La primera sessió temàtica s'ha centrat en el paper de la governança en el nou sistema energètic i ha comptat amb la participació de: - Manel Torrent, director de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) - Carles Ruiz, alcalde de Viladecans - Francesc Magrinyà, professor de la UPC i exdirector de Planificació Estratègica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) - Joan Herrera, director de Medi ambient i Energia a l'ajuntament del Prat de Llobregat . Els participants, moderats pel professor emèrit de la UPC i president del Col·lectiu per un Nou Model Energètic i Social, Carles Riba, han reflexionat sobre les diverses accions que han impulsat des de la seva posició professional i han contestat les preguntes dels espectadors en relació a com hauria de ser la governança del nou model energètic.

La sessió inaugural ha comptat amb la intervenció de Francesc Torres, rector de la UPC, i Manel Torrent, director de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), que han donat la benvinguda de la sessió.
Sota el títol 'Compromís Energia i Clima', la sessió inaugural ha comptat amb la participació de:
- Joan Groizard, director de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE)
- Carme Garcia Lorés, experta en planificació energètica municipal i ex-alcaldessa de Rubí
- Antonio Cerrillo, periodista especialitzat en temes de medi ambient de La Vanguardia
- Dan Vivas, estudiant d’enginyeria de la UPC i membre del col·lectiu UPC Clima.

Els participants, moderats pel vicerector de Transferència de Coneixement i Innovació de la UPC , Jordi Berenguer, han reflexionat sobre com es poden desenvolupar accions eco-sostenibles des de diferents àmbits de la societat.

El vídeo 'L'Agenda 2030 a la Universitat Politècnica de Catalunya' recull algunes de les iniciatives que es desenvolupen a la UPC per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Amb el lema "Posem l'Agenda 2030 al centre de la tasca de les nostres universitats", les universitats catalanes han assumit el compromís de treballar per la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per fer visible aquesta tasca, l'Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha posat en marxa el portal ODS Universitats, on es mostra en format vídeo la contribució de les universitats a l'Agenda 2030.

En aquest marc, el vídeo 'L'Agenda 2030 a la Universitat Politècnica de Catalunya' recull algunes de les iniciatives que es desenvolupen a la UPC per contribuir als ODS: el projecte Anywhere, del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI); el programa UPC Reutilitza, i l'acció social del Centre Universitari de la Visió (CUV).

¿Qué conocimientos han adquirido los titulados del máster en Ciencia y Tecnología de la Sostenibilidad de la UPC? ¿Qué perspectivas o softwares nuevos se aprenden? ¿Qué oportunidades laborales proporciona? Conoce la experiencia de los estudiantes y titulados del máster.

Conoce los objetivos del máster en Ciencia y Tecnologia de la Sostenibilidad de la UPC: a quién va dirigido, las oportunidades de mobilidad que te ofrece o cuáles son algunas de las asignaturas y las salidas profesionales, entre otros.

De la mano de David Bigorra, graduado en Tecnologías Industriales, su ponencia “Estudio de la Fatiga en la Conducción” ahondaba en la definición de la problemática de la fatiga, con la inclusión de datos estadísticos, así como los tipos de fatiga y la visión de ésta estudiada desde las causas de afectación del vehículo, del conductor y del entorno. Posteriormente, Jordi Orta, profesor e investigador en ETSEIAT, realizó una intervención sobre la afectación de las vibraciones de los vehículos en la fatiga del conductor.

Participatory Systems of Guarantee (PSGs) arise when proposed by civil society, revolving around the production and commercialization of ecological foods. They are constructed as an alternative to the model of certification by a third party, in order to guarantee that productive initiatives which are not covered by the official system are still able to access the certified product sector / market.



Their dynamism is that they are constantly evaluating and reviewing their structures and procedures, as a result of their constant interaction with their environment. Given this characteristic, in reality PSGs are reaching great levels of complexity, not only internally – as part of the same system – but in a global sense, where organizations are using a number of them in line with diverse criteria.



Their social design and focus on the system, as well as the sensitivity that they show for processes of co-evolution, allow us to visualize them as one of the possible tools that will permit the transition from one system to another.



The systems themselves (integrated in political agroecology), and the activities that they encourage, widen the options for agroecological approaches. These can then be applied in territories that are working towards greater sustainability.