Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.

El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.

Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.

Josep Puig combina un brillant recorregut acadèmic amb una reconeguda activitat professional. La seva formació s’inicia com a Dissenyador Industrial a ELISAVA (1980), i culmina a la University of Southampton com a Bachelor of Arts with First Class Honours in Design. Avui és director del Màster en Disseny i Desenvolupament de Producte a ELISAVA, on és professor del Grau en Disseny des de 1982.

Des de 2010 en Josep Puig és el responsable de l’estudi Puig[i]Cabeza Design. Abans va ser fundador de l’equip de disseny experimental TRANSATLÀNTIC (1984-1989) amb Ramón Benedito i Lluís Morillas, i soci de la firma Novell/Puig Design 1992-2009.

La trajectòria d’en Josep Puig ha obtingut entre altres premis, la Medalla ADI 1981, Delta de Plata ADI FAD 1986, Expo-Optica Madrid 1988, Lualdi Porte Milán 1997, Delta de Plata ADI FAD 2001. Delta de Plata ADI FAD 2005, Mestre de la cadena del FAD 2008 i el Primer Premi Disseny per el Reciclatge CCR 2009.

Els làsers de semiconductor, que suposen més del 90% dels làsers que es fabriquen a tot el món per produir tota mena de dispositius en l’àmbit de les telecomunicacions (ratolins d’ordinador, lectors de codis de barres, tv per cable, etc.) presenten comportaments caòtics quan són pertorbats externament. Quan la llum d’un làser reflecteix en un mirall el làser es desestabilitza d’una manera aparentment aleatòria. Sobtadament, la llum entra en un cicle molt irregular de disminució molt abrupta - fins gairebé apagar-se - i de recuperació d’intensitat. Aquestes caigudes contínues són similars a les descarregues elèctriques de les neurones, que són la base de la comunicació neuronal.

Un equip d’investigadors de la UPC ha fet servir un model matemàtic molt senzill per modelitzar el comportament de la llum làser sotmesa a pertorbacions. Amb aquest model, altres científics ja han descrit el comportament d’algunes neurones. Andrés Aragoneses, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, ens explica en aquest vídeo com aquesta similitud permetrà estudiar millor el comportament de les neurones, i obre noves possibilitats en l'àmbit de la neurociència.

'Slow Design' és el títol de la primera conferència de Disseny i la Geltrú del curs 2014/2015 que tingué lloc dijous 25 de setembre a les 13h a la sala d'actes de l'EPSEVG, a càrrec de Josep M. Fort.

En Josep M. Fort, té el perfil del professional polivalent que combina l’arquitectura, el disseny industrial i la docència. Els primers treballs en disseny industrial de l’arquitecte Josep M. Fort (UPC, 1986) són amb empreses pioneres en disseny a Catalunya, com BD, Intent, Onadis i Benito Urban, entre d’altres. El recorregut professional d’en Fort passa també per Vilanova i la Geltrú, on com a Cap de Projectes i Obres de l’Ajuntament dirigeix els projectes en espais públics i edificis municipals entre 1988 i 1990.

En Josep M. Fort presideix l'ADI-FAD durant el període 1999-2004, forma part de l’equip de direcció a l'Escola Superior de Disseny Elisava (UPF) del 1994 al 2000, i és un dels fundadors, a l’any 2000, dels Estudis del Graduat Superior en Disseny (ETSAB/ETSEIB de la UPC). Actualment exerceix com a professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on començà al 1990.

En Fort és col·laborador habitual en diverses revistes i un dels autors prolífics en l’àmbit del disseny a Catalunya.

El recorregut professional d’en Salvi Plaja és sens dubte ric en experiències i inspirador pels futurs professionals, com avala la seva trajectòria professional. En l'any 1999 es gradua com Enginyer de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a la UdG i comença a treballar a BRAUN, on participa en el desenvolupament d’un nou concepte propi de MINIPIMER amb la conseqüent generació de patents i prototipus funcional. Al 2000 s’incorpora a I.E.P. Il·luminació i, entre 2002 i 2007, treballa com a enginyer de producte a Troll Luxiona, on desenvolupa tasques de disseny realitzant nous productes, càlcul i disseny de reflectors i projectes especials amb Jean Nouvel (parc Poble Nou), Herzog & Demeuron (Edifici Fòrum) i David Chiperfield (Ciutat Judicial) entre d’altres.

Des del 2012 en Salvi Plaja és Design Manager a Simon Tech empresa dedicada a donar servei de I+D+i a tot el grup Simon, en un període anterior, entre 2007 i 2008 ja havia sigut responsable del Grup de I+D a SIMONLighting. Entremig, entre 2008 i 2012, va ser Director Tècnic i Industrial a Santa & Cole.

Utilitzar mètodes biotecnològics i respectuosos amb el medi ambient per aconseguir que el paper contingui les propietats del plàstic o d’altres productes derivats del petroli per fabricar tetrabricks biodegradables; modificar-lo perquè sigui antioxidant i pugui conservar durant més temps els aliments; canviar les seves propietats perquè sigui tan impermeable que serveixi per fabricar vasos de paper; o bé afegir-hi substàncies antibacterianes per fabricar apòsits a prova d’infeccions, són algunes de les possibles noves aplicacions en el sector paperer. Es tracta d’aplicacions que a partir del reaprofitament dels recursos vegetals – naturals, renovables, reciclables i biodegradables – permeten la creació de nous productes d’alt valor afegit a la indústria paperera, tal i com ens explica en aquest vídeo Teresa Vidal, del Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera.

Precisament funcionalitzar o modificar les propietats del paper és el que fa un nou compost aquós, desenvolupat pel grup de recerca Celbiotech, que substitueix els reactius químics tradicionals per enzims naturals i que ha aconseguit modificar el paper fent-lo més hidrofòbic, és a dir, obtenint un paper impermeable. La innovació tecnològica ha rebut el primer premi del concurs Valortec, en la categoria de patents.

Actualment, existeixen al mercat prop de 2.900 tipus diferents de papers especials que no s’utilitzen per escriure. Així, la tendència del sector paperer s’està orientant cap a la cerca de la modificació o funcionalització de les propietats de la cel·lulosa per generar nous usos i noves aplicacions. Teresa Vidal, investigadora del Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera, ens explica en aquest vídeo divulgatiu el procediment de fabricació del paper.

El Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera és el responsable acadèmic del màster universitari en Enginyeria de Tecnologies de Materials Fibrosos, i diferents grups de recerca donen resposta a les actuals demandes del sectors industrials tèxtils, paperers i gràfics.

Conferència emmarcada dins el cicle "Enginy i la Geltrú" que es duu a terme mensualment a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. A càrrec de David Guijarro Guillem, expert tecnològic a Telefónica I+D, doctor en Informàtica per la UPC.

La transferència de tecnologia dels laboratoris de recerca fins a l'explotació comercial no és un camí fàcil ni tant sols per als productes de software. AwaZza ens serveix d'exemple de les fases i dificultats trobades pel camí. Eines de desenvolupament àgil, la metodologia "lean startup", la mentalitat experimental --assaig-error-- i, sobretot, la passió per la tecnologia són elements que fan més fàcil el trajecte. Tots aquests elements formen part de l'ADN de Telefónica I+D.

Bel & Bel estudi creatiu i Digalix Solutions, un dels seus clients emblemàtics, ens permeten oferir el primer Disseny i la Geltrú doble, en el que se’ns presenta la importància d’entendre el disseny com una col·laboració essencial dels projectes innovadors. Dos camins que es troben per sumar, Toni Mayorgas, CEO a Digalix Solutions d’una banda i Carles Bel i Jesus Bel, socis i fundadors de Bel & Bel de l’altra.

Els socis de Bel & Bel, amb formació de Belles Arts i amb seu a Viladecans, a banda del magnífic treball que han fet per Digalix, han desenvolupat un model propi d’Innovació en el que, per exemple, a partir de les xapes de desguàs de la prestigiosa firma de motocicletes Piaggio Vespa, han creat un original model de cadira giratòria.

Toni Moyargas té una trajectòria que s’inicia amb un grau en relacions laborals, i que li permet evolucionar ràpidament cap a funcions directives en l’àmbit de les TIC i la gestió de projectes d’innovació, fins a posar “damunt de la taula”, mai tant ben dit, una proposta capdavantera pròpia.

La fotogrametria és la tècnica que estudia i defineix amb precisió la forma, les dimensions i la posició a l’espai d’un objecte a partir d’imatges fotogràfiques. Permet determinar les propietats geomètriques dels objectes i la seva ubicació utilitzant mesures fetes sobre una o diverses fotografies.

La fotogrametria és una de les tècniques d’anàlisi i mesura que forma part de la geomàtica, un camp tecnològic multidisciplinari dedicat a l’anàlisi, l’adquisició, el tractament, la interpretació i la visualització de dades geogràfiques, amb un ús intensiu de les TIC.

Tot i que l’aplicació cartogràfica és probablement la més coneguda, es tracta d’una tècnica que s’utilitza en àmbits molts diversos, com ara l’arquitectura, la medicina, la investigació policial, l’enginyeria civil i ambiental o les telecomunicacions, entre altres. Així, per exemple, és una tècnica molt utilitzada en la documentació gràfica del patrimoni, tal com ens explica en aquest vídeo Felipe Buill, investigador del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC.