Aquest projecte consisteix en el desenvolupament d’un producte específic per a usuaris de residències a partir del repte plantejat per l’Asociación Solidaria con la Tercera Edad de Barcelona (ASTE Barcelona). Mitjançant la metodologia Design Thinking, a més d’altres tècniques aplicades com l’observació i l’entrevista, s’ha pogut empatitzar amb els usuaris potencials del producte i desenvolupar una proposta tècnica definida. La solució es basa en un sistema que combina elements tangibles, que requereixen una manipulació física directa, amb interfícies digitals d'intercanvi d'informació. Aquesta dualitat es materialitza en un dispositiu amb una interfície gràfica, botonera i projector, acompanyat de cubs modulars interactius. L'objectiu final és millorar la qualitat de vida de les persones grans en residències, integrant el joc, la tecnologia, l’entrenament cognitiu i la socialització a través d'una experiència sensorial i física completa.

Aquest projecte consisteix en el desenvolupament d’un producte específic per a usuaris de residències a partir del repte plantejat per l’Asociación Solidaria con la Tercera Edad de Barcelona (ASTE Barcelona). Mitjançant la metodologia Design Thinking, a més d’altres tècniques aplicades com l’observació i l’entrevista, s’ha pogut empatitzar amb els usuaris potencials del producte i desenvolupar una proposta tècnica definida. La solució es basa en un sistema que combina elements tangibles, que requereixen una manipulació física directa, amb interfícies digitals d'intercanvi d'informació. Aquesta dualitat es materialitza en un dispositiu amb una interfície gràfica, botonera i projector, acompanyat de cubs modulars interactius. L'objectiu final és millorar la qualitat de vida de les persones grans en residències, integrant el joc, la tecnologia, l’entrenament cognitiu i la socialització a través d'una experiència sensorial i física completa.

Al vídeo es mostren mètodes per resoldre aquest tipus de sistemes amb eines ofimàtiques.

Xerrada inclosa dins el cicle de Tertúlies científico-tècniques que tenen lloc a l'EPSEVG . En aquest vídeo es presenten avenços recents i tendències emergents en el camp de l’enginyeria biomèdica. S’hi destaquen noves aplicacions tecnològiques que contribueixen a millorar la salut, el diagnòstic i els tractaments mèdics.

El passat 28 d'abril de 2025 vam viure una situació extraordinària amb la gran apagada que va afectar a tota la península ibèrica. A posteriori, ha crescut un interès per conèixer com funciona el sistema elèctric, el perquè de l'apagada i les conseqüències de la mateixa. En aquesta tertúlia es revisen les certeses que existeixen en aquest moment i s'analitzen quins són els escenaris de futur i els reptes existents del sistema elèctric.

Tertúlia Científico-Tècnica a càrrec de Ye Li (Professor of Ocean Technology at Southern University of Science and Technology). Les energies renovables marines, incloent-hi l'energia eòlica marina, les de les onades, les marees i la tèrmica oceànica, s'han considerat com una de les solucions alternatives al canvi climàtic. No obstant això, fins ara, només l'energia eòlica marina s'ha comercialitzat completament, però tot i així s'enfronta a reptes pel seu elevat cost en aigües profundes i en emplaçaments oceànics lluny de la costa. En els darrers anys, diversos investigadors han proposat la combinació de la tecnologia eòlica marina i de les onades com una possible manera de resoldre els reptes anteriors. En aquesta xerrada, el ponent destaca els avantatges i els desavantatges d'aquest mètode, així com les oportunitats i els reptes per al futur.

Xerrada en la que Prysmian, referent mundial en la fabricació de cables i sistemes d'energia i telecomunicacions, presenta el llançament de e-SenS, una generació innovadora de cables amb dissenys més sostenibles, que marca una fita en la transició cap a un futur lliure de carboni. Amb el desenvolupament d'e-SenS, la companyia compleix el propòsit d'ajudar els clients a reduir les emissions de CO2 i minimitzar l'impacte ambiental dels seus projectes, alhora que contribueix de manera tangible a l'esforç global per assolir els objectius del Net Zero.

Després de publicar Mecanoscrit del segon origen (MSO), el 1974, Pedrolo va continuar desplegant les dues línies suggerides per l'epíleg: MSO és una novel·la de ciència-ficció? o el testimoniatge mític de la refundació de la humanitat? Quatre llibres de ciència-ficció i tres d'especulació mítica en són el resultat. Alhora, MSO ha estat objecte de diverses adaptacions audiovisuals: al còmic, a la ràdio, a la TV, al teatre i al cinema.

Descobrirem què són les Tecnologies Quàntiques, les aplicacions més importants per a Telecomunicacions i la manera en que ens pot ajudar a solucionar reptes actuals de les Tecnologies de la Informació. De forma ilustrada s'explicaran exemples de les diferents àrees d'aplicació de les tecnologies quàntiques a Catalunya i al món: comunicacions, ciberseguretat i computació.

Taula rodona amb Alumni que comparteixen les seves trajectòries i experiències.

El conferenciant d'aquesta edició de les Tertúlies Científico-Tècniques de la UPC de Vilanova confessa:"Sempre m’ha agradat la ciència-ficció. Aviat em vaig adonar que era una manera de dir el que no es podia dir, de pensar el que no es podia pensar, d’anar on no havia anat mai ningú. La contraposició aparent dels dos termes, ciència i ficció, desapareix quan un s’hi fixa una mica. Tot trobant més ciència en la ficció que ficció en la ciència, conjugant raó i imaginació, es responen preguntes que encara no s’han fet.
A l’Escola ens passa quelcom semblant. Organitzem les assignatures en teoria i pràctica. Dos conceptes que, igual que ciència i ficció, poden semblar contraposats, mentre que són complementaris. Desenvolupem teories generals per explicar pràctiques concretes. Plantegem exercicis acadèmics per resoldre problemes reals. I ens esforcem per que un estudiant esdevingui un professional.
En el meu cas, ho aplicaria a dos conceptes, el “perquè” i el “com es pot fer”. Acadèmicament parlant es podria dir que sóc un enginyer molt teòric, o un científic molt pràctic. Però sempre amb una màxima present: ha de funcionar. Ja sigui un servei de xarxa o que l’estudiantat aprengui, el sistema ha de funcionar.
Aquesta xerrada combina bona part dels conceptes anteriors. Explica una història basada en fets reals a la nostre escola. S’emmarca en un context que sempre m’ha atret, la seguretat informàtica. Conjuga un concepte, l‘ethical-hacking, amb dos termes aparentment oposats, l’ètica i els atacs informàtics. Mostra com la teoria i la pràctica es poden combinar per entendre i resoldre una part d’un problema que ha assolit dimensions globals. Utilitza eines a l’abast de tothom, que les sàpiga utilitzar i entendre. I, com tot sovint passa, la realitat supera la ficció i la imaginació va més enllà de la raó."