Material docent en format digital per a assignatures d'experimentació en química

Gravació de l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2007-2008 de la Facultat de Nàutica de Barcelona, incloent la lliçó inaugural a càrrec dels doctors Francesc Solé i Jordi Ojeda.

Els valors del mar en vinyetes. Es denominen “valors” al conjunt de pautes que la societat estableix per a les persones a les seves relacions socials. Quan coincidim al dir que algú obra correctament, en realitat estem acceptant i compartint els mateixos valors morals, que els filòsofs i els psicòlegs consideren que, “més o menys”, són els següents: llibertat, felicitat, honestedat, humilitat, amor, pau, respecte, responsabilitat, senzillesa, tolerància social, unitat, ajuda, amistat, caritat, justícia i fidelitat. El comportament peculiar de la gent del mar (que són tant els que naveguen com els que hi viuen al voltant del mar, familiars i treballadors) configura una font d’identitat i de diferenciació pròpia, que els caracteritza. Es manifesten d’una forma particular que s’expressa constituint en el seu conjunt una autèntica cultura marítima, permetent als membres, reconèixer-se, comunicar-se i entendre’s entre ells. Comprèn un conjunt molt ampli i ocult de valors, creences, normes i compromisos, no directament observables però que es poden observar de la manera com les persones expliquen i justifiquen el seu comportament. Un comportament influenciat per les condicions en les que es desenvolupa la seva feina. No oblidem que la finalitat última d’un navegant és assegurar l’estabilitat del viatge i la consecució dels objectius, que són arribar a port, la qual cosa implica superar les ocasionals crisi de màquines i estris, les tempestats, pirateria, i altres perills del mar. La vida professional del marí és més rica en exigències extremes que els treballs normals que podem desenvolupar a terra, i lògicament influeix directament en el comportament específic i a vegades peculiar de la gent de mar. La percepció global del conjunt de les seves experiències l’acostumen expressar en una visió particular del mon. Transmeten una visió utòpica de les fronteres i dels límits, que no són necessàriament les de la gent de terra, situant-se més propers als aspectes qualitatius que no als materials, la qual cosa li dona un ampli sentit de llibertat i d’aventura. A la conferència es realitzarà una descripció visual utilitzant les vinyetes de diferents obres per a il·lustrar els valors propis i específics de la gent del mar. Es veuran imatges de personatges universals com Tintin, Astérix, Mortadelo y Filemón o Corto Maltés.

Vídeo de presentació dels espais, serveis i col·leccions de la Biblioteca de l'ETSEIB.

Història fictícia sobre l'Arxiu històric de l'ETSEIB. Mitjançant una dramatització, es dóna a conèixer l'Arxiu i el seu fons.

III Jornades Memorial Democràtic a la UPC

III Jornades Memorial Democràtic a la UPC

Realització: Martí Rom

Flash informatiu de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona: història de la mateixa des de 1851, les diferents seus ocupades a Barcelona. Els estudis actuals, especialitats i carreres actuals, recerca, assignatures impartides, els laboratoris a l'Escola, aplicació de les noves tecnologies. Les relacions internacionals d'estudis. La Biblioteca de l'ETSEIB, el seu Fons Antic. La secció d'activitats culturals i esportives.

Filmació feta principalment per en Pere Botella (catedràtic de la FIB, aleshores estudiant de l’ETSEIB) en Super8, i editada posteriorment per ell mateix.

La filmació mostra l’actuació de Pete Seeger el 15/02/1971, al Bar Llopart del carrer Guadiana de Sants, propietat dels pares de Jordi Llopart, l’endemà de la fallida actuació a l’ETSEIB.

Va ser el cantant Raimon qui va portar en Pete Seeger a Barcelona i que va organitzar la seva actuació a Terrassa el 7/02/1971, que es va poder fer, tot i la tensió per la presència policial fora del pavelló.

En Raimon coneixia a dos germans, de cognom Amigó, que estudiaven Física, i que sabien que a l’ETSEIB el DAC (Departament d’Activitats Culturals de la delegació d’alumnes) podia organitzar actes que a altres llocs seria impossible (gràcies a les facilitats que posava el llavors director, Gabriel Ferraté). Van contactar amb en Jordi Llopart, professor de Mecànica, que va contactar amb el DAC. Es va fer una reunió a casa d’en Raimon, amb en Jordi Llopart, els germans Amigo i en Pere Botella. A partir d’aquí en Pere Botella va començar a preparar el concert a l’ETSEIB amb l’ajut d’altres estudiants del DAC.

El concert, que s’havia de fer al pàrquing de l’Escola, es va haver de suspendre per la presència de la policia (tot i que Pete Seeger entre el 7 i el 14 va actuar per Espanya sense problemes). En Pete Seeger va dir que volia fer el concert en privat per als estudiants organitzadors, i es va fer al Bar Llopart amb els organitzadors, més alguns amics i amigues, parelles...

Al vídeo, al costat de Pete Seeger, es pot veure, el seu contacte, el Jordi Llopart.
Un cap ros que surt just davant del Pete Seeger és en Pere Botella, després surt durant el vermouth.
A la seva dreta, n’Eusebi Casanelles (aleshores estudiant de l’ETSEIB, dret), i, asseguts, en Lluís Pérez-Vidal (també estudiant de l’ETSEIB) i n’Enric Casasses (el poeta).
En algun moment es veu, amb el cabell llarg i negre, en Josep Maria Clua (compositor i cantant català, Dos+Un i Ia & Batiste), amic de Pere Botella que va ajudar en l’acte.
Quan en Pete fa el vermouth, al seu costat es veu en Rafael Bonet, becari junt amb en Pere Botella del Laboratori de Càlcul (dirigit per Martí Vergès, i on treballava Jordi Llopart).