Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
Resultats de la cerca
Oportunitats i futur del sector dels smartphones
Accés obert
4 de maig 2011
Conferència sobre el present i el futur dels smartphones, per Sergi Marcén, responsable de movilitat de la Generalitat de Catalunya i de tic.cat.
Introducción al desarrollo en Windows Phone 7
Accés obert
4 de maig 2011
Conferència sobre programació per a Windows Phone 7, a càrrec d'Àlex Hernándex,consultor i desenvolupador de webs i membre del Club.net.
Introducción al desarrollo en Android
Accés obert
4 de maig 2011
Taller sobre programació d'aplicacions per Android i métodes de llançament a Android Market, a càrrec de Tomás González de TarracoDroid.
Introducción a Windows Phone 7
Accés obert
4 de maig 2011
Introducció a la plataforma Windows Phone 7, l'última aposta mòbil de Microsoft, a càrrec d'Isabel Gómez, development advisor for partners de Microsoft Iberica.
Introducción a iOS
Accés obert
4 de maig 2011
Introducció a la plataforma iOS, el cor dels més que coneguts iPhone i iPad d'Apple, a càrrec d'Emilio Avilés i Javier Sánchez d'Slash Mobility.
Introducción a Android
Accés obert
4 de maig 2011
Introducció a la plataforma Android, el sistema operatiu mòbil que està arrasant el mercat dels smartphones, a càrrec de Fernando Cejas i Fernando García, de Barcelona GTUG.
L'habilitat per dirigir
Accés obert
7 d’abr. 2011
Conferència duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2011) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Juan Ignacio Barenys, Director i Manuel Jiménez, Director Comercial de ESKPE CONSULTING-ODATI.
En un percentatge molt elevat, els professionals amb titulació universitària ocupen al cap de pocs anys de la seva inserció en el món laboral posicions professionals que inclouen responsabilitats i feines de contingut empresarial o directiu. En les àrees relacionades amb la tecnologia és molt freqüent que per ocupar llocs de direcció TIC s’exigeixi una titulació adequada. Aquestes feines d'índole directiva són tals com dirigir o coordinar grups de treball, avaluar altres professionals, gestionar pressupostos, presentar plans i resultats, participar en negociacions i reunions, parlar en públic, etc. Conèixer aquestes habilitats i millorar i potenciar el seu domini, és un requisit indispensable definir una carrera professional d'èxit.
En un percentatge molt elevat, els professionals amb titulació universitària ocupen al cap de pocs anys de la seva inserció en el món laboral posicions professionals que inclouen responsabilitats i feines de contingut empresarial o directiu. En les àrees relacionades amb la tecnologia és molt freqüent que per ocupar llocs de direcció TIC s’exigeixi una titulació adequada. Aquestes feines d'índole directiva són tals com dirigir o coordinar grups de treball, avaluar altres professionals, gestionar pressupostos, presentar plans i resultats, participar en negociacions i reunions, parlar en públic, etc. Conèixer aquestes habilitats i millorar i potenciar el seu domini, és un requisit indispensable definir una carrera professional d'èxit.
L'enginyer, com a persona de fer feines
Accés obert
24 de març 2011
Conferència duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2011) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec d'Àngel Rútia i Palomas, Director General de Protesa. Protecciones Plásticas, S.A.
L'enginyer ha d'ésser una persona compromesa socialment i capaç de desenvolupar competències transversals assumint responsabilitats ètiques des de la seva formació tècnica i humanística. L'enginyer té capacitat per ocupar càrrecs de direcció de diferents àrees en l'àmbit de la gestió global, coordinació de grups de treball i execució de grans projectes estratègics, d'entre d'altres. L'enginyer, avui, en aquests moments de macro crisi, és quasi imprescindible per incorporar talent, lucidesa, innovació i creativitat a qualsevol projecte empresarial…o social.
L'enginyer ha d'ésser una persona compromesa socialment i capaç de desenvolupar competències transversals assumint responsabilitats ètiques des de la seva formació tècnica i humanística. L'enginyer té capacitat per ocupar càrrecs de direcció de diferents àrees en l'àmbit de la gestió global, coordinació de grups de treball i execució de grans projectes estratègics, d'entre d'altres. L'enginyer, avui, en aquests moments de macro crisi, és quasi imprescindible per incorporar talent, lucidesa, innovació i creativitat a qualsevol projecte empresarial…o social.
Com les noves tecnologies modifiquen l'organització del Metro de Barcelona
Accés obert
10 de març 2011
Conferència duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2011) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Sebastián Buenestado, Director General de Transports Municipal de Barcelona.
Creació de videojocs en Windows Phone 7
Accés obert
3 de març 2011
Conferència duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2011) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec d'Àlex Hernández (EPSEVG DotNetClub) i Carles Hernández (UAB DotNetClub).
T'interessa la creació de videojocs? Els clubs .NET de Barcelona i Vilanova i la Geltrú t’ensenyen els passos per a desenvolupar un videojoc en els nous terminals mòbils de Microsoft, els Windows 7 Phone: com es fan, qui els fa, com es poden vendre... Un petit tomb pel món del videojoc.
T'interessa la creació de videojocs? Els clubs .NET de Barcelona i Vilanova i la Geltrú t’ensenyen els passos per a desenvolupar un videojoc en els nous terminals mòbils de Microsoft, els Windows 7 Phone: com es fan, qui els fa, com es poden vendre... Un petit tomb pel món del videojoc.
[SC 2010] El Sentir de la Ciutat
Accés obert
19 de nov. 2010
Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010, a càrrec del Sr. Carles Anson Massich, Cap de Servei de Convivència de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
El Sentir de la Ciutat és un recull de testimonis de vilanovines i vilanovins que a través de la seva història personal conviden a reflexionar sobre la riquesa que representa l'intercanvi i la relació entre les persones siguin com siguin, vinguin d'on vinguin. La mostra parla en primera persona i no només de persones que en un moment o altre del seu itinerari personal han arribat a la ciutat, sinó d'aquells vilanovins i vilanovines que, pel motiu que sigui, han deixat la ciutat per continuar la seva trajectoria lluny de la seva terra.
El Sentir de la Ciutat és un recull de testimonis de vilanovines i vilanovins que a través de la seva història personal conviden a reflexionar sobre la riquesa que representa l'intercanvi i la relació entre les persones siguin com siguin, vinguin d'on vinguin. La mostra parla en primera persona i no només de persones que en un moment o altre del seu itinerari personal han arribat a la ciutat, sinó d'aquells vilanovins i vilanovines que, pel motiu que sigui, han deixat la ciutat per continuar la seva trajectoria lluny de la seva terra.
[SC 2010] Connecta amb la innovació: creativitat i innovació, l'adaptació al nou segle XXI
Accés obert
18 de nov. 2010
Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010 a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Joan Muñoz, Cap de Difusió i Exposicions del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
L'acceleració del canvi de vida de la nostra societat actual és en gran part impulsada per les innovacions que apareixen contínuament. S'entén com innovació l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques que tenen una utilitat perquè donen resposta a una necessitat, en el cas del producte, perquè augmenten la productivitat i per tant la competitivitat. Malgrat aquesta realitat, a quasi tots els països desenvolupats ha sorgit una paradoxa: les vocacions científiques i tècniques disminueixen a favor d'altres més humanistes o de negoci. Una de les causes d'aquest fenòmen ha estat la poca presència social de l'empresa i per tant també dels centres innovadors en el paisatge de les ciutats i nuclis urbans d'avui. Per una altra part, les notícies contínues de deslocalitzacions i la imatge dels científics dels grans centres de innovació han transmès la idea que aquí es produeix poc i les innovacions que es realitzen són gairebé nul·les. El problema és la dispersió i el desconeixement que actualment hi ha d'aquest fenòmen. El projecte Connecta amb la Innovació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) s'inscriu dins el programa Ciència, Innovació i Salut (CISS)que darrerament ha impulsat i que vol estendre als altres vint-i-cinc museus del Sistema Territorial i vol donar a conèixer, a nivell de Catalunya, aquesta realitat.
L'acceleració del canvi de vida de la nostra societat actual és en gran part impulsada per les innovacions que apareixen contínuament. S'entén com innovació l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques que tenen una utilitat perquè donen resposta a una necessitat, en el cas del producte, perquè augmenten la productivitat i per tant la competitivitat. Malgrat aquesta realitat, a quasi tots els països desenvolupats ha sorgit una paradoxa: les vocacions científiques i tècniques disminueixen a favor d'altres més humanistes o de negoci. Una de les causes d'aquest fenòmen ha estat la poca presència social de l'empresa i per tant també dels centres innovadors en el paisatge de les ciutats i nuclis urbans d'avui. Per una altra part, les notícies contínues de deslocalitzacions i la imatge dels científics dels grans centres de innovació han transmès la idea que aquí es produeix poc i les innovacions que es realitzen són gairebé nul·les. El problema és la dispersió i el desconeixement que actualment hi ha d'aquest fenòmen. El projecte Connecta amb la Innovació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) s'inscriu dins el programa Ciència, Innovació i Salut (CISS)que darrerament ha impulsat i que vol estendre als altres vint-i-cinc museus del Sistema Territorial i vol donar a conèixer, a nivell de Catalunya, aquesta realitat.