El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Torres,i el president del Consell Social, Ramon Carbonell,
presidiran l'acte de reconeixement al professor Pere Pascual, que ha estat guardonat amb el Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària 2018 en la modalitat de trajectòria docent

Presentació de l'Any Kovalevskaya a l'FME

Com ja va sent costum des de fa 15 anys, l'FME dedica el curs acadèmic a la figura d'un prestigiós científic. Enguany s'ha triat la matemàtica russa Sofia Kovalevlskaya (Moscou 15 de gener de 1850 - Estocolm 10 de febrer de 1891). Les seves investigacions se centren en l'anàlisi matemàtica, el seu nom ha passat a la història pel Teorema de Cauchy-Kovaleskaya. La seva especialització, per la qual cosa en la seva època va ser coneguda a tot Europa, era la teoria de funcions abelianes. El seu treball sobre els anells de Saturn representa la seva aportació a la matemàtica aplicada. Important també va ser va ser la seva investigació sobre la rotació d'un sòlid al voltant d'un punt fix pel qual va obtenir el Premi Bordin de l'Acadèmia de Ciències de París, així com també va ser la primera dona professora en un centre universitari europeu, a la Universitat d'Estocolm.

La Biblioteca FME fa un recull bibliogràfic i documental del matemàtic del curs per complementar i donar suport a les activitats que la facultat realitza al llarg del curs de cada matemàtic.

Nos acercaremos a la vida y la obra de Sofia Kovalevskaya –matemática, escritora, feminista, nihilista y revolucionaria– a través de lo que otras personas –o ella misma– dijeron de ella. Al estilo del escritor Georges Perec en su libro Je me souviens –Me acuerdo– conoceremos a esta genial mujer a través de citas, de recuerdos de personas que se cruzaron con ella y, en general, la apreciaron y admiraron. Las citas, los extractos de cartas y las palabras en las que nos basaremos provienen de matemáticos, de escritoras y escritores, de científicas y científicos o de familiares que conocieron diferentes facetas de su personalidad.

El dimarts 25 de juny de 2018 va tenir lloc la tercera jornada docent del Departament de Matemàtiques de la UPC amb l'objectiu de debatre i reflexionar sobre l'ús de diferents tecnologies en la docència universitària de les Matemàtiques. La jornada compta amb el suport del Departament de Matemàtiques, la Facultat de Matemàtiques i Estadística i l'Institut de Ciències de l'Educació.

Presentació
El Departament de Matemàtiques de la UPC organitza anualment una jornada docent en l’àmbit de les matemàtiques. Aquest any és la terecra edició


Destinataris
Professorat de la UPC i d’altres universitats, especialment aquell que imparteix docència de matemàtiques en enginyeries.


Objectius
Posar en comú la docència de matemàtiques que es fa a la UPC, les seves diferents vessants i l’aplicació de les noves tecnologies per a la millora de l’aprenentatge, els processos d’avaluació, etc.

La Jornada pretén ser un fòrum per al debat sobre la docència de matemàtiques en titulacions universitàries.


Pla de treball
9:45 h Obertura de la Jornada
10:00 - 11:00 h Conferència plenària a càrrec de Pere Pascual (MAT)
11:00 - 11:30 h Pausa - Cafè
11:30 - 12:00 h Presentació dels tallers Ponents: Miquel Ralló (MAT), Joan Trias (MAT), Rodrigo Silveira (MAT), Antoni Susín (MAT)
12:00 - 12:50 h Tallers 1 i 2 Rodrigo Silveira: “Curvas y superficies en JavaScript” Joan Trias: “Il·lustració geomètrica amb GeoGebra. Àlgebra i càlcul multivariable”
13:00 - 13:50 h Tallers 3 i 4 Miquel Ralló: “Ús de programari en l'aprenentatge de matemàtiques i estadística" Antoni Susín: “Tastet d'Equacions Diferencials a l'estil Numerical Factory”
14:00 h Cloenda de la Jornada

La Companyia FEM TEATRE FME premiada de nou en el marc dels VI premis de Teatre Universitari de Barcelona: Premis a milor actriu protagonista i millor producción per ‘Melocotón en almíbar' i a la mejor actriu (ex-aequo) i millor cartell per la 'La sirena varada'.
Dijous 17 a les 16.00h Melocotón en Almíbar de Miguel Mihura

Paula Barja - Nuria
Sofía Cárdenas - Wanda
Oriol Navarro - Federico
Ferran López - Carlos
Soraya Sánchez - Doña Pilar
Ernesto Lanchares - Sor María
Andreu Tomàs - Suárez

Jose María Almira es Doctor en Matemáticas y Prof. Titular de Universidad en el Depto. de Ingeniería y Tecnología de Computadores de la Universidad de Murcia, en el área de Matemática Aplicada. Antes fue profesor en las Universidades de Jaén y Granada. Ha publicado más de 60 artículos en revistas científicas internacionales, en temas que incluyen la Teoría de Aproximación, el Análisis Funcional, las Ecuaciones Diferenciales, la Geometría Dierencial y las Ecuaciones Funcionales, y diez libros, de los cuales ocho son biografías científicas (cinco de las cuales han sido o están siendo traducidas al italiano y al francés), uno es un ensayo sobre Neuromatemáticas y otro una monografía de teoría de la señal. Entre las biografías científicas cabe resaltar, dada la naturaleza del evento, la de Hilbert, (obriu en una finestra nova)publicada conjuntamente con J. C. Sabina de Lis por la editorial Nivola, en 2007.

El objetivo de esta conferencia es explicar las primeras contribuciones importantes que llevaron a Hilbert desde el anonimato hasta la fama, lo cual tuvo lugar en el periodo de tiempo que va desde 1888 hasta 1900.
En efecto, a Hilbert le llegó el reconocimiento como uno de los matemáticos más prometedores de su época cuando en 1888 resolvió el Problema de los invariantes de Gordan, una cuestión que se hallaba en aquel momento aparentemente estancada. En su solución, introdujo las herramientas clave que facilitarían posteriormente el establecimiento de lo que hoy conocemos como Geometría Algebraica. Concretamente, demostró el Teorema de la base y el Teorema de los ceros (también llamado Nullstellensatz). Tras resolver dicho problema a entera satisfacción de toda la comunidad matemática, redactó, por encargo de la recién creada Sociedad Matemática Alemana, un informe sobre el estado del arte en la teoría algebraica de números en el que muchas demostraciones fueron completamente re-inventadas por él y que se consideró por mucho tiempo la monografía principal que todo investigador del área debía dominar. Finalmente, en 1899 redactó un libro sobre los fundamentos de la Geometría en el que dio expresión definitiva a los axiomas de la geometría de Euclides y profundizó de forma sustancial en el estudio de otras geometrías no-Euclídeas, incluyendo las llamadas Geometrías no-Arquimedianas y no Desarguesianas, y en 1900 presentó en el segundo congreso internacional de matemáticos de París su famosa conferencia sobre los problemas futuros de las matemáticas, en la que fijó una lista de 23 problemas abiertos en torno a los cuales giró, en gran medida, la investigación matemática del S.XX. De todas estas contribuciones presentaremos algunas pinceladas con las que esperamos dibujar un boceto del matemático que era Hilbert en 1900, justo con el cambio de siglo.