El conferenciant d'aquesta edició de les Tertúlies Científico-Tècniques de la UPC de Vilanova confessa:"Sempre m’ha agradat la ciència-ficció. Aviat em vaig adonar que era una manera de dir el que no es podia dir, de pensar el que no es podia pensar, d’anar on no havia anat mai ningú. La contraposició aparent dels dos termes, ciència i ficció, desapareix quan un s’hi fixa una mica. Tot trobant més ciència en la ficció que ficció en la ciència, conjugant raó i imaginació, es responen preguntes que encara no s’han fet.
A l’Escola ens passa quelcom semblant. Organitzem les assignatures en teoria i pràctica. Dos conceptes que, igual que ciència i ficció, poden semblar contraposats, mentre que són complementaris. Desenvolupem teories generals per explicar pràctiques concretes. Plantegem exercicis acadèmics per resoldre problemes reals. I ens esforcem per que un estudiant esdevingui un professional.
En el meu cas, ho aplicaria a dos conceptes, el “perquè” i el “com es pot fer”. Acadèmicament parlant es podria dir que sóc un enginyer molt teòric, o un científic molt pràctic. Però sempre amb una màxima present: ha de funcionar. Ja sigui un servei de xarxa o que l’estudiantat aprengui, el sistema ha de funcionar.
Aquesta xerrada combina bona part dels conceptes anteriors. Explica una història basada en fets reals a la nostre escola. S’emmarca en un context que sempre m’ha atret, la seguretat informàtica. Conjuga un concepte, l‘ethical-hacking, amb dos termes aparentment oposats, l’ètica i els atacs informàtics. Mostra com la teoria i la pràctica es poden combinar per entendre i resoldre una part d’un problema que ha assolit dimensions globals. Utilitza eines a l’abast de tothom, que les sàpiga utilitzar i entendre. I, com tot sovint passa, la realitat supera la ficció i la imaginació va més enllà de la raó."