Què és un nanosatèl·lit? Quins instruments conté? Quines aplicacions té?

Carles Araguz, investigador en tecnologies aeroespacials del Departament d’Enginyeria Electrònica, respon a aquestes preguntes i moltes altres sobre els nanosatèl·lits.

Carles desenvolupa la seva recerca de doctorat al NanoSat Lab, el Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits de la UPC, unes instal·lacions amb un equipament capaç de validar en condicions netes els components i la tecnologia que viatgen a l’espai a través d’aquests petits satèl·lits de baix cost. La sèrie #looopers respondrà a preguntes i ensenyarà curiositats vinculades amb temes de l’àmbit STEAM (ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) a través de càpsules breus i divulgatives al canal del Youtube de la UPC.

#looopers, Youtubers con ADN UPC.

Imatges: ESA/A.Van Der Geest, Nasa Jet Propulsion Laboratory, Google Earth, Data SIO, NOAA, U.S Navy, NGA, GEBCO, Image Landsat/Copernicus, Image IBCAO, Image U.S. Geological Survey, TerraMetrics, Institut Cartogràfic de Catalunya, ISRO.

Sons: Freesound, “Swoosh18” y “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Wrapped in dreams” de Frankumjay, “Long wispy woosh!” de Newagesoup.

Agraïments: Carles Araguz, investigador en Tecnologías Aeroespaciales, NanoSat Lab UPC, Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Telecomunicación de Barcelona.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2018 a l'EPSEVG.

Dijous, 15 de novembre de 2018, Manuel Moreno i l'artista Jo Milne, van portar a terme el diàleg: "Art i ciència: dues maneres d'interrogar la naturalesa" . Van mostrar com es pot entendre allò que ens envolta des d'aquestes dues vessants, sent dues visions que es complementen.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2018 a l'EPSEVG.
L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el seu paper primordial. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i la seva importància, és una substància estranya, de la que es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid, però és el que permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser la substància més corrosiva; és un líquid que travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors…

Subtítols en català i anglès a YouTube.

L'investigador David Parcerisa, del Grup de Recerca de Mineria Sostenible de la UPC Manresa, ens explica les raons per les que diposita els seus conjunts de dades al repositori de datasets d'UPCommons.

Subtítols en català i anglès a YouTube

"Divulgar i disseminar la ciència és imprescindible. I avui en dia utilitzar les xarxes socials també" (Javi Polinario). Aquestes paraules són de Javi Polinario, expert en comunicar la ciència a les xarxes socials, que realitzà una xerrada a la Biblioteca de l'EPSEVG dins el marc de la Setmana Internacional de l'Accés Obert. En aquesta sessió explicà tot el que cal saber per comunicar de forma efectiva i aconseguir el màxim impacte i visibilitat com a investigadors, optimitzant també temps. Mostra, amb bones pràctiques i exemples, com podem millorar la comunicació dels projectes i activitats de recerca. La comunicació dels projectes de recerca perquè arribin a la ciutadania i a la societat en general, sol ser una assignatura pendent, tot i iniciatives com les del programa europeu Horizon2020 on l'accés obert a les publicacions dels projectes europeus és obligatòria. Cal demostrar que la ciència contribueix a afrontar els desafiaments socials i per això, ens convé conèixer quines tècniques i canals podem utilitzar per arribar al públic actual. A més, el sistema tradicional de publicació i mesura de l'impacte de la recerca queda, molt sovint, superat.

Conferència-activitat: "De la destral de sílex al mòbil intel·ligent, una brevíssima història de la tecnologia" a càrrec de Marc Boada, científic, escriptor, conferenciant i escultor. Tota la seva trajectòria professional està lligada a la divulgació científica. Ha participat en la creació de museus i exposicions de ciència (CosmoCaixa, mNACTEC, Museu del Coure, etc...).