Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes oficials i institucionals
Resultats de la cerca
El Alma del arquitecto
Accés obert
28 de set. 2010
Conferència inaugural d'Antonio Miranda, Catedràtic de Projectes de l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Madrid. Presentació a càrrec de Ferran Sagarra, Director de l'ETSAB.
Ciència i enginyeria dels instruments musicals. El cas de les xeremies de la cobla
Accés obert
28 de set. 2010
L’enginyeria, com l’art d’aplicar la ciència per incidir en la realitat, troba un bon exemple en els programes de
recerca impulsats per l’IEC en l’àmbit del les xeremies de la cobla.
L’evolució artesanal d’un instrument vers la seva millora és lenta, perquè es basa en la introducció de
retocs locals, l’un darrere l’altre. Però un retoc previst per a millorar una nota influeix en totes elles, i això
fa que calguin moltes proves per a millorar de manera significativa l’instrument. El disseny científic ―i això
és «enginyeria»― permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar tot l’instrument, amb la qual
cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips.
recerca impulsats per l’IEC en l’àmbit del les xeremies de la cobla.
L’evolució artesanal d’un instrument vers la seva millora és lenta, perquè es basa en la introducció de
retocs locals, l’un darrere l’altre. Però un retoc previst per a millorar una nota influeix en totes elles, i això
fa que calguin moltes proves per a millorar de manera significativa l’instrument. El disseny científic ―i això
és «enginyeria»― permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar tot l’instrument, amb la qual
cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips.
From puzzles to the birth of sciences. Lliçó inaugural Curs Erdös (2010-2011)
Accés obert
22 de set. 2010
Obras y proyectos. Intervenciones en núcleos históricos
Accés obert
20 de set. 2010
Conferència de l’assignatura de Projectes. Professor responsable Joan Curós
Les contribucions de Lorentzi Pointcaré a la teoria de la realitat
Accés obert
19 de set. 2010
Qui va crear la teoria de la relativitat especial? Tot i que la resposta que sembla òbvia és Einstein!, el desenvolupament històric dels esdeveniments –el que s’ha anomenat context del descobriment– és sovint molt més intricat que la presentació formal que es fa dels continguts d’una teoria en el moment de la seva justificació. Intentarem contextualitzar les aportacions einstenianes dirigint la mirada a les aportacions que altres científics de la època, en particular H.A. Lorentz i H. Poincaré van fer al desenvolupament de la disciplina.
a càrrec de la dra. Emma Sallent (professora de física de la UB)
a càrrec de la dra. Emma Sallent (professora de física de la UB)
Inauguració del curs acadèmic 2010-2011
Accés obert
10 de set. 2010
Inauguració del curs acadèmic 2010-2011 a càrrec del degà Santiago Ordás, amb la lectura de la memòria del curs acadèmic 2009-2010 a càrrec de Jordi Torralbo Gavilan , secretari acadèmic. Lliçó inaugural "Perspectives i reptes de futur de la marina mercant espanyola" a càrrec del capità marítim de Barcelona, Javier Valencia. Lliurament de plaques commemoratives.
Construcció visual de l'arquitectura
Accés obert
9 de set. 2010
Conferència del Professor del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB-UPC, Helio Piñón per la Setmana d'Acollida a estudiants de nou ingrés, 2010-11. Amb la presentació de Ferrán Sagarra, Director de l'Escola.
La arquitectura como forma de conocimiento
Accés obert
8 de set. 2010
Conferència de l'arquitecta Elena Fernández, Professora del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB-UPC, per la Setmana d'Acollida a estudiants de nou ingrés, 2010-11. Amb la presentació de Ferrán Sagarra, Director de l'Escola.
Graduació 2009/2010 Escola de Camins UPC
Accés obert
16 de jul. 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, va celebrar el passat 16 de juliol l’acte acadèmic de graduació del curs 2009-2010, que enguany va estar presidit pel Sr. Antoni Giró, rector Mgfc. de la UPC i el Sr. Jaume Pagès, conseller delegat d’UNIVERSIA i ex-rector de la UPC, qui va pronunciar el discurs de benvinguda als nous titulats.
L’acte també va comptar amb la presència del Sr. Antonio Huerta, director de l’Escola, i el Sr. Nèstor Moyà, president de l’Associació d’Enginyers Geòlegs, així com alguns dels exdirectors de l’Escola i el cap d’estudis de la titulació d’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques.
Enguany l’Auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC es va omplir amb la presència dels 137 estudiants titulats i els seus familiars. La coral del Campus de Terrassa de la UPC va ser l’encarregada d’interpretar els temes musicals d’aquesta onzena edició.
L’acte també va comptar amb la presència del Sr. Antonio Huerta, director de l’Escola, i el Sr. Nèstor Moyà, president de l’Associació d’Enginyers Geòlegs, així com alguns dels exdirectors de l’Escola i el cap d’estudis de la titulació d’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques.
Enguany l’Auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC es va omplir amb la presència dels 137 estudiants titulats i els seus familiars. La coral del Campus de Terrassa de la UPC va ser l’encarregada d’interpretar els temes musicals d’aquesta onzena edició.
Pols, gasos, vent i cendres: radars làser per al sondeig de l’atmosfera
Accés obert
15 de jul. 2010
La recent erupció del volcà Eyjafjallajökull és un exemple de l’impacte que els aerosols atmosfèrics poden
tenir en el quefer diari de milers de persones i en l’economia d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha
estat seguit des de terra per radars làser (lidars), que han permès determinar l’evolució en quatre
dimensions (espai i temps) dels núvols de cendra i proporcionar informació valuosa per a les agències
meteorològiques i les administracions encarregades de la seguretat de l’aviació. Tanmateix, els lidars
proporcionen també informació resolta en distància de pols en suspensió a l’atmosfera en condicions no
excepcionals, sobre concentració de gasos i sobre camps de vents, tret que fa d’aquests instruments una
eina important en els camps de les recerques climàtiques, de la meteorologia i de la detecció
mediambiental. La conferència revisarà els principis d’aquesta tècnica de sondeig de l’atmosfera i
presentarà exemples de l’aplicació.
tenir en el quefer diari de milers de persones i en l’economia d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha
estat seguit des de terra per radars làser (lidars), que han permès determinar l’evolució en quatre
dimensions (espai i temps) dels núvols de cendra i proporcionar informació valuosa per a les agències
meteorològiques i les administracions encarregades de la seguretat de l’aviació. Tanmateix, els lidars
proporcionen també informació resolta en distància de pols en suspensió a l’atmosfera en condicions no
excepcionals, sobre concentració de gasos i sobre camps de vents, tret que fa d’aquests instruments una
eina important en els camps de les recerques climàtiques, de la meteorologia i de la detecció
mediambiental. La conferència revisarà els principis d’aquesta tècnica de sondeig de l’atmosfera i
presentarà exemples de l’aplicació.
