Urban mobility and how to reassure users after COVID-19; future jobs and forms of employment, particularly working from home and work-life balance; the transformation of education and learning; and the importance of verifying information to combat fake news—these are the four challenges set this year in the seventh edition of Challenge-Based Innovation (CBI), a programme organised by @IdeaSquare and the innovation department at CERN to encourage multidisciplinary teams of students to work together with researchers and teachers from different entities on new solutions for the future of humanity.

Eight university teams consisting of 42 students from the Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), Esade and the IED Barcelona of 19 nationalities, presented their prototypes online after months of work sharing knowledge with CERN scientists. The projects have been in development since September in partnership with Fusion Point, the co-working area shared by the three institutions on the Rambla de la Innovació, on Esade’s Sant Cugat del Vallès campus.

This year’s participants worked online with CERN teams to address some of today’s social issues using cutting-edge technologies developed by the scientific institution. The projects include proposals to reassure users of public transport following COVID-19, systems to increase the motivation of people working from home, technology to facilitate distance learning by people with autism and apps to verify posts on social media. Each challenge was developed by two teams of students from different universities who defined them according to sustainable development goals.

Recircula Challenge és una competició organitzada per la UPC i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en el marc del Hub Recircula, amb l'objectiu d'aportar solucions a problemes reals i urgents de l'economia circular. En cada edició, es planteja un repte al voltant del cicle de vida d'un flux material i la seva gestió com a residu. Els equips d'estudiants universitaris han de proposar solucions de base tecnològica per reduir la petjada ambiental i aconseguir un impacte social positiu.

Dos petits satèl·lits del Nanosat Lab de la UPC han viatjat a l’espai, el 2 de setembre des de Kourou, a la Guaiana Francesa (a les 03.50 hora del 3 de setembre, hora espanyola) per dur a terme la missió FSSCat, guanyadora al 2017 del ‘Sentinel Small Satellite (S^3) Challenge Award’ de l’ESA. La missió té com a objectiu principal monitoritzar el gel polar i la humitat del sòl, alhora que s’assajaran sistemes de comunicació entre nanosatèl·lits, de cara a crear una futura xarxa de satèl·lits federats. A bord també viatja el demostrador tecnològic de l’ESA ɸ-sat-1, el primer que posa en òrbita la intel·ligència artificial a l’espai i que servirà per detectar la presència de núvols a les imatges òptiques i destriar-ne les que no tenen prou qualitat.

El Dia mundial de les persones amb discapacitat (03/12/2020) a la UPC farem una acció simultània col·laborativa inclusiva de gran impacte per sensibilitzar i visibilitzar problemàtiques d'accessibilitat per avançar cap a la inclusió.

El dia de Nadal de 1704, un meteorit va caure a Catalunya. El conegut com a 'meteorit de Barcelona', que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure, segons diversos testimonis, a les immediacions de Terrassa. Es tracta del setè meteorit més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic a Europa Tres segles després, s'han recuperat dos fragments del meteorit, entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. Un estudi liderat per l'investigador de la UPC Jordi Llorca, director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CRnE), revela l'origen dels dos fragments.

Clara Prats i Nura Ahmad, investigadors de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels, participen en el disseny d’un pla pilot per millorar, a partir de models matemàtics, el diagnòstic i control de la tuberculosi a la ciutat de Gombe, situada al nord-est de Nigèria.

Nigèria és el setè país del món amb més persones afectades de tuberculosi: s’estima que, el 2017, hi havia 418.000 persones afectades per aquesta malaltia i que va provocar unes 155.000 morts. Malgrat la tasca realitzada pel National Tuberculosis and Leprosy Control Program (NTBLCP), la incidència de la malaltia es manté constant en els anys.

Clara Prats, investigadora del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) i professora del Departament de Física de la UPC, i l’estudiant nigerià de doctorat a la UPC i professor ajudant a la Universitat de Gombe, Nura Mohammad Rabiu Ahmad participen en el disseny, a partir de models matemàtics, d’un pla pilot per millorar el diagnòstic i control de la tuberculosi a la ciutat de Gombe, situada al nord-est de Nigèria. El projecte, d’una durada de deu mesos, ha rebut finançament en la darrera convocatòria d’ajuts del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC

Vuit equips d’estudiants i estudiantes de la UPC –de l'Escola de Telecomunicació de Barcelona i de la Facultat d'Informàtica de Barcelona –, d’Esade i l’IED Barcelona han presentat, el 12 de desembre, a l’Organització Europea per a l’Energia Nuclear (CERN), a Ginebra, els projectes i prototips creats conjuntament per millorar el desenvolupament sostenible de les ciutats a través de la mobilitat urbana, repte plantejat en l’edició d’enguany del Challenge Based Innovation (CBI).

Alfredo Vellido i Enrique Romero, del mateix centre de recerca, introdueixen com el Machine Learning i la Intel·ligència Artificial també plantegen nous escenaris per a la medicina com ara la teleassistència en la cirurgia robotitzada, la generació de patrons a partir d’informes mèdics o l’extracció de coneixement per a què els metges puguin utilitzar la IA en la presa de decisions en casos reals.

Raul Benítez, investigador i investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC, i Andreu Català, catedràtic del Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD), plantegen com la IA canviarà el nostre dia a dia amb exemples pràctics. Una disciplina que crearà nous perfils professionals inimaginables i que plantejarà la necessitat que tothom tingui formació en ètica tecnològica.

Els investigadors de l’IDEAI-UPC Elisa Sayrol i Ramon Morros expliquen què és la biometria, una tècnica que permet identificar persones a través de mesures fisiològiques –per exemple, la veu, la cara o les empremtes digitals– o conductuals, com ara la forma de caminar o de teclejar. En el vídeo, s’analitzen les diverses aplicacions que té –per al control d’accés físic a edificis, la videovigilància o l’anàlisi forense– i els riscos que pot comportar.

Karina Gibert, catedràtica de l’àrea i investigadora de l’IDEAI-UPC, explica com la intel·ligència artificial pot donar suport a la presa de decisions nivells de complexitat a través de l’anàlisi i el processament intel·ligent de dades. Gibert introdueix, en el vídeo, el concepte d’explicabilitat i exposa com la IA pot ajudar a entendre –i a suggerir solucions interpretades i comprensibles per a l’usuari– a problemàtiques com ara les diferències en els sistemes de salut de països en vies de desenvolupament.

Vídeo d'animació de la campanya informativa 'Objectiu miopia', de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la UPC i el Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC). L'espot, projectat a més de 200 cinemes catalans, ofereix consells per frenar el desenvolupament de la miopia, especialment entre els joves. Els experts recomanen limitar l'ús de dispositius mòbils per prevenir la considerada pandèmia del segle XXI per l'Organització Mundial de la Salut i que afecta ja a 6 de cada 10 estudiants universitaris.

El vídeo 'L'Agenda 2030 a la Universitat Politècnica de Catalunya' recull algunes de les iniciatives que es desenvolupen a la UPC per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Amb el lema "Posem l'Agenda 2030 al centre de la tasca de les nostres universitats", les universitats catalanes han assumit el compromís de treballar per la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per fer visible aquesta tasca, l'Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha posat en marxa el portal ODS Universitats, on es mostra en format vídeo la contribució de les universitats a l'Agenda 2030.

En aquest marc, el vídeo 'L'Agenda 2030 a la Universitat Politècnica de Catalunya' recull algunes de les iniciatives que es desenvolupen a la UPC per contribuir als ODS: el projecte Anywhere, del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI); el programa UPC Reutilitza, i l'acció social del Centre Universitari de la Visió (CUV).

Marta Ruiz Costa-Jussà, investigadora del centre de recerca en Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI-UPC), analitza com el biaix de gènere en la disciplina del processament del llenguatge natural –una subbranca de la intel·ligència artificial– afecta, per exemple, en les traduccions de Google Translator, en què domini un gènere per sobre d’un altre en determinades traduccions, o en processos automàtics de selecció de personal que prioritzen candidats per sobre de candidates. La investigadora parla de les causes d’aquest fenomen i dels reptes que planteja per a la intel·ligència artificial.

L’estudiantat de la UPC col·labora amb diferents iniciatives solidàries per donar resposta als reptes plantejats davant l’emergència sanitària provocada per la COVID-19. Un model matemàtic per predir l’evolució de la pandèmia, un projecte tecnològic que connecta pacients i familiars, una plataforma col·laborativa per aportar solucions a les necessitats sanitàries o una aplicació per informar les famílies de l’estat de salut dels pacients són alguns dels projectes en què hi participen estudiants de la UPC i que es recullen en aquest vídeo.