Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes oficials i institucionals
Resultats de la cerca
Conferencias de la línea de Estructuras en la Arquitectura del MBArch
Accés obert
2 de jul. 2026
Vídeo 6: Sota el freàtic. Claus típiques de disseny i execució | Josep Ramón Sole
La ruta dels gots de Vicarello
Accés obert
15 de juny 2026
De Cadis a Roma caminant, relat d’un viatge”, a càrrec de Pere Bellès, artista interessat pel paisatge i els materials, que interpreta les empremtes que les persones deixem al territori.
La sessió presenta el projecte artístic i de recerca que Bellès va dur a terme seguint la ruta de Vicarello, un dels primers itineraris documentats de la història, que connectava Cadis amb Roma a través de les vies romanes Augusta, Domitia i Flaminia. Aquest recorregut històric va quedar gravat en quatre copes de plata descobertes al segle I dC a les Termes de Vicarello (Itàlia), testimonis materials d’un antic viatge per les vies de l’Imperi.
L’autor comparteix l’experiència de recórrer en solitari 3.677 km a peu, perseguint el traçat de les vies romanes, en un exercici que combina història, art, memòria i territori.
Una proposta que uneix patrimoni, creació contemporània i experiència personal per redescobrir els camins que han configurat la nostra cultura.
La sessió presenta el projecte artístic i de recerca que Bellès va dur a terme seguint la ruta de Vicarello, un dels primers itineraris documentats de la història, que connectava Cadis amb Roma a través de les vies romanes Augusta, Domitia i Flaminia. Aquest recorregut històric va quedar gravat en quatre copes de plata descobertes al segle I dC a les Termes de Vicarello (Itàlia), testimonis materials d’un antic viatge per les vies de l’Imperi.
L’autor comparteix l’experiència de recórrer en solitari 3.677 km a peu, perseguint el traçat de les vies romanes, en un exercici que combina història, art, memòria i territori.
Una proposta que uneix patrimoni, creació contemporània i experiència personal per redescobrir els camins que han configurat la nostra cultura.
Acte d'investidura de Joan Manuel del Pozo com a doctor 'honoris causa' de la UPC
Accés obert
15 de juny 2026
Joan Manuel del Pozo Álvarez, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor emèrit de la Universitat de Girona, ha estat investit doctor 'honoris causa' per la UPC el 12 de juny, en reconeixement de la seva destacada trajectòria intel·lectual, acadèmica i institucional en els àmbits de la filosofia, l’educació, l’ètica aplicada i el compromís cívic.
Intel.ligència artificial i biaixos de gènere
Accés obert
2 de juny 2026
El terme "Intel·ligència Artificial" (IA) s'ha instal·lat en el nostre dia a dia, i molts pensen que és una tecnologia acabada de néixer. Però, com funciona realment i quins reptes amaga?
En aquesta conferència, la Dra. Núria Castell Ariño ens submergeix en el funcionament de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG). Com que la base d'aquests sistemes són les dades, analitzem:
La importància de la qualitat de les dades que fem servir.
Com s'utilitzen i com hem d'interpretar els resultats que ens proporcionen.
El focus crític: els biaixos de gènere que es generen i es reprodueixen en aquests sistemes.
En aquesta conferència, la Dra. Núria Castell Ariño ens submergeix en el funcionament de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG). Com que la base d'aquests sistemes són les dades, analitzem:
La importància de la qualitat de les dades que fem servir.
Com s'utilitzen i com hem d'interpretar els resultats que ens proporcionen.
El focus crític: els biaixos de gènere que es generen i es reprodueixen en aquests sistemes.
6G, xarxes satel·litals, món virtual, computació plàstica ... i què més?
Accés obert
28 de maig 2026
La tecnologia evoluciona d’una forma molt ràpida i tot i que portem molts anys rebent informacions sobre l’impacte que aquesta evolució té i hem vist ha tingut en la societat, el futur proper es presenta amb una gran incertesa. De fet, eines com la IA, la computació quàntica i la comunicació satel·lital tindran un enorme efecte en la forma en que concebem la societat a dia d’avui, on aspectes extremadament sensibles com la seguretat i la privacitat s’hauran de repensar i acomodar a noves necessitats i objectius, tenint en compte aspectes com l’ètica i la sostenibilitat
Jornada Sophie Germain FME (Curs 2025-2026)
Accés obert
13 de maig 2026
Benvinguda i presentació a càrrec del prof. Jordi Guàrdia, degà de l'FME.
La matemàtica a l’ombra que guarda els nostres secrets.
Dra. Anna Rio (degana de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, professora de matemàtiques de la UPC).
Presenta: Prof. Roberto Gualdi (Dept. Matemàtiques UPC).
Aportacions a la teoria de superfícies elàstiques de Sophie Germain. Conferència i sessió experimental.
Dr. Antonio Rubio (Catedràtic emèrit de l’ETSETB, Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC).
Presenta: Prof. Jordi Cortadella (Dept. Ciències de la Computació UPC).
Kahoot i Lliurament premis als guanyadors del Concurs Sophie Germain per Instagram organitzat per la Biblioteca FME, a càrrec de la Sra. Gemma Flaquer, cap de la Biblioteca de l'FME.
Cloenda especial del #curs SGermainFME.
Humans 2.0: modificarem genèticament l'espècie humana?
Accés obert
11 de maig 2026
Conferència organitzada per l'Associació aCTes, a càrrec de la doctora Gemma Marfany, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona i experta en genètica molecular i bioètica.
La sessió aborda una de les grans qüestions científiques i ètiques del nostre temps: fins on poden arribar les tècniques d’edició genètica? Actualment ja disposem d’eines que permeten modificar el DNA amb una precisió impensable fa només unes dècades. Però, quines implicacions té aquesta capacitat? Podrem escollir variants genètiques concretes? Estem davant la possibilitat de crear humans “optimitzats”?
La conferència exposa els avenços científics en genètica, diagnòstic genètic i teràpia gènica, i obre un espai de reflexió sobre els dilemes ètics i les conseqüències socials que pot comportar la modificació genètica en humans.
La sessió aborda una de les grans qüestions científiques i ètiques del nostre temps: fins on poden arribar les tècniques d’edició genètica? Actualment ja disposem d’eines que permeten modificar el DNA amb una precisió impensable fa només unes dècades. Però, quines implicacions té aquesta capacitat? Podrem escollir variants genètiques concretes? Estem davant la possibilitat de crear humans “optimitzats”?
La conferència exposa els avenços científics en genètica, diagnòstic genètic i teràpia gènica, i obre un espai de reflexió sobre els dilemes ètics i les conseqüències socials que pot comportar la modificació genètica en humans.
El conocimiento de los fondos oceánicos como base para la seguridad en la navegación y la defensa
Accés obert
6 de maig 2026
Ponència sobre els objectius i tasques de l'Instituto Hidrográfico de la Marina
Conferencias de la línea de Estructuras en la Arquitectura del MBArch
Accés obert
29 d’abr. 2026
Vídeo 7: El poder del premsat en la concepció estructural | Leonardo Todisco
Acte de presentació del 6GLabNet
Accés obert
22 d’abr. 2026
La UPC ha presentat, el 8 d’abril, 6GLabNet, una xarxa autònoma experimental per testejar i validar tecnologies i serveis de comunicacions mòbils d’última generació en entorns reals. La infraestructura, que està al servei de la recerca, la docència, l’administració i el món de l’empresa, és un equipament científic d’avantguarda a Europa, clau per accelerar la innovació en tecnologia 6G amb la intel·ligència artificial.
