Conferència feta dins el programa d'estades clíniques tutoritzades al Centre Universitari de la Visió.

Conferència feta dins el programa d'estades clíniques tutoritzades al Centre Universitari de la Visió.
Contingut: alteracions pupil·lars, paràl·lisi de pars cranials i diferents patrons de pèrdua de l'agudesa visual.

El 17 de novembre del 2011 al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) es celebrarà la jornada “Moravia a Catalunya”, amb diferents activitats de visibilitat i divulgació del projecte de “Restauració socio-ambiental de Moravia a Medellin, Colòmbia”. La jornada està organitzada pel Grup de Gestió Sostenible de l'Aigua (AquaSost) de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), dins del marc de la Setmana de la UNESCO, que tindra lloc a diverses localitats de Catalunya del 12 al 19 de novembre del 2011.

L'objectiu principal de "Moravia a Catalunya", és donar a coneixer les activitats que la Cátedra UNESCO de Sostenibilitat ha realitzat els últims 5 anys, a la ciutat de Medellín, Colòmbia, i especialment al barri de Moravia. Es vol posar de manifest, la realitat que milers de persones han estat patint a Moravia, un antíc abocador que va ser habitat fins fa poc per més de 22.000 persones, amb greus problemàtiques socials, ambientals i de salubritat. Es detallaran les experiències realitzades per a la transformació i recuperació ambiental, a través del projecte de “Restauració socio-ambiental de Moravia”, realitzat de forma conjunta per les diferents administracions de Medellín i Universitats locals i internacionals, i amb la participació activa de la comunitat.

La diabetis és una malaltia crònica amb conseqüències molt greus que afecta un percentatge important
de la població, i la seva prevalença està augmentant. Es caracteritza per la destrucció de les cèl·lules
beta del pàncrees, productores de l’hormona insulina (diabetis tipus 1), o per una resistència a l’acció de
la insulina (diabetis tipus 2). El seu efecte principal és que provoca elevades concentracions de glucosa
a la sang. Això fa que, en molts casos, el diabètic depengui d’un subministrament extern i continuat
d’insulina.
En els darrers anys, els dispositius per a la mesura contínua de glicèmia i les bombes d’insulina han
esdevingut tecnologies madures, i permeten albirar el desenvolupament en els propers anys de
l’anomenat pàncrees artificial, que ha de suposar una millora substancial en la qualitat de vida del
malalt. Un pàncrees artificial és un dispositiu que consta d’un sensor continu de glicèmia, una bomba
d’insulina i un algoritme de control que subministra la dosi d’insulina necessària per a mantenir els
nivells de glucosa a la sang dins dels valors establerts. Això ho ha de poder fer tant en situacions de
repòs o dormint, per exemple després dels àpats, com en el moment de fer un esforç físic o en
situacions d’estrès.
En aquesta conferència es presentaran els resultats de la recerca feta en el grup Modelització,
Identificació i Enginyeria de Control (MiceLab) de la Universitat de Girona, en col·laboració amb
diversos hospitals i centres de recerca de Catalunya i dels Estats Units.

La impedància elèctrica és la oposició que presenta un material al pas del corrent elèctric altern.
La seva mesura dóna informació sobre aquelles propietats del material que es poden associar a la
conducció elèctrica. En el cas concret dels materials biològics aquestes propietats són
bàsicament la conductivitat dels medis intra i extra cel·lulars i el caràcter aïllant de la
membrana. D’aquí es desprenen múltiples aplicacions, que van del seguiment de cultius cel·lulars a
la caracterització de mostres de teixit. De la detecció d’estats anòmals en òrgans (isquèmia,
edema, tumors) a la obtenció de paràmetres globals del cos humà, com ara la distribució de fluids
o la proporció d’aigua, greix i matèria magra. De la simple detecció de canvis de volum (respiració,
acumulació de líquids) fins a la obtenció d’imatges tomogràfiques basades en la mesura de la
impedància elèctrica entre múltiples parells d’elèctrodes situats a la perifèria del cos. El
principal avantatge d’aquesta tècnica és el seu baix cost i el fet que no és invasiva ni destructiva.
Es presentaran, de manera simplificada, les bases de la tècnica, de la instrumentació associada i
les aplicacions biomèdiques més rellevants.