El vídeo 'L'Agenda 2030 a la Universitat Politècnica de Catalunya' recull algunes de les iniciatives que es desenvolupen a la UPC per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Amb el lema "Posem l'Agenda 2030 al centre de la tasca de les nostres universitats", les universitats catalanes han assumit el compromís de treballar per la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per fer visible aquesta tasca, l'Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha posat en marxa el portal ODS Universitats, on es mostra en format vídeo la contribució de les universitats a l'Agenda 2030.

En aquest marc, el vídeo 'L'Agenda 2030 a la Universitat Politècnica de Catalunya' recull algunes de les iniciatives que es desenvolupen a la UPC per contribuir als ODS: el projecte Anywhere, del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI); el programa UPC Reutilitza, i l'acció social del Centre Universitari de la Visió (CUV).

Vuit equips d’estudiants i estudiantes de la UPC –de l'Escola de Telecomunicació de Barcelona i de la Facultat d'Informàtica de Barcelona –, d’Esade i l’IED Barcelona han presentat, el 12 de desembre, a l’Organització Europea per a l’Energia Nuclear (CERN), a Ginebra, els projectes i prototips creats conjuntament per millorar el desenvolupament sostenible de les ciutats a través de la mobilitat urbana, repte plantejat en l’edició d’enguany del Challenge Based Innovation (CBI).

Un smartphone conté més de 40 elements de la taula periòdica, principalment metalls pesants de gran valor per la seva alta conductivitat. Aquests elements es poden recuperar i reutilitzar com a matèria prima per fabricar nous productes. No obstant, dels 40 milions de tones de residus electrònics que es generen cada any al món, només se’n recicla la cinquena part, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i impacte mediambiental.

Ara, un nou procés biotecnològic desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa permet recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. El secret: uns bacteris que es poden obtenir en espais naturals i que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics. En aquest vídeo, Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), explica tots els detalls de la tècnica.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes: Data SIO, DigitalGlobe, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, TerraMetrics. U.S Navy.

Sonidos: Freesound, “Swoosh18” i “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Eleonor's will” y "Invisible world - electronic music loop" de Frankum & Frankumjay, “Long wispy woosh1” de Newagesoup.

Agradecimientos: Toni Dorado. Grupo de Tratamiento Biológico de Contaminantes Gaseosos y Olores. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la UPC. Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa.

Sessió de presentació i de debat de cinc ponències i una taula rodona al voltant de les noves tecnologies aplicades al servei de practicatge en operacions marítimes i serveis portuaris. Continuació de la jornada després del descans.

Sessió de presentació i de debat de cinc ponències i una taula rodona al voltant de les noves tecnologies aplicades al servei de practicatge en operacions marítimes i serveis portuaris.

Taula rodona sobre com afecta la salut mental i i la salut física a les tripulacions, . El moderador fou el Sr. Juan Zamora, capità de la marina mercant i periodista. La ponència va ser a càrrec de la Sra. Maria Lluïsa Canals, directora tècnica i científica de la Sociedad Española de Medicina Marítima , amb el testimoni del Sr. Salvador Godoy, cap de màquines de la marina mercant. Acte organitzat per Stella Maris i el Comitè de Benestar del Port de Barcelona i també englobat dins les XXXII Jornades de la Gent de Mar.

¿Qué conocimientos han adquirido los titulados del máster en Ciencia y Tecnología de la Sostenibilidad de la UPC? ¿Qué perspectivas o softwares nuevos se aprenden? ¿Qué oportunidades laborales proporciona? Conoce la experiencia de los estudiantes y titulados del máster.

Conoce los objetivos del máster en Ciencia y Tecnologia de la Sostenibilidad de la UPC: a quién va dirigido, las oportunidades de mobilidad que te ofrece o cuáles son algunas de las asignaturas y las salidas profesionales, entre otros.

Conferència amb un repàs de marins que han contribuït en diferents camps de la ciència, de l'empresa, del sector marítim i que han deixat petjada a l'escola al llarg de la seva història.

El divendres, 4 d’octubre, va tenir l'acte inauguració el curs acadèmic 2019-2020 de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech. La doctora en Física Ulrike Felt (Àustria, 1957), catedràtica i cap del Departament de Recerca i Ciències i Tecnologia de la Universitat de Viena, va pronunciar lliçó inaugural, titulada ‘Universities and their role in fostering "response-ability" in a fast developing socio-technical world’.

El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Torras va presidir l'acte, que va comptar amb la participació del secretari d’Universitats i Recerca Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Grau; el president del Consell Social de la Universitat, Ramon Carbonell; l’artista Perico Pastor que va presentar el logo que ha dissenyat amb motiu del 50è aniversari de la UPC . També va intervenir la secretaria general de la UPC, Margarida Espona, que va introduir la Memòria del curs 2018-2019 de la Universitat.

Conferència sobre la persona d'aquest enginyer espanyol (1852 - 1936) que va passar a la història per la seva tasca en el camp de l'aeronàutica i la computació, per la invenció del comandament a distància amb patent del Telekino, pels seus dirigibles o telefèrics i per les menys conegudes innovacions amb l'embarcació que anomenà Binave, la llavor dels catamarà.

Xerrada del professor de Mecànica i Enginyeria Aeroespacial de la California Polytechnic State University sobre aquests microsatèl·lits de recerca espacial anomenats Cubesats. Normalment tenen un volum d'1 litre, un pes de no més d'1,33 kg i es caracteritzen per ser construïts habitualment amb elements i components comercials. Les especificacions per als CubeSat van ser establertes l'any 1999 per la Cal Poly San Luis Obispo i la Stanford University para ajudar a les universitats de tot el món a realitzar investigacions espacials amb costos de menys de 100.000 dòlars per microsatèl·lit.