Presentació de treballs d'alumnes de l'assignatura "Fonaments Matemàtics" que demostren la importància que té la Matemàtica en la nostra vida quotidiana.

Presentació de treballs d'alumnes de l'assignatura "Fonaments Matemàtics" que demostren la importància que té la Matemàtica en la nostra vida quotidiana.

Presentació de treballs d'alumnes de l'assignatura "Fonaments Matemàtics" que demostren la importància que té la Matemàtica en la nostra vida quotidiana.

Presentació de treballs d'alumnes de l'assignatura "Fonaments Matemàtics" que demostren la importància que té la Matemàtica en la nostra vida quotidiana.

Fluxos en xarxes, a càrrec de Josep Ferrer Llop (Dept. Matemàtiques UPC)
Dimecres 25/04/2018
Aula 004 FME
12-13h30

Xavier Ros-Oton, ex-estudiant de la FME i doctor en Matemàtiques per la UPC (2014, premi Extraordinari de Doctorat), ha treballat a la University of Texas at Austin (USA, 2014-17), i actualment a la Universität Zürich (Suïssa). Com a investigador, treballa principalment en el camp de les Equacions en Derivades Parcials (EDP).

L’any 2017 rebé el premi J. L. Rubio de Francia de la Real Sociedad Matemàtica Española (RSME), un dels premis més importants en matemàtiques a l’Estat espanyol. També el 2017, fou guardonat amb el premi Antonio Valle de la Sociedad Española de Matemática Aplicada (SeMA). Amb 29 anys, es convertí en el guanyador més jove d’aquest premi i en la primera persona a guanyar-los tots dos el mateix any.

Free boundary problems are those described by PDE's that exhibit a priori unknown (free) interfaces or boundaries. In other words, there are two unknowns in these problems: the solution of a PDE, and a free boundary which determines the domain in which the PDE is satisfied. Such type of problems appear in Physics, Probability, Biology, Finance, or Industry, and the study of solutions and free boundaries uses methods from PDE's, Calculus of Variations, and Geometric Measure Theory. The main mathematical challenge is understanding the regularity of free boundaries.

The obstacle problem is the most classical and motivating example in the study of free boundary problems. A milestone in this context is a classical paper of L. Caffarelli (Acta Math. 1977), in which he established for the first time the regularity of free boundaries in the obstacle problem. This is one of the main results for which he got the Wolf Prize in 2012.

The goal of this talk is to present and motivate different free boundary problems, explain the main known results in this context, and give an overview of the current research and open problems.

30.864 estudiants cursen estudis a la Universitat Politècnica de Catalunya: 16 estudiants de diferents graus us mostren, en aquesta sèrie de vídeos, què els mou. Et convidem a coneixe’ls i descobrir, a través seu, la UPC, la Universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia. I a tu, què et mou?
Andreu Huguet estudia el grau en Matemàtiques i el grau en Ciència i Enginyeria de Dades. El mou les matemàtiques perquè "és un món obert i molt fidel al rigor".
El grau en Matemàtiques s'imparteix a la Facultat de Matemàtiques de Barcelona (FME) (obriu en finestra nova) i el grau en Ciència i Enginyeria de Dades s'imparteix conjuntament a tres centres docents, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) i la Facultat de Matemàtiques de Barcelona (FME)

Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. L’any 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius—, que va obtenir la màxima qualificació.
Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. Dins de la seva obra destacaran sempre els estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Es tracta de presentar un concepte que, d’alguna manera, unifica problemes que, en una primera lectura, podria semblar que no tenen res a veure. I fer-ho basant-nos en els resultats obtinguts entre 1931 i 1971 pels matemàtics que els van estudiar: Gödel, Turing, Post, Davis, J. Robinson, Matiasevick, A. Levy.

Clara Grima (Sevilla,1971) es doctora en Matemáticas y profesora titular del Departamento de Matemática Aplicada I de la Universidad de Sevilla. Miembro del grupo de investigación en Matemática Discreta y autora, entre otras publicaciones científicas, del libro "Computational Geometry on Surfaces" (Springer, 2001) (con Alberto Márquez).
Desde 2010 compagina su labor de investigación con la divulgación de las matemáticas en casi cualquier formato posible (blogs, prensa, libros, radio, televisión, Youtube, conferencias, teatro...). Es la presidenta de la comisión de divulgación de la Real Sociedad Matemática Española y ha recibido el premio COSCE 2017 (otorgado por la Confederación de Sociedades Científicas Españolas) a la difusión de la Ciencia.
Junto a cuatro compañeras más de la Universidad de Sevilla, recibió en 2016 el premio Equit@t de la Universitat Oberta de Catalunya por la obra de teatro "Científicas: pasado, presente y futuro".

Está empeñada en enseñar matemáticas a todo el mundo y se lo pasa muy bien en el intento. O eso parece.

Decía David Hilbert que "la física es demasiado difícil como para dejársela a los físicos". En esta charla vamos a presentar al Hilbert preocupado por la física puesto que le tocó vivir la que sin duda ha sido, hasta la fecha, la época más excitante de dicha disciplina. La aparición de la Relatividad, Especial y General, así como de la Cuántica, a principios del siglo XX convulsionaron nuestra forma de entender el universo. Pero no solo eso, también supusieron la introducción en las ciencias físicas de ramas matemáticas que le eran ajenas. Campos como la geometría diferencial, el análisis funcional o la teoría de grupos comenzaron a ser elementos indispensables para afrontar el estudio de los procesos físicos. Hilbert no solo no fue insensible a estas corrientes y nuevas teorías sino que participó de manera activa y decisiva. En esta charla daremos unas pinceladas de las aportaciones de Hilbert a la física centrándonos en su trabajo en Relatividad General. Esto nos permitirá ver cómo encaja la física en el esquema conceptual que Hilbert había desarrollado en toda su vida matemática, conocer un par de anécdotas de su relación con Albert Einstein y reivindicar a una gran dama de las matemáticas: Emmy Noether.

Lliurament de premis als guanyadors del Concurs Hilbert, activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica i la Biblioteca FME.