Per evitar que això passi, Marta Tarrés, professora i investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa, proposa una solució prou senzilla: crear un sistema de seguretat propi basat en els codis pin/puk. A través del llenguatge de programació Python, es pot crear de forma fàcil i intuïtiva un simulador d'aquest sistema de seguretat i fins i tot tunejar-lo perquè s'adapti a les necessitats de cada persona.

Al vídeo, Marta Tarrés explica els primers passos per configurar el propi sistema de seguretat amb aquest llenguatge de programació, de forma que el sistema demani els codis correctes a la persona que vol accedir al dispositiu, guardi a la memòria del sistema el codi introduït i permeti o denegui l'accés. A més, el simulador es pot programar perquè en accedir al mòbil, a la tauleta tàctil o a l'ordinador s'obri directament una pàgina web o una aplicació concreta, com ara una xarxa social. Amb aquest programa, s'aconsegueix protegir el dispositiu de l'atac dels hackers, però les possibilitats d'aquest llenguatge de programació i les seves llibreries d'instruccions van molt més enllà, amb infinites possibilitats d'aplicació en camps com les aplicacions mòbils o els jocs interactius, per exemple.

Marta Tarrés és enginyera en Informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC i doctora en Software/Ciències de la Computació per la UPC. És professora del Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT) a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa i desenvolupa la seva tasca investigadora als grups de recerca GIE - Grup d'Informàtica en l'Enginyeria, CIRCUIT - Grup d'Investigació en Circuits i Sistemes de Comunicació i SSR-UPC - Smart Sustainable Resources.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imatges: Atom, Data SIO, DigitalGlobe, Emacs, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, Python, TerraMetrics, U.S. Navy. So: Freesound, "Spaceships passing" de Speedenza, "Progressive chords lead" de Frankum.

Agraïments: Marta Tarrés, enginyera en Informàtica i doctora en Software. Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM).

Descripció del Treball Final de Grau

Com funciona la intel·ligència artificial? On s'aplica? Com ens canviarà la vida? En aquest vídeo de la sèrie #looopers, Raúl Benítez, professor i investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII) (obriu en finestra nova) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) ens dona les claus per entendre com el desenvolupament de la intel·ligència artificial condicionarà el nostre futur.

La intel·ligència artificial està revolucionant el món de la indústria, la medicina o l'economia, amb aplicacions que van des dels sistemes de conducció autònoma fins al diagnòstic de malalties. Però, més enllà dels avantatges en el desenvolupament científic i tecnològic, aquest tipus de sistemes plantegen reptes que caldrà afrontar en un futur proper, com són la transformació del món del treball o les noves formes de relació que s'establiran entre les persones i les màquines, les quals seran capaces ben aviat d'experimentar emocions similars a les nostres.

Raúl Benítez és expert en anàlisi de dades, intel·ligència artificial i processament d'imatges, i està vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) (obriu en finestra nova) i a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) (obriu en finestra nova), on és, a més, sotsdirector de Relacions Internacionals i Planificació Estratègica. Benítez combina el vessant docent amb l'investigador, com a membre del grup de recerca ANCORA - Anàlisi i control del ritme cardíac (obriu en finestra nova) i del CREB - Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (obriu en finestra nova) .

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes / Imatges / Photo: Jack Moreh – Stockvault Pete Linforth – Pixabay Johann Bret Bautista – Pixabay AT&T; photographer: Jack St. PublicDomainPictures - Pixabay Willfried Wende – Pixabay Chayka1270 – Pixabay MikesPhotos – Pixabay Tomislav Jakupec – Pixabay Lino Hernández – Pixabay Andy Kelly – Unsplash Milan Wulf – Pixabay Vídeos / Videos: Gorodenkoff/Shutterstock.com SVTeam/Shutterstock.com ‘AlphaZero: Shedding new light on the grand games of chess, shogi and Go’ – DeepMind.

Agraïments: Raúl Benítez, Investigador en anàlisi de dades i intell·ligència artificial. Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE).

¿Qué es un nanosatélite? ¿Qué instrumentos contiene? ¿Cuáles son sus aplicaciones?

Carles Araguz, investigador en tecnologías aeroespaciales del Departamento de Ingeniería Electrónica, responde a estas y muchas otras preguntas sobre los nanosatélites.

Carles desarrolla su investigación de doctorado en Nanosat Lab, el Laboratorio de Cargas Útiles y Pequeños Satélites de la UPC, unas instalaciones con un equipamiento capacitado para validar en condiciones limpias los componentes y la tecnología que viajan al espacio a través de estos pequeños satélites de bajo coste. La serie #looopers responderá a preguntas y desvelará curiosidades vinculadas a temas del ámbito STEAM (ciencias, tecnología, ingeniería, arte y matemáticas) a través de cápsulas breves y divulgativas en el canal de Youtube de la UPC.

#looopers, Youtubers con ADN UPC.

Imágenes: ESA/A.Van Der Geest, Nasa Jet Propulsion Laboratory, Google Earth, Data SIO, NOAA, U.S Navy, NGA, GEBCO, Image Landsat/Copernicus, Image IBCAO, Image U.S. Geological Survey, TerraMetrics, Institut Cartogràfic de Catalunya, ISRO.

Sonidos: Freesound, “Swoosh18” y “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Wrapped in dreams” de Frankumjay, “Long wispy woosh!” de Newagesoup.

Agradecimientos: Carles Araguz, investigador en Tecnologías Aeroespaciales, NanoSat Lab UPC, Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Telecomunicación de Barcelona.

Què és un nanosatèl·lit? Quins instruments conté? Quines aplicacions té?

Carles Araguz, investigador en tecnologies aeroespacials del Departament d’Enginyeria Electrònica, respon a aquestes preguntes i moltes altres sobre els nanosatèl·lits.

Carles desenvolupa la seva recerca de doctorat al NanoSat Lab, el Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits de la UPC, unes instal·lacions amb un equipament capaç de validar en condicions netes els components i la tecnologia que viatgen a l’espai a través d’aquests petits satèl·lits de baix cost. La sèrie #looopers respondrà a preguntes i ensenyarà curiositats vinculades amb temes de l’àmbit STEAM (ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) a través de càpsules breus i divulgatives al canal del Youtube de la UPC.

#looopers, Youtubers con ADN UPC.

Imatges: ESA/A.Van Der Geest, Nasa Jet Propulsion Laboratory, Google Earth, Data SIO, NOAA, U.S Navy, NGA, GEBCO, Image Landsat/Copernicus, Image IBCAO, Image U.S. Geological Survey, TerraMetrics, Institut Cartogràfic de Catalunya, ISRO.

Sons: Freesound, “Swoosh18” y “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Wrapped in dreams” de Frankumjay, “Long wispy woosh!” de Newagesoup.

Agraïments: Carles Araguz, investigador en Tecnologías Aeroespaciales, NanoSat Lab UPC, Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Telecomunicación de Barcelona.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2018 a l'EPSEVG.

Dijous, 15 de novembre de 2018, Manuel Moreno i l'artista Jo Milne, van portar a terme el diàleg: "Art i ciència: dues maneres d'interrogar la naturalesa" . Van mostrar com es pot entendre allò que ens envolta des d'aquestes dues vessants, sent dues visions que es complementen.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2018 a l'EPSEVG.
L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el seu paper primordial. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i la seva importància, és una substància estranya, de la que es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid, però és el que permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser la substància més corrosiva; és un líquid que travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors…

"El projecte RESIST (Finançat per la UE a través de Hydralab+) estudia els processos de transport de sediment que es donen en les platges sota condicions energètiques (erosió de la costa durant temporals) i en condicions poc energètiques (períodes de calma entre tempestes que tendeixen a aportar sediment a la costa, acreció). El vídeo fa un resum dels dos mesos de la feina feta al CIEM (Canal d'Investigació i Experimentació Marítima) durant aquest assaig en el que han participat, a més del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM), l'Imperial College (Regne Unit),el CNRS-LEGI (França), i les Universitats de Twente (Holanda), Swansea (Regne Unit), Queensland (Australia), Nottingham (Regne Unit) i la Politecnica delle Marche (Italia). L'enregistrament del vídeo i el suport tècnic al CIEM ha estat dut a terme pel Servei d'Infraestructura Tècnica (SITEC) del LIM."

Subtítols en català i anglès a YouTube.

L'investigador David Parcerisa, del Grup de Recerca de Mineria Sostenible de la UPC Manresa, ens explica les raons per les que diposita els seus conjunts de dades al repositori de datasets d'UPCommons.

Subtítols en català i anglès a YouTube

Organiza y modera: Berta Bardí i Milà | Daniel García-Escudero (ETSAB-UPC)
Ponentes. Sergio de Miguel | Jesús Ulargui (ETSAM-UPM). Débora Domingo | Carla Sentieri (ETSA-UPV). Rodrigo Carbajal | Silvana Rodrigues | Victoria Dominguez (ETSA-US). Jaume Blancafort | Patricia Reus (ETSAE-UPCT) Raimundo Bambó | Carlos Labarta (EINA-UNIZAR). Arturo Frediani | Inés de Rivera (EAR-URV).

En el marco de la propuesta Becoming para el Pabellón español en la Bienal de Venecia 2018, cuyo lema es Free Space, se desarrollan tres Meeting on Architecture con el mismo tema de fondo: la enseñanza-aprendizaje de la Arquitectura. El primero de ellos, Free Learning, desarrolla la cuestión de los nuevos espacios de aprendizaje, alejados ya exclusivamente de las aulas y de los entornos regulados y académicos. Su enfoque parte de la mirada y la crítica del estudiantado. El segundo, Learning Teachers, parte de la mirada del profesorado de distintas universidades españolas, y pretende debatir sobre la dicotomía de los centros tradicionales y emergentes en la educación de los futuros y futuras arquitectas. El tercero, Post Learning, pone el foco de atención en el papel de la enseñanza transdisciplinar, y cuenta con invitados e invitadas del mundo del cine y la danza, entre otros.
De este modo, el segundo de los Meeting plantea una cuestión de fondo: las particularidades de las prácticas docentes en las escuelas más antiguas versus las emergentes, esto es, centros nacidos en las últimas dos décadas y de tamaño medio o pequeño. Como argumenta Luigi Paryson: “no hay innovación sin tradición”, es decir, que cualquier referencia al pasado es necesaria para construir el futuro. En el caso de las escuelas de una larga trayectoria, el peso de esa tradición puede llegar a lastrar nuevas experiencias docentes, o la incursión de líneas pedagógicas alternativas a las cultivadas durante décadas. La necesidad de marcar un perfil propio, o la mezcla de profesorado de índole diversa en la construcción de nuevas escuelas puede ayudar a la implementación de maneras alternativas de plantear la formación en Arquitectura; una formación no necesariamente nueva, pero quizá sí menos desarrollada en las escuelas más consolidadas.