En esta entrevista, Ana Lúcia Gazzola, directora ejecutiva de INHOTIM y ex directora ejecutiva de IESALC, reflexiona sobre los papeles de la educación superior en la creación de conocimiento y en la erradicación de desigualdades económicas y sociales.

In this interview, Gwang-Jo Kim, Director of UNESCO Bangkok, explains the challenges higher education is facing in the Asia-Pacific region and reflects upon the role of the regional UNESCO office in the enhancement of higher education in the region.

En esta entrevista, Juan Ramón de la Fuente, presidente de la Asociación Internacional de Universidades, reflexiona sobre el rol de las asociaciones i de la educación superior misma en la construcción social. Sostiene que la educación superior tiene que aliarse con instituciones de su entorno para poder hacer un impacto positivo en la construcción social.

In this interview, Abdel Moneim Osman, Director of the UNESCO Regional Bureau of Education in Arab States and Secretary of GUNI Arab States, reflects upon the challenges for higher education and UNESCO’s projects in the region. He also gives his vision on how higher education institutions can contribute to intercultural dialogue and peace building.

Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Daniel López Codina (Doctor en ciències físiques)

La resolució dels problemes més importants de la humanitat (fam, malalties oblidades, accés a l'aigua potable, a sanejament, a energia, a unes mínimes condicions d'habitabilitat) requereix treball des de diferents perspectives, com la política, la sociològica, l'econòmica, ... Constatarem que, a més a més, és del tot imprescindible un treball en ciència i tecnologia, treball que en gran mesura està per fer. Discutirem qui ha de portar a terme aquest treball (institucions públiques, sector privat). Analitzarem quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el treball per al desenvolupament humà. Finalment explicarem què s'està fent a la UPC en educació per al desenvolupament en ciència i tecnologia.

Conferència de l’assignatura de Projectes. Professor responsable Joan Curós

La teoria d'àlgebres d'operadors va ser desenvolupada per J. von Neumann en una sèrie d'articles al llarg de les dècades dels 30's i 40's del segle passat, alguns d'ells en col.laboració amb F.J. Murray. Les que avui en dia es coneixen com àlgebres de von Neumann són subàlgebres de l'àlgebra de tots els operadors lineals i continus sobre un espai de Hilbert complex, tancades
per l'operació de prendre l'adjunt i tancades en l'anomenada topologia forta dels operadors.
Els conceptes introduïts per von Neumann eren completament nous en la seva època, i encara avui en dia s'estan desenvolupant fèrtilment. En la meva xerrada, explicaré amb un cert detall aquests conceptes. A més donaré una visió general d'algunes de les parts de la matemàtica on el treball de von Neumann en àlgebres d'operadors ha tingut un impacte més significatiu, com per exemple la geometria no-commutativa d'Alain Connes i la teoria de nusos.

El gran matemàtic John von Neumann (1903-1957) tingué un paper primordial en la gènesi de la Teoria dels Jocs, la teoria matemàtica de les interaccions socials, avui una eina imprescindible de les ciències socials. Tot i que els pioners d'aquesta teoria -Borel, Zermelo, von Neumann
i altres- hi feren les seves aportacions inspirant-se en els jocs de taula com ara els escacs o el pòquer, de seguida deixaren clar el seu afany de construir una teoria matemàtica de totes les interaccions estratègiques que pogués convertir-se en una eina per dotar de rigor les ciències
socials. Aquest programa disciplinar assoleix la seva fi ta fundacional el 1944 quan von Neumann i l'economista Oskar Morgenstern publiquen Theory of Games and Economic Behavior. Aquest llibre, avui un clàssic, posava les bases d'una nova disciplina i fou el tret de sortida que esperonà el desenvolupament del la Teoria dels Jocs tal i com avui la coneixem. Amb la metxa ja encesa, l'impacte d'aquesta teoria en l'economia es féu esperar encara tota una generació i no fou fins a finals dels 1970 que la nova eina revolucionà la recerca econòmica. L'impacte d'aquesta teoria ha
estat contundent. Des de l'anàlisi de la competència entre empreses fins a les subhastes, la carrera armamentista, les lleis electorals, l'elecció dels candidats dels partits polítics, les campanyes de
vacunació o els contractes dels futbolistes, l'anàlisi científi ca de multitud de fenòmens del món real seria avui inconcebible sense la Teoria dels Jocs.

El mundo microscópico está plagado de fenómenos que parecen sacados de una película de ciencia fi cción. Todos ellos son explicados por la Física Cuántica, una teoría que surgió hace un siglo y en cuyo desarrollo participaron los más ilustres científicos. Esta teoría nos proporciona,
además, una nueva visión sobre la Naturaleza, en donde nosotros de finimos la realidad según realizamos observaciones. En esta conferencia explicaré de una manera sencilla algunos de los fenómenos cuánticos más impactantes, la posibilidad de construir nuevos sistemas informáticos y de comunicación basados en estos fenómenos, así como algunas implicaciones filosófi cas.

Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Salvador Castañer (Responsable de Serveis Socials per Afiliats ONCE Catalunya).

La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.