La primera tertúlia del cicle de tertúlies Científico-Tècniques que ofereix l'Escola durant el curs acadèmic anà a càrrec del professor Manel Moreno el dijous 26 de setembre a les 12.30 h. a la Sala d'Actes de l'EPSEVG.

Aquestes xerrades estan adreçades a tota la comunitat EPSEVG i també a escoles de primària, instituts de secundària i entitats de l'entorn.

Amb motiu de la tertúlia científica sobre l'allunatge de 1969, la biblioteca va recopilar alguns llibres per "veure" la Lluna. Una varietat de llibres que van des d'allò més tècnic a allò més divulgatiu però on la il·lustració té un paper destacat.

La mostra està exposada a la biblioteca del 24 al 30 de setembre i durant la tertúlia, a la Sala d'Actes.

Xerrada inclosa dins el cicle de Tertúlies científico-tècniques que tenen lloc a l'EPSEVG mensualment. En aquesta ocasió, en Jordi Deulofeu, doctor en Didàctica de les Matemàtiques, professor de la UAB i divulgador científic, ens parla del fet que, tota teoria matemàtica, per molt abstracte que sigui, acaba tenint aplicacions. Aquest és el cas de les matemàtiques aplicades a la resolució de jocs, tant d’estratègia com d’atzar, que en ple segle XX portà al naixement de l’anomenada teoria de jocs. Els jocs de taula s'entenen com a situacions per a ser modelitzades, per tractar de trobar les millors maneres de jugar, fins a trobar, quan és possible, una estratègia guanyadora. És l’entrada de les matemàtiques a l’anàlisi de la presa de decisions.

Xerrada inclosa dins el cicle de Tertúlies científico-tècniques que tenen lloc a l'EPSEVG mensualment. En aquesta ocasió, el professor Jordi Guàrdia del Departament de Matemàtiques de l'EPSEVG ens ajuda a entendre qui son aquests éssers pantallívors que omplen les nostres aules? En quin idioma parlen? Què estan mirant tota l'estona? En aquesta xerrada informal es presenten algunes eines per intentar apropar-nos a l'estudiantat i atreure la seva atenció.

Tertúlia científico-tècnica a càrrec d'Antoni Munné-Jordà. A. Munné-Jordà (Barcelona, 1948) des de l’inici dels anys vuitanta ha desplegat una activitat pública d’estudiós i divulgador de la ciència-ficció, com a articulista, conferenciant, recopilador, autor i editor.

La biblioteca Armand Cardona acull més de tres mil documents de la col·lecció especialitzada en ciència ficció que l'escriptor Antoni Munné-Jordà ha conformat al llarg de la seva vida. Aquest fons es pot consultar a la mateixa biblioteca i part dels documents es poden endur en préstec. Actualment s'ha impulsat la Beca d'estudis literaris Antoni Munné-Jordà.

La Comunitat Europea recolza la mobilitat d'investigadors entre les Universitats i la Indústria mitjançant els programes "Marie Sklodowska Curie Actions(obriu en una finestra nova)" en els que es financien estades de entre un mes i un any en institucions diferents a la teva. L'objectiu principal és l'intercanvi de coneixement i la creació de xarxes d'investigació a través de la confiança que genera la col·laboració en directe. Cada programa o projecte es dedica a unes àrees concretes en les que s'intenta avançar amb la posta en comú de les diverses experiències dels investigadors. En el seminari programat es presentarà una visió general de les esmentades accions així com l'experiència personal de n'Andreu Català en l'estada al RMIT Melbourne realitzada en els mesos de Febrer i Març.

Davant la societat que emergeix del final de la segona guerra, Pasolini combina la literatura, la poesia i més endavant el cinema per a retratar-la i mostrar-la amb tota la seva cruesa. Viatjarem per la seva filmografia, des del primer Accatone a l'últim Saló. Pasolini, creador de llenguatge ens comunica amb el cinema on son els inferns, i com poder fer per a sortir-ne sans i estalvis de les seves flames. La conferenciant retratarà com ningú els aspectes sacres i profans de la vida sentimental de la Itàlia odiada del qualunquisme i albirarem l'extrem de la radicalitat.

La utilització de les tauletes a les aules per part dels docents ens obre utilitats noves que pensem que podem ser interessants pels alumnes i el seu aprenentatge.

Acte pensat per Salvador Butí, per acomiadar-se de la seva vida acadèmica. Hi parla d'ell i de la seva trajectòria des d’un punt de vista personal i químic. Ah! i també de l’aerinita, el mineral que va fer possible el color blau en les pintures romàniques catalanes!

El conferenciant d'aquesta edició de les Tertúlies Científico-Tècniques de la UPC de Vilanova confessa:"Sempre m’ha agradat la ciència-ficció. Aviat em vaig adonar que era una manera de dir el que no es podia dir, de pensar el que no es podia pensar, d’anar on no havia anat mai ningú. La contraposició aparent dels dos termes, ciència i ficció, desapareix quan un s’hi fixa una mica. Tot trobant més ciència en la ficció que ficció en la ciència, conjugant raó i imaginació, es responen preguntes que encara no s’han fet.
A l’Escola ens passa quelcom semblant. Organitzem les assignatures en teoria i pràctica. Dos conceptes que, igual que ciència i ficció, poden semblar contraposats, mentre que són complementaris. Desenvolupem teories generals per explicar pràctiques concretes. Plantegem exercicis acadèmics per resoldre problemes reals. I ens esforcem per que un estudiant esdevingui un professional.
En el meu cas, ho aplicaria a dos conceptes, el “perquè” i el “com es pot fer”. Acadèmicament parlant es podria dir que sóc un enginyer molt teòric, o un científic molt pràctic. Però sempre amb una màxima present: ha de funcionar. Ja sigui un servei de xarxa o que l’estudiantat aprengui, el sistema ha de funcionar.
Aquesta xerrada combina bona part dels conceptes anteriors. Explica una història basada en fets reals a la nostre escola. S’emmarca en un context que sempre m’ha atret, la seguretat informàtica. Conjuga un concepte, l‘ethical-hacking, amb dos termes aparentment oposats, l’ètica i els atacs informàtics. Mostra com la teoria i la pràctica es poden combinar per entendre i resoldre una part d’un problema que ha assolit dimensions globals. Utilitza eines a l’abast de tothom, que les sàpiga utilitzar i entendre. I, com tot sovint passa, la realitat supera la ficció i la imaginació va més enllà de la raó."

Descobrirem què són les Tecnologies Quàntiques, les aplicacions més importants per a Telecomunicacions i la manera en que ens pot ajudar a solucionar reptes actuals de les Tecnologies de la Informació. De forma ilustrada s'explicaran exemples de les diferents àrees d'aplicació de les tecnologies quàntiques a Catalunya i al món: comunicacions, ciberseguretat i computació.

Després de publicar Mecanoscrit del segon origen (MSO), el 1974, Pedrolo va continuar desplegant les dues línies suggerides per l'epíleg: MSO és una novel·la de ciència-ficció? o el testimoniatge mític de la refundació de la humanitat? Quatre llibres de ciència-ficció i tres d'especulació mítica en són el resultat. Alhora, MSO ha estat objecte de diverses adaptacions audiovisuals: al còmic, a la ràdio, a la TV, al teatre i al cinema.