El dimarts 27 de juny de 2017 va tenir lloc la segona jornada docent del Departament de Matemàtiques de la UPC amb l'objectiu de debatre i reflexionar sobre l'ús de diferents tecnologies en la docència universitària de les Matemàtiques.
Comitè organitzador (MAT): Maria Alberich, Santiago Boza, Jordi Guàrdia, Paz Morillo
La jornada compta amb el suport del Departament de Matemàtiques, la Facultat de Matemàtiques i Estadística i l'Institut de Ciències de l'Educació.

9h45 h: Obertura de la jornada
10:00 -11:00 h: Conferència plenària “Estudiants participatius: realitat o ficció” Vanesa Daza (Univ. Pompeu Fabra).
Parlarem de diferents experiències portades a terme a l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra amb el principal objectiu de fomentar l’aprenentatge dels estudiants a partir de la seva implicació i participació. Introducció de jocs a l'aula, l'ús de tablets com a pissarra digital, o la plataforma Piazza són algunes de les experiències que ens permetran reflexionar sobre la implicació dels estudiants a l’aula.

11h30 - 12h30: Taula Rodona “Jo en dic Matemàtiques, tu en dius Mates”
Reflexionem sobre els continguts en matemàtiques a les nostres titulacions en enginyeria. Sovint hem d'encabir en poques setmanes de classe i a una mateixa assignatura continguts matemàtics de temàtica diversa. Quin és el nivell d'aprofondiment a cada tema? Respon la solució que hi donem a les necessitats de la titulació? A què renunciem? Com ho quadrem tot plegat?
Moderador: Pere Pascual (MAT). Ponents: Ángeles Carmona (MAT), Josep Salavedra (TSC), Marc de la Barrera (ex-estudiant CFIS).

12h45 - 13h30: Tallers:
1. Germán Saéz: "Kahoot! per a les classes de matemàtiques"
2. Jordi Saludes: "Control de versions per a la docència"
3. J. Antonijuan, J. Prat: "Geogebra com a eina d'aprenentatge per projectes a Matemàtiques del Disseny"

Vicente Núñez Antón, Profesor Catedrático de Universidad de Métodos Cuantitativos para la Economía y la Empresa en la Universidad del País Vasco UPV/EHU (Bilbao).

En esta conferencia haremos un recorrido por la historia de la Bioestadística desde el siglo XIX, con una breve introducción a sus orígenes. En primer lugar, comenzaremos por dividir dicho recorrido en las cuatro etapas en que los estudiosos han clasificado los inicios de la Bioestadística en dicho periodo: (i) los trabajos del siglo XIX; (ii) el trabajo del matemático Karl Pearson y sus asociados en el University College London; (iii) el periodo de entreguerras y los métodos de contrastes de hipótesis asociados inicialmente con el trabajo de Ronald A. Fisher y sus extensiones al campo de la biomedicina; y (iv) los años de posguerra y el avance de los estudios epidemiológicos. Describiremos brevemente cada una de estas etapas, detallando los hitos importantes, anecdóticos y destacables que ocurrieron dentro de las mismas, lo cual nos permitirá conocer los orígenes del área. Finalmente, haremos una mención algo crítica y anecdótica de lo que pensamos se espera que hagamos en esta área en términos de investigación y temas de interés.

"Arsènic i puntes de coixí", de Joseph Kesselring, és una comèdia ambientada al Brooklyn de la dècada dels 40. REPARTIMENT:
Abby Brewster - Soraya Sánchez
Reverend Harper - Adrián Hernandez
Teddy Brewster - Tomeu Llopis
Agent O'Hara - Eduard Badia
Agent Klein - Ernesto Lanchares
Martha Brewster - Teresa Feu
Rose Brewster - Zaira Ros
Elaine Harper - Laura Galera
Mortimer Brewster - Andreu Tomás
Senyor Gibbs - Marco Tocornal
Jonathan Brewster - Oriol Navarro
Doctor Einstein - David Doste
Tinent Rooney - Diana Vallverdú
Senyor White - Ferrán López

En el context de la teoria dels jocs d’estratègia descriuré un ben conegut concepte de solució anomenat “equilibri correlacionat” (una generalització molt natural de l'equilibri de Nash). A continuació explicaré com els mètodes de la matemàtica de la convexitat, en particular el Teorema d'aproximabilitat de Blackwell, es poden fer servir per generar dinàmiques simples i intuïtives, basades en la idea de fugir del penediment (no-regret), que aproximen el conjunt, convexa, d’equilibris correlacionats. L’exposició recull recerca conjunta amb el professor Sergiu Hart de la Universitat Hebrea de Jerusalem.

The term Goodness–of–Fit (Gof) was introduced by Pearson at the beginning of the last century and refers to statistical tests which check how a distribution fits to a data set in a omnibus way. Since then, many papers were devoted to the χ2 test, the Kolmogorov-Smirnov test and other related methods. The pilot function used for testing was mainly the empirical distribution function. In the last twenty five years, there has been an explosion of works that extended the GoF ideas to other types of functions: density function, regression function, hazard rate function and intensity function.

In this talk, we will give a modern review approach for the GoF theory, illustrating applica- tions in topics of great interest and showing some advances with recent results in (a) testing for interest rate models, (b) testing with directional data and (c) testing for regression with functional covariables.

Molts problemes d'aprenentatge automàtic es poden formular com problemes clàssics de l'estadística multivariant; per exemple, el reconeixement de patrons, la regressió o la reducció de la dimensió. Cada cop és més freqüent que els problemes vinguin descrits per dades que no segueixen la representació clàssica de vectors de nombres reals. Per exemple, seqüències de proteïnes, documents de text i XML, imatges, grafs o sèries de temps són comunes en biologia computacional, text mining, web mining, en el reconeixement de veu, etc.

Els mètodes kernel són una classe d'algorismes que estenen l'aplicabilitat de molts mètodes estadístics a pràcticament qualsevol tipus de dades, sense la necessitat de vectorització o codificació explícita. També tenen la virtut de convertir un mètode fonamentalment lineal en un de no lineal, subjecte a certes condicions d'EFoto_belancheuclidianitat. En aquesta xerrada s'ofereix una panoràmica dels mètodes kernel i s'il·lustra el seu potencial aplicant-les a algunes de les tècniques de l'estadística multivariant: regressió lineal, PCA i MDS.

Lliurament de premis als guanyadors del Concurs Pearson, activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica, la Biblioteca FME i la col·laboració de la Cap d'Estudis d'Estadística.

La mayoría de los científicos ha calculado alguna vez el coeficiente de correlación de Pearson para cuantificar el grado de asociación lineal entre dos variables. Aunque es una medida muy sencilla y útil, la correlación de Pearson no siempre es efectiva para detectar relaciones no lineales entre las variables. En esta charla se presentará una medida alternativa, la correlación de distancias, propuesta por Székely, Rizzo y Bakirov en un influyente artículo publicado en 2007. La correlación de distancias es una coeficiente relativamente sFoto_Berrenderoimple y bastante eficaz para detectar relaciones no lineales entre variables. Se comentarán sus ventajas e inconvenientes, en comparación con los de la correlación lineal, así como sus aplicaciones en diversos problemas estadísticos.

Reconeixement a Claudi Alsina Català, Catedràtic de Matemàtiques UPC, ETSAB-FME. Ernest Redondo, EGAI, modera la Taula en el acte d'homenatge.

Sota el títol “Explorar l’última frontera”, la catalana Elisabet Canalias, doctora en Ciència i Tecnologia Aeroespacial per la UPC, ha mantingut una conversa amb el periodista i divulgador científic Marc Boada sobre les missions espacials, en el decurs, de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2016-2017 de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha tingut lloc el 23 de setembre, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord.

Matemàtica també per la UPC (llicenciatura que va cursar a la Facultat de Matemàtiques i Estadística), Elisabet Canalias, que és una de les poques especialistes a Europa en el càlcul de trajectòries interplanetàries, treballa actualment com a enginyera d’anàlisi de missió i dinàmica de vol a l’agència espacial francesa CNES (per les sigles en francès de Centre National d’Études Spatiales), a Toulouse. En la missió Rosetta, que finalitza aquest proper 30 de setembre, va participar en les operacions d’aterratge del mòdul robòtic Philae.

El matemàtic K. Pearson, pare de l’estadística tal com l’entenem avui dia, va ser un científic i pensador bastant polifacètic. Tot i que treballava en matemàtica aplicada, mecànica, elasticitat, teoria de l’evolució, i sovint escrivia sobre història i filosofia, el contacte amb biòlegs el va decantar cap a l’estadística descriptiva i poc després cap a l’estadística matemàtica, que ell mateix va fundar. Les seves aportacions a la correlació i regressió, la prova khi-quadrat, l’anàlisi de components principals, el coeficient de semblança racial, són de gran importància. Per glossar la seva personalitat, es fa una exposició de les seves aportacions, relacionant-les amb altres descobriments de l’època. Es comenten també alguns aspectes polèmics (eugenèsia, controvèrsies amb Fisher i Neyman). Finalment es fa una breu exposició de la història del coeficient de correlació des de 1846 fins 2015.

El dilluns 20 de juny de 2016 va tenir lloc la primera jornada docent del Departament de Matemàtiques. Sota el títol: "Docència 3.0 de Matemàtiques", la jornada volia ser una reflexió sobre l'ús de diferents tecnologies en la docència universitària de les Matemàtiques.
Amb el suport de la FME i de l'ICE de la Universitat Politècnica de Catalunya.

10:00h a 11:00h Conferència Plenària

"Cómo darle la vuelta al aula usando SPOCs y dispositivos móviles" A càrrec de Estrella Pulido, professora de la Escuela Politécnica Superior (Universidad Autónoma de Madrid).

11:30h a 12:30h Taula Rodona

"Docència, TIC, TAC". Moderador el professor Miquel Ralló. Ponents els professors: Francesc Pozo, Jordi Saludes i Toni Susín.

12:45h a 13:30h Sessions paral·leles

Sessió 1. "Compartició de materials i recursos. L'experiència CIRAX" . A càrrec de la professora Teresa Sancho
Sessió 2. "Material obert: el grup GIMEL" A càrrec del professor Francesc Pozo
Sessió 3. "La nova videoteca del departament". A càrrec del professor Jordi Guàrdia

13:35h Cloenda