Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Ciències de la salut

Resultats de la cerca

Cures pal·liatives

Accés obert
27 d’abr. 2010

La malaltica celíaca

Accés obert
27 d’abr. 2009

El pàncrees artificial: un enfocament tecnològic al tractament de la diabetis

Accés obert
19 de nov. 2008
La diabetis és una malaltia crònica amb conseqüències molt greus que afecta un percentatge important
de la població, i la seva prevalença està augmentant. Es caracteritza per la destrucció de les cèl·lules
beta del pàncrees, productores de l’hormona insulina (diabetis tipus 1), o per una resistència a l’acció de
la insulina (diabetis tipus 2). El seu efecte principal és que provoca elevades concentracions de glucosa
a la sang. Això fa que, en molts casos, el diabètic depengui d’un subministrament extern i continuat
d’insulina.
En els darrers anys, els dispositius per a la mesura contínua de glicèmia i les bombes d’insulina han
esdevingut tecnologies madures, i permeten albirar el desenvolupament en els propers anys de
l’anomenat pàncrees artificial, que ha de suposar una millora substancial en la qualitat de vida del
malalt. Un pàncrees artificial és un dispositiu que consta d’un sensor continu de glicèmia, una bomba
d’insulina i un algoritme de control que subministra la dosi d’insulina necessària per a mantenir els
nivells de glucosa a la sang dins dels valors establerts. Això ho ha de poder fer tant en situacions de
repòs o dormint, per exemple després dels àpats, com en el moment de fer un esforç físic o en
situacions d’estrès.
En aquesta conferència es presentaran els resultats de la recerca feta en el grup Modelització,
Identificació i Enginyeria de Control (MiceLab) de la Universitat de Girona, en col·laboració amb
diversos hospitals i centres de recerca de Catalunya i dels Estats Units.

Bioimpedància: una eina per a l'estudi dels teixits biològics i la diagnosi mèdica

Accés obert
30 d’oct. 2008
La impedància elèctrica és la oposició que presenta un material al pas del corrent elèctric altern.
La seva mesura dóna informació sobre aquelles propietats del material que es poden associar a la
conducció elèctrica. En el cas concret dels materials biològics aquestes propietats són
bàsicament la conductivitat dels medis intra i extra cel·lulars i el caràcter aïllant de la
membrana. D’aquí es desprenen múltiples aplicacions, que van del seguiment de cultius cel·lulars a
la caracterització de mostres de teixit. De la detecció d’estats anòmals en òrgans (isquèmia,
edema, tumors) a la obtenció de paràmetres globals del cos humà, com ara la distribució de fluids
o la proporció d’aigua, greix i matèria magra. De la simple detecció de canvis de volum (respiració,
acumulació de líquids) fins a la obtenció d’imatges tomogràfiques basades en la mesura de la
impedància elèctrica entre múltiples parells d’elèctrodes situats a la perifèria del cos. El
principal avantatge d’aquesta tècnica és el seu baix cost i el fet que no és invasiva ni destructiva.
Es presentaran, de manera simplificada, les bases de la tècnica, de la instrumentació associada i
les aplicacions biomèdiques més rellevants.

Un apropament a la malaltia d'Alzheimer

Accés obert
29 d’abr. 2008

La fibromialgia

Accés obert
28 d’abr. 2008