídeos, què els mou. Et convidem a coneixe’ls i descobrir, a través seu, la UPC, la Universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia. I a tu, què et mou?
Andreu Huguet estudia el grau en Matemàtiques i el grau en Ciència i Enginyeria de Dades. El mou les matemàtiques perquè "és un món obert i molt fidel al rigor".
El grau en Matemàtiques s'imparteix a la Facultat de Matemàtiques de Barcelona (FME) (obriu en finestra nova) i el grau en Ciència i Enginyeria de Dades s'imparteix conjuntament a tres centres docents, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) i la Facultat de Matemàtiques de Barcelona (FME)

Lliurament de premis als guanyadors del Concurs Hilbert, activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica i la Biblioteca FME.

Emilio Lluis Puebla realizó sus Estudios Profesionales y de Maestría en Matemática en México. En 1980 obtuvo su Doctorado en Matemática en Canadá. Es catedrático de la Universidad Nacional Autónoma de México en sus Divisiones de Estudios Profesionales y de Posgrado desde hace más de treinta y ocho años. Ha sido Profesor Visitante en Canadá. Ha formado varios profesores e investigadores que laboran tanto en México como en el extranjero. Su trabajo matemático ha quedado establecido en sus artículos de investigación y divulgación que ha publicado sobre la K-Teoría Algebraica y la Cohomología de Grupos en las más prestigiadas revistas nacionales e internacionales.
Es autor de varios libros sobre K-Teoría Algebraica, Álgebra Homológica, Álgebra Lineal y Teoría Matemática de la Música publicados en las editoriales con distribución mundial Addison Wesley, Birkhäuser y Springer Verlag entre otras. En Emilio Lluis se conjugan el Arte y la Ciencia paralelamente.
Es miembro de varias asociaciones científicas como la American Mathematical Society y la Society for Mathematics and Computation in Music. Es presidente de la Academia de Matemática de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística y fue presidente (2000-2002) de la Sociedad Matemática Mexicana.

En esta conferencia (la cual tiene como propósito dejarle algo al asistente de cualquier nivel) se hablará de la Matemática, sus características, la investigación y progreso en ella. Como ejemplo de una teoría matemática, se presentará una breve exposición de la K-Teoría Algebraica, de cómo fue su creación y sus problemas de frontera. También, se hablará de Matemática llamada aplicada y cómo las Teorías de Módulos, Categorías, Topos, Homotopía, Homología y otras son utilizadas en la Teoría Matemática de la Música para hacer no solamente aplicaciones sino matemática nueva en ella.

Any Hilbert a l'FME

Com ja va sent costum des de fa 14 anys, l'FME dedica el curs acadèmic a la figura d'un prestigiós científic. Enguany s'ha triat David Hilbert, (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943), reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX. Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert, un dels fonaments de l'Anàlisi funcional.

La Biblioteca FME fa un recull bibliogràfic i documental del matemàtic del curs (obriu en una finestra nova) per complementar i donar suport a les activitats que la facultat realitza al llarg del curs de cada matemàtic.

La FME dedica este curso 2017-18 al matemático David Hilbert, 1862-1943. En esta exposición inicial se comienza presentando su vida, tanto personal como académica, así como aquellos rasgos de su personalidad humana que le caracterizaban de forma destacada y singular. En la segunda parte se presenta y comenta brevemente su trabajo, tanto en matemática como en física, así como su enorme influencia posterior. Todo ello justificará el título de la exposición, dada su permanente actualidad.

El dimarts 27 de juny de 2017 va tenir lloc la segona jornada docent del Departament de Matemàtiques de la UPC amb l'objectiu de debatre i reflexionar sobre l'ús de diferents tecnologies en la docència universitària de les Matemàtiques.
Comitè organitzador (MAT): Maria Alberich, Santiago Boza, Jordi Guàrdia, Paz Morillo
La jornada compta amb el suport del Departament de Matemàtiques, la Facultat de Matemàtiques i Estadística i l'Institut de Ciències de l'Educació.

9h45 h: Obertura de la jornada
10:00 -11:00 h: Conferència plenària “Estudiants participatius: realitat o ficció” Vanesa Daza (Univ. Pompeu Fabra).
Parlarem de diferents experiències portades a terme a l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra amb el principal objectiu de fomentar l’aprenentatge dels estudiants a partir de la seva implicació i participació. Introducció de jocs a l'aula, l'ús de tablets com a pissarra digital, o la plataforma Piazza són algunes de les experiències que ens permetran reflexionar sobre la implicació dels estudiants a l’aula.

11h30 - 12h30: Taula Rodona “Jo en dic Matemàtiques, tu en dius Mates”
Reflexionem sobre els continguts en matemàtiques a les nostres titulacions en enginyeria. Sovint hem d'encabir en poques setmanes de classe i a una mateixa assignatura continguts matemàtics de temàtica diversa. Quin és el nivell d'aprofondiment a cada tema? Respon la solució que hi donem a les necessitats de la titulació? A què renunciem? Com ho quadrem tot plegat?
Moderador: Pere Pascual (MAT). Ponents: Ángeles Carmona (MAT), Josep Salavedra (TSC), Marc de la Barrera (ex-estudiant CFIS).

12h45 - 13h30: Tallers:
1. Germán Saéz: "Kahoot! per a les classes de matemàtiques"
2. Jordi Saludes: "Control de versions per a la docència"
3. J. Antonijuan, J. Prat: "Geogebra com a eina d'aprenentatge per projectes a Matemàtiques del Disseny"

"Arsènic i puntes de coixí", de Joseph Kesselring, és una comèdia ambientada al Brooklyn de la dècada dels 40. REPARTIMENT:
Abby Brewster - Soraya Sánchez
Reverend Harper - Adrián Hernandez
Teddy Brewster - Tomeu Llopis
Agent O'Hara - Eduard Badia
Agent Klein - Ernesto Lanchares
Martha Brewster - Teresa Feu
Rose Brewster - Zaira Ros
Elaine Harper - Laura Galera
Mortimer Brewster - Andreu Tomás
Senyor Gibbs - Marco Tocornal
Jonathan Brewster - Oriol Navarro
Doctor Einstein - David Doste
Tinent Rooney - Diana Vallverdú
Senyor White - Ferrán López

En el context de la teoria dels jocs d’estratègia descriuré un ben conegut concepte de solució anomenat “equilibri correlacionat” (una generalització molt natural de l'equilibri de Nash). A continuació explicaré com els mètodes de la matemàtica de la convexitat, en particular el Teorema d'aproximabilitat de Blackwell, es poden fer servir per generar dinàmiques simples i intuïtives, basades en la idea de fugir del penediment (no-regret), que aproximen el conjunt, convexa, d’equilibris correlacionats. L’exposició recull recerca conjunta amb el professor Sergiu Hart de la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Reconeixement a Claudi Alsina Català, Catedràtic de Matemàtiques UPC, ETSAB-FME. Ernest Redondo, EGAI, modera la Taula en el acte d'homenatge.

Sota el títol “Explorar l’última frontera”, la catalana Elisabet Canalias, doctora en Ciència i Tecnologia Aeroespacial per la UPC, ha mantingut una conversa amb el periodista i divulgador científic Marc Boada sobre les missions espacials, en el decurs, de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2016-2017 de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha tingut lloc el 23 de setembre, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord.

Matemàtica també per la UPC (llicenciatura que va cursar a la Facultat de Matemàtiques i Estadística), Elisabet Canalias, que és una de les poques especialistes a Europa en el càlcul de trajectòries interplanetàries, treballa actualment com a enginyera d’anàlisi de missió i dinàmica de vol a l’agència espacial francesa CNES (per les sigles en francès de Centre National d’Études Spatiales), a Toulouse. En la missió Rosetta, que finalitza aquest proper 30 de setembre, va participar en les operacions d’aterratge del mòdul robòtic Philae.