Presentació a càrrec de Xavier Mauri, Director de La Fundació Hàbitat3, gestora d’habitatge de lloguer social amb l’objectiu que tota la societat, i en especial els col·lectius més vulnerables, puguin disposar d’un habitatge digne.

Els investigadors de l’IDEAI-UPC Elisa Sayrol i Ramon Morros expliquen què és la biometria, una tècnica que permet identificar persones a través de mesures fisiològiques –per exemple, la veu, la cara o les empremtes digitals– o conductuals, com ara la forma de caminar o de teclejar. En el vídeo, s’analitzen les diverses aplicacions que té –per al control d’accés físic a edificis, la videovigilància o l’anàlisi forense– i els riscos que pot comportar.

Karina Gibert, catedràtica de l’àrea i investigadora de l’IDEAI-UPC, explica com la intel·ligència artificial pot donar suport a la presa de decisions nivells de complexitat a través de l’anàlisi i el processament intel·ligent de dades. Gibert introdueix, en el vídeo, el concepte d’explicabilitat i exposa com la IA pot ajudar a entendre –i a suggerir solucions interpretades i comprensibles per a l’usuari– a problemàtiques com ara les diferències en els sistemes de salut de països en vies de desenvolupament.

Alfredo Vellido i Enrique Romero, del mateix centre de recerca, introdueixen com el Machine Learning i la Intel·ligència Artificial també plantegen nous escenaris per a la medicina com ara la teleassistència en la cirurgia robotitzada, la generació de patrons a partir d’informes mèdics o l’extracció de coneixement per a què els metges puguin utilitzar la IA en la presa de decisions en casos reals.

Raul Benítez, investigador i investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la UPC, i Andreu Català, catedràtic del Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD), plantegen com la IA canviarà el nostre dia a dia amb exemples pràctics. Una disciplina que crearà nous perfils professionals inimaginables i que plantejarà la necessitat que tothom tingui formació en ètica tecnològica.

Marta Ruiz Costa-Jussà, investigadora del centre de recerca en Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI-UPC), analitza com el biaix de gènere en la disciplina del processament del llenguatge natural –una subbranca de la intel·ligència artificial– afecta, per exemple, en les traduccions de Google Translator, en què domini un gènere per sobre d’un altre en determinades traduccions, o en processos automàtics de selecció de personal que prioritzen candidats per sobre de candidates. La investigadora parla de les causes d’aquest fenomen i dels reptes que planteja per a la intel·ligència artificial.

Un smartphone conté més de 40 elements de la taula periòdica, principalment metalls pesants de gran valor per la seva alta conductivitat. Aquests elements es poden recuperar i reutilitzar com a matèria prima per fabricar nous productes. No obstant, dels 40 milions de tones de residus electrònics que es generen cada any al món, només se’n recicla la cinquena part, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i impacte mediambiental.

Ara, un nou procés biotecnològic desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa permet recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. El secret: uns bacteris que es poden obtenir en espais naturals i que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics. En aquest vídeo, Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), explica tots els detalls de la tècnica.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes: Data SIO, DigitalGlobe, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, TerraMetrics. U.S Navy.

Sonidos: Freesound, “Swoosh18” i “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Eleonor's will” y "Invisible world - electronic music loop" de Frankum & Frankumjay, “Long wispy woosh1” de Newagesoup.

Agradecimientos: Toni Dorado. Grupo de Tratamiento Biológico de Contaminantes Gaseosos y Olores. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la UPC. Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa.

Ponència presentada al I Workshop de contactología - Futuróptico

Presentació del projecte Futuróptico i explicació de les dinàmiques del workshop.

La primera tertúlia del cicle de tertúlies Científico-Tècniques que ofereix l'Escola durant el curs acadèmic anà a càrrec del professor Manel Moreno el dijous 26 de setembre a les 12.30 h. a la Sala d'Actes de l'EPSEVG.

Aquestes xerrades estan adreçades a tota la comunitat EPSEVG i també a escoles de primària, instituts de secundària i entitats de l'entorn.

Amb motiu de la tertúlia científica sobre l'allunatge de 1969, la biblioteca va recopilar alguns llibres per "veure" la Lluna. Una varietat de llibres que van des d'allò més tècnic a allò més divulgatiu però on la il·lustració té un paper destacat.

La mostra està exposada a la biblioteca del 24 al 30 de setembre i durant la tertúlia, a la Sala d'Actes.

¿Te has planteado alguna vez qué pasaría si perdieras el móvil o el portátil y cualquier persona pudiera acceder a tu información personal? ¿Sabías que no basta con el reconocimiento facial o las huellas digitales para proteger los dispositivos de los ataques de los hackers?

Para evitar que esto pase, Marta Tarrés, profesora e investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) en el Campus de Manresa, propone una solución bastante sencilla: crear un sistema de seguridad propio basado en los códigos pin/puk. A través del lenguaje de programación Python, se puede crear de forma fácil e intuitiva un simulador de este sistema de seguridad e incluso tunearlo para que se adapte a las necesidades de cada persona.

En el vídeo, Marta Tarrés explica los primeros pasos para configurar un sistema propio de seguridad con este lenguaje de programación, de forma que solicite los códigos correctos a la persona que quiere acceder al dispositivo, guarde en la memoria del sistema el código introducido y permita o deniegue el acceso. Además, el simulador se puede programar para que, al acceder al móvil, a la tableta táctil o al ordenador se abra directamente una página web o una aplicación concreta, como por ejemplo una red social. Con este programa, se consigue proteger el dispositivo del ataque de los hackers, pero las posibilidades de este lenguaje de programación y sus librerías de instrucciones van mucho más allá, con infinitas posibilidades de aplicación en campos como las aplicaciones móviles o los juegos interactivos, por ejemplo.

Marta Tarrés es ingeniera informática por la Facultad de Informática de Barcelona (FIB) de la UPC y doctora en Software/Ciencias de la Computación por la UPC. Es profesora del Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC (EMIT) en la Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa y desarrolla su tarea investigadora en los grupos de investigación GIE – Grupo de Informática en la Ingeniería, CIRCUIT – Grupo de Investigación en Circuitos y Sistemas de Comunicación y i SSR-UPC - Smart Sustainable Resources.

#looopers, Youtubers con ADN UPC.

Imágenes: Atom, Data SIO, DigitalGlobe, Emacs, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, Python, TerraMetrics, U.S. Navy. Sonido: Freesound, "Spaceships passing" de Speedenza, "Progressive chords lead" de Frankum.

Agradecimientos: Marta Tarrés, ingeniera en Informática ydoctora en Software. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa (EPSEM).