En un llapis disposem d’un bon grapat de milions de làmines de grafè. La clau d’aquest material és la seva estructura atòmica: àtoms de carboni units de forma hexagonal en una única làmina ordenats de tal manera que li donen unes propietats molt especials. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo l’estructura atòmica del grafè.

El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica

La capacitat de conducció del grafè ha fet plantejar la possibilitat que esdevingui un possible material alternatiu al silici en la fabricació dels futurs dispositius informàtics i electrònics. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo les principals propietats d’aquest material i les seves possibles aplicacions. En aquest sentit, la comunitat científica considera que es tracta d’un material que pot revolucionar la tecnologia electrònica actual, especialment quan se n'aconsegueixi optimitzar la producció industrial.

Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2012 a l'EPSEVG. A càrrec de Dani Ramírez, del programa Espai Terra (TV3).

Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2012 a l'EPSEVG. A càrrec d'Enric Garriga, Responsable de l’equip agenda-21 a Vilanova i la Geltrú.

Javier Nieto, president de Santa & Cole, editora d’elements de mobiliari i d’il·luminació, domèstics i urbans, d’elements vegetals i de llibres, presenta la singular diversificació del seu catàleg, que combina els elements bàsics, terra, llum, vida i coneixement, tingui molt a veure amb la capacitat que té l'empresa com a organització, per a viure el disseny com poques empreses ho poden fer.

Jaume Pérez Payarols, metge pediatre, especialista en oncologia pediàtrica, expert en gestió hospitalària per l'IESE i responsable d'innovació de l'Hospital de Sant Joan de Déu, ens mostra la feina que manca per fer en els serveis dels centres sanitaris destinats als infants. Actualment la major part dels productes i materials amb els que aquest pacients, nens i nenes, interactuen els han dissenyat adults, pensant en ells mateixos. Les possibilitats de millora, simplement en l’adaptació a l’escala dels nens, són moltes.

Un simple suport per a la bossa de sèrum pot convertir-se, per un infant, en un patinet que li permeti lliscar pels passadissos d'un hospital, per exemple.

Les jornades Disseny i la Geltrú van néixer per refermar l’aposta que fa el Campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú pel Disseny Industrial. Es tracta d’unes activitats entorn al món del disseny que volen, per una banda, complimentar la formació en el Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte que s’imparteix al Campus, i a la vegada, acostar el professional del sector a la Universitat.
'El bon disseny s’ha de poder fer vell’ és la tercera conferència del cicle ‘Disseny i la Geltrú’.
www.epsevg.upc.edu/disseny-i-la-geltru.

Amb el títol ‘El bon disseny s’ha de poder fer vell’, l'enginyer i dissenyador Josep Congost parla de com els fets quotidians ens donen l’oportunitat per a fer bonys dissenys, i que aquests dissenys, no els objectes, perduri en el temps. Josep Congost manté que els dissenys s’han de poder fer vells. El disseny va més allà del producte en sí. Afirma que els bons dissenys han de poder envellir i guanyar el seu valor a mesura que els usuaris els fan servir i els gaudeixen. Els productes sanitaris en són un bon exemple, ja que satisfan necessitats reals de les persones a la seva vida diària i això és una gran oportunitat per un/a dissenyador/a.

Gairebé el 40% dels joves espanyols entre 18 i 24 anys utilitzen telèfons 'intel·ligents’, els anomenats smartphones. Més enllà de les trucades i els wassups, els smartphones o mòbils intel·ligents són dispositius tecnològicament punters, amb prestacions que els converteixen en autèntics ordinadors en miniatura.

Precisament amb la idea d’aprofitar la tecnologia dels smartphones i les tablets, un equip d’investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) està dissenyant un prototip del que serà el primer superordinador del món basat en tecnologia de telèfon mòbil.

Amb la idea d’aprofitar l’eficiència que aporta el consum energètic dels smartphones i les tablets – la major part del temps no estan endollats a la xarxa elèctrica i funcionen sense sobre escalfar-se –, un equip de recerca està dissenyant el prototip d’un nou supercomputador amb major capacitat de càlcul i que no augmenti la despesa energètica. És l’objectiu de Mont-Blanc, projecte coordinat per Àlex Ramírez, investigador del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i professor del Departament d'Arquitectura de Computadors.

El Disseny per a Tothom és la intervenció sobre els entorns, productes i serveis amb la finalitat de que tothom, incloses les generacions futures, independentment de l’edat, el gènere, les capacitats o el bagatge cultural, puguin gaudir participant en la construcció de la nostra societat, amb igualtat d’oportunitats per a participar en activitats econòmiques, socials, culturals, d’oci i recreatives i puguin accedir, utilitzar i entendre qualsevol part de l’entorn amb tanta independència com sigui possible.

El concepte Design for All, utilitzat en molts àmbits de la vida pública, es va presentar per primera vegada en el decurs de l’Assemblea General de l’European Institute for Design and Disability (EIDD) celebrat a Barcelona al 1995. Des de llavors, Francesc Aragall, amb Imma Bonet impulsen la Design for All Foundation, entitat internacional sense afany de lucre, que agrupa als líders de les empreses, entitats i administracions que senten la necessitat de millorar les actituds de la seva organització respecte la sostenibilitat i la diversitat humana, mitjançant la implementació del Design for All.

A Espanya més de 9 milions de persones suporten nivells de soroll superiors als 65 decibels: és el segon país – després del Japó– amb l'índex més elevat de població exposada a alts nivells de contaminació acústica. Un tipus de contaminació que també afecta els oceans de tot el món i que provoca canvis de comportament en moltes espècies marines. En el cas del mar, el soroll prové d’activitats humanes com ara el transport marítim, la pesca, l’explotació de parcs eòlics, les extraccions de petroli, etc.

Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.

El 12 d’abril a la sala d’actes de l’Escola, Nani Marquina, dissenyadora i empresària, realitzà la conferència ‘El disseny com a motor per a la innovació’ on parlà de la integració de la tradició artesanal amb l’empresa innovadora guiada pel disseny.

Obtenir l’electrocardiograma d’una persona en cadira de rodes, controlar l’activitat cardiorespiratòria amb la balança de casa o bé la freqüència cardíaca amb un sistema semblant a la Wii són alguns exemples dels dispositius dissenyats per mesurar diferents paràmetres fisiològics de forma contínua. Óscar Casas, professor del Departament d’Enginyeria Electrònica i investigador del Grup d’Instrumentació, Sensors i Interfícies (ISI) , explica en aquest vídeo com han estat pensats i dissenyats aquests sistemes de mesura i d' instrumentació biomèdica per poder-los fer servir fora de l’hospital. Més enllà de la seva aplicació massiva, aquests dispositius permeten la monitorització i supervisió mèdica de persones amb discapacitat, amb una electrònica quasi transparent.

La possibilitat de rebre assistència sanitària a casa és fonamental per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, malalts crònics o persones grans. La monitorització permet fer el seguiment permanent de les seves constants vitals i detectar, de manera precoç, possibles alteracions de salut. En el cas de les persones amb problemes cardiovasculars, pot estalviar fins al 50% de les visites mèdiques presencials.

A més de la investigació sobre nous sistemes de mesura per a aplicar-los a la instrumentació biomèdica, l'ISI fa recerca sobre aplicacions en altres àmbits com l'agroambiental, el de la domòtica o bé el de l'automoció.