Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Xavier Mayor Farguell, Dr. en Biologia i especialista en planificació estratègica de l'entorn.

Sovint tenim una visió de la natura estàtica, quasi mecànica. I no és així. El suposat equilibri de la natura de la qual tant ens parlen no existeix. Si alguna propietat té la natura és la de ser dinàmica. Una expressió d'aquest dinamisme és la biodiversitat, però no és una expressió qualsevol. Sense biodiversitat el nostre planeta no seria diferent dels altres que tenim al voltant, és a dir, un erm de matèria mineral. Per tant, no viuríem. D'aquí la importància essencial de les espècies i d'haver de tenir un cert sentit de la responsabilitat cap a ells.

Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.

El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?

Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.

Creada a la dècada dels vuitanta, Formula Student, se celebra a diferents països gràcies al suport de la indústria de l’automoció i a la passió d’estudiants i professors universitaris i enginyers d’alt nivell. L'objectiu és dissenyar, desenvolupar, construir i conduir un monoplaça d'estil Fórmula 1. Per primer cop a Espanya, el circuit de Montmeló va ser, el passat cap de setmana, l’escenari de la competició entre 15 equips formats exclusivament per estudiants.

Enmig d’un ajustat calendari de proves i verificacions tècniques a Montmeló, dos equips d'estudiants de la UPC han competit amb dos monoplaces d'estil F1 en la Formula Student: ETSEIB Motorsport i UPC ecoRacing. Els membres dels equips de la UPC ens han explicat els aspectes més innovadors dels seus vehicles.

L'ETSEIB Motorsport, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), participa per tercer any consecutiu en aquesta competició i que en aquesta edició ho fa amb el CAT03, construït per 23 estudiants. L’altre vehicle de la Politècnica és l’ecoR2, de l’equip UPC ecoRacing, dissenyat per 8 estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT).

Set setmanes després de l’explosió i l’enfonsament de la plataforma petroliera Deepwater Horizon de l’empresa BP, en aigües del Golf de Mèxic, la fuita de petroli ha estat controlada només parcialment. El nou sistema encara no permet la recollida de tot el cru que s’està vessant. L’explosió va costar la vida a onze treballadors i està provocant un desastre mediambiental de gran magnitud.

El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.

La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.

2.500 avions volen cada dia per espais aeris totalment congestionats, i això provoca 20 minuts de retard en gairebé 1.500 vols europeus. El futur de la gestió del trànsit aeri implica optimitzar la trajectòria que fan servir els avions. Sota el paraigües del projecte SESAR, empreses i universitats investiguen noves línies de treball, per exemple l’optimització de les trajectòries que fan servir els avions tenint en compte la velocitat i la capacitat de l’espai aeri.

"Mozart i Fourier a la platja. Les matemàtiques al pentagrama" és una lliçó teatralitzada de la relació que hi ha entre la música i les matemàtiques on apareixen una professora, uns músics i dos personatges històrics: el matemàtic J.B.J. Fourier i el músic W.A. Mozart. L'espectacle pretén explicar de manera amena les matemàtiques bàsiques que hi darrera la música: les ones sonores i les ones sinusoïdals, les notes i les freqüències, els intervals a l'escala musical i les raons de freqüència, els harmònics musicals i les sèries de Fourier.

L’any 1982, un avió Boeing 747 de la companyia British Airways es va trobar, de forma accidental, amb un núvol de cendres volcàniques. Va ser una bona oportunitat per analitzar els danys en el fuselatge de l’avió i en els motors, tot i que no es va establir un protocol d’actuació davant d’un cas similar.

Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.

Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.

És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.

La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .

Conferència tècnica duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Alex Alcocer Peñas (Enginyer Industrial).

El submergible ICTINEU 3 és el primer projecte de l'empresa Ictineu Submarins S.L. L'objectiu d'aquest projecte és construir i explotar un submergible modern i altament competitiu, que permeti treballar en els camps de la ciència, dels treballs submarins i de la divulgació, i oferir immersions personalitzades a un sector turístic que busca alternatives de qualitat.

Conferència tècnica duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Elías Martínez Nogueroles (Enginyer tècnic en electricitat).

Es tracta d'analitzar els gasos refrigerants que hi ha al mercat, disseny i manteniment de les instal·lacions frigorífiques. S'analitza una aplicació en sales de manipulació.

Conferència duta a terme per Michel André (Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques) i Jaume Julibert (Centre de Transferència de Tecnologia de la UPC), dins el marc del "Cicle de conferències transversals 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.

És ben sabut que una de les tasques rellevants d’un professor és la de donar classes, però el que moltes vegades desconeixem és el que hi ha al darrera, i com s’hi arriba. Amb aquesta conferència volem explicar com podem passar d’ésser un estudiant de carrera universitària a un reconegut científic a nivell mundial, i com els coneixements d’aquests professors que tenim, ajuden a canviar i millorar el nostre entorn, la nostra vida quotidiana, i en definitiva, la nostra qualitat de vida. En la xerrada, comptarem amb un prestigiós científic que amb la seva recerca, està intentant millorar la qualitat de vida dels cetacis, i com la seva recerca és considerada a nivell mundial. La constància i la perseverança en la recerca porten al prestigi internacional en el món de la investigació.