El conferenciant d'aquesta edició de les Tertúlies Científico-Tècniques de la UPC de Vilanova confessa:"Sempre m’ha agradat la ciència-ficció. Aviat em vaig adonar que era una manera de dir el que no es podia dir, de pensar el que no es podia pensar, d’anar on no havia anat mai ningú. La contraposició aparent dels dos termes, ciència i ficció, desapareix quan un s’hi fixa una mica. Tot trobant més ciència en la ficció que ficció en la ciència, conjugant raó i imaginació, es responen preguntes que encara no s’han fet.
A l’Escola ens passa quelcom semblant. Organitzem les assignatures en teoria i pràctica. Dos conceptes que, igual que ciència i ficció, poden semblar contraposats, mentre que són complementaris. Desenvolupem teories generals per explicar pràctiques concretes. Plantegem exercicis acadèmics per resoldre problemes reals. I ens esforcem per que un estudiant esdevingui un professional.
En el meu cas, ho aplicaria a dos conceptes, el “perquè” i el “com es pot fer”. Acadèmicament parlant es podria dir que sóc un enginyer molt teòric, o un científic molt pràctic. Però sempre amb una màxima present: ha de funcionar. Ja sigui un servei de xarxa o que l’estudiantat aprengui, el sistema ha de funcionar.
Aquesta xerrada combina bona part dels conceptes anteriors. Explica una història basada en fets reals a la nostre escola. S’emmarca en un context que sempre m’ha atret, la seguretat informàtica. Conjuga un concepte, l‘ethical-hacking, amb dos termes aparentment oposats, l’ètica i els atacs informàtics. Mostra com la teoria i la pràctica es poden combinar per entendre i resoldre una part d’un problema que ha assolit dimensions globals. Utilitza eines a l’abast de tothom, que les sàpiga utilitzar i entendre. I, com tot sovint passa, la realitat supera la ficció i la imaginació va més enllà de la raó."
Vídeos de la mateixa sèrie
50 anys de l'arribada de l'home a la Lluna: mites i realitats
Aquestes xerrades estan adreçades a tota la comunitat EPSEVG i també a escoles de primària, instituts de secundària i entitats de l'entorn.
Amb motiu de la tertúlia científica sobre l'allunatge de 1969, la biblioteca va recopilar alguns llibres per "veure" la Lluna. Una varietat de llibres que van des d'allò més tècnic a allò més divulgatiu però on la il·lustració té un paper destacat.
La mostra està exposada a la biblioteca del 24 al 30 de setembre i durant la tertúlia, a la Sala d'Actes.
De la matemàtica dels jocs, al joc de la matemàtica
Docència augmentada
El fons de ciència-ficció de la Biblioteca Cardona Torrandell
La biblioteca Armand Cardona acull més de tres mil documents de la col·lecció especialitzada en ciència ficció que l'escriptor Antoni Munné-Jordà ha conformat al llarg de la seva vida. Aquest fons es pot consultar a la mateixa biblioteca i part dels documents es poden endur en préstec. Actualment s'ha impulsat la Beca d'estudis literaris Antoni Munné-Jordà.
OPENINNOTRAIN: Un exemple de programes d'intercanvi d'investigadors MSMC
Aprenentatge basat en el joc: recordant que aprendre és divertit i perdent la por a equivocar-se
Pasolini, píndoles per a un cinema en crisi
La tauleta com a pissarra (o una petita part del que el confinament ens va ensenyar)
I per acabar, us parlaré de l'aerinita
El pot de mel: una història real de hackers a l'Escola
A l’Escola ens passa quelcom semblant. Organitzem les assignatures en teoria i pràctica. Dos conceptes que, igual que ciència i ficció, poden semblar contraposats, mentre que són complementaris. Desenvolupem teories generals per explicar pràctiques concretes. Plantegem exercicis acadèmics per resoldre problemes reals. I ens esforcem per que un estudiant esdevingui un professional.
En el meu cas, ho aplicaria a dos conceptes, el “perquè” i el “com es pot fer”. Acadèmicament parlant es podria dir que sóc un enginyer molt teòric, o un científic molt pràctic. Però sempre amb una màxima present: ha de funcionar. Ja sigui un servei de xarxa o que l’estudiantat aprengui, el sistema ha de funcionar.
Aquesta xerrada combina bona part dels conceptes anteriors. Explica una història basada en fets reals a la nostre escola. S’emmarca en un context que sempre m’ha atret, la seguretat informàtica. Conjuga un concepte, l‘ethical-hacking, amb dos termes aparentment oposats, l’ètica i els atacs informàtics. Mostra com la teoria i la pràctica es poden combinar per entendre i resoldre una part d’un problema que ha assolit dimensions globals. Utilitza eines a l’abast de tothom, que les sàpiga utilitzar i entendre. I, com tot sovint passa, la realitat supera la ficció i la imaginació va més enllà de la raó."