Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Divulgació científica
Resultats de la cerca
Mozart i Fourier a la platja : Música i matemàtiques
Accés obert
27 d’abr. 2010
"Mozart i Fourier a la platja. Les matemàtiques al pentagrama" és una lliçó teatralitzada de la relació que hi ha entre la música i les matemàtiques on apareixen una professora, uns músics i dos personatges històrics: el matemàtic J.B.J. Fourier i el músic W.A. Mozart. L'espectacle pretén explicar de manera amena les matemàtiques bàsiques que hi darrera la música: les ones sonores i les ones sinusoïdals, les notes i les freqüències, els intervals a l'escala musical i les raons de freqüència, els harmònics musicals i les sèries de Fourier.
Col·lapse aeri: hi ha solució?
Accés obert
21 d’abr. 2010
L’any 1982, un avió Boeing 747 de la companyia British Airways es va trobar, de forma accidental, amb un núvol de cendres volcàniques. Va ser una bona oportunitat per analitzar els danys en el fuselatge de l’avió i en els motors, tot i que no es va establir un protocol d’actuació davant d’un cas similar.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Oriol Lizandra, professor i investigador de l’ Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica de quina manera el núvol de cendra pot afectar els motors dels avions i quines són les possibles solucions alternatives.
Arquitectura bioclimàtica?
Accés obert
4 d’abr. 2010
Entre el 30% i el 70% de la despesa energètica d'una ciutat es consumeix en els edificis, responsables de l'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Com afrontar el repte de crear espais energèticament eficients i sostenibles? La creació d’edificis i construccions arquitectòniques amb nous materials que en minimitzin l'impacte ambiental, i la incorporació de criteris bioclimàtics que disminueixin el consum energètic dels habitatges, són alguns exemples de les renovades demandes de l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
És a través de l’arquitectura, amb l’estudi de la ubicació de l’edifici, la possible correcció del seu entorn, la definició de la seva forma, i el disseny de la seva pell i del seu interior, com s’aconsegueix un disseny ambientalment correcte, tal i com ens explica Juan Antonio Marín, investigador del Departament de Construccions Arquitectòniques I i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
La casa del futur?
Accés obert
25 de març 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .
El submergible científic ICTINEU 3: La plataforma d'observació i intervenció submarina del futur
Accés obert
25 de març 2010
Conferència tècnica duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Alex Alcocer Peñas (Enginyer Industrial).
El submergible ICTINEU 3 és el primer projecte de l'empresa Ictineu Submarins S.L. L'objectiu d'aquest projecte és construir i explotar un submergible modern i altament competitiu, que permeti treballar en els camps de la ciència, dels treballs submarins i de la divulgació, i oferir immersions personalitzades a un sector turístic que busca alternatives de qualitat.
El submergible ICTINEU 3 és el primer projecte de l'empresa Ictineu Submarins S.L. L'objectiu d'aquest projecte és construir i explotar un submergible modern i altament competitiu, que permeti treballar en els camps de la ciència, dels treballs submarins i de la divulgació, i oferir immersions personalitzades a un sector turístic que busca alternatives de qualitat.
Estalvi energètic en instal·lacions frigorífiques i en el tractament d'aire en sales de manipulació
Accés obert
18 de març 2010
Conferència tècnica duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Elías Martínez Nogueroles (Enginyer tècnic en electricitat).
Es tracta d'analitzar els gasos refrigerants que hi ha al mercat, disseny i manteniment de les instal·lacions frigorífiques. S'analitza una aplicació en sales de manipulació.
Es tracta d'analitzar els gasos refrigerants que hi ha al mercat, disseny i manteniment de les instal·lacions frigorífiques. S'analitza una aplicació en sales de manipulació.
Recerca jove
Accés obert
16 de març 2010
Conferència duta a terme per Michel André (Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques) i Jaume Julibert (Centre de Transferència de Tecnologia de la UPC), dins el marc del "Cicle de conferències transversals 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.
És ben sabut que una de les tasques rellevants d’un professor és la de donar classes, però el que moltes vegades desconeixem és el que hi ha al darrera, i com s’hi arriba. Amb aquesta conferència volem explicar com podem passar d’ésser un estudiant de carrera universitària a un reconegut científic a nivell mundial, i com els coneixements d’aquests professors que tenim, ajuden a canviar i millorar el nostre entorn, la nostra vida quotidiana, i en definitiva, la nostra qualitat de vida. En la xerrada, comptarem amb un prestigiós científic que amb la seva recerca, està intentant millorar la qualitat de vida dels cetacis, i com la seva recerca és considerada a nivell mundial. La constància i la perseverança en la recerca porten al prestigi internacional en el món de la investigació.
És ben sabut que una de les tasques rellevants d’un professor és la de donar classes, però el que moltes vegades desconeixem és el que hi ha al darrera, i com s’hi arriba. Amb aquesta conferència volem explicar com podem passar d’ésser un estudiant de carrera universitària a un reconegut científic a nivell mundial, i com els coneixements d’aquests professors que tenim, ajuden a canviar i millorar el nostre entorn, la nostra vida quotidiana, i en definitiva, la nostra qualitat de vida. En la xerrada, comptarem amb un prestigiós científic que amb la seva recerca, està intentant millorar la qualitat de vida dels cetacis, i com la seva recerca és considerada a nivell mundial. La constància i la perseverança en la recerca porten al prestigi internacional en el món de la investigació.
Ciència, tecnologia i desenvolupament humà
Accés obert
2 de març 2010
Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Daniel López Codina (Doctor en ciències físiques)
La resolució dels problemes més importants de la humanitat (fam, malalties oblidades, accés a l'aigua potable, a sanejament, a energia, a unes mínimes condicions d'habitabilitat) requereix treball des de diferents perspectives, com la política, la sociològica, l'econòmica, ... Constatarem que, a més a més, és del tot imprescindible un treball en ciència i tecnologia, treball que en gran mesura està per fer. Discutirem qui ha de portar a terme aquest treball (institucions públiques, sector privat). Analitzarem quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el treball per al desenvolupament humà. Finalment explicarem què s'està fent a la UPC en educació per al desenvolupament en ciència i tecnologia.
La resolució dels problemes més importants de la humanitat (fam, malalties oblidades, accés a l'aigua potable, a sanejament, a energia, a unes mínimes condicions d'habitabilitat) requereix treball des de diferents perspectives, com la política, la sociològica, l'econòmica, ... Constatarem que, a més a més, és del tot imprescindible un treball en ciència i tecnologia, treball que en gran mesura està per fer. Discutirem qui ha de portar a terme aquest treball (institucions públiques, sector privat). Analitzarem quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el treball per al desenvolupament humà. Finalment explicarem què s'està fent a la UPC en educació per al desenvolupament en ciència i tecnologia.
La Tiflotecnologia com a pont d'accés a la informació i comunicació per a persones cegues
Accés obert
23 de febr. 2010
Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Salvador Castañer (Responsable de Serveis Socials per Afiliats ONCE Catalunya).
La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.
La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.
Metro sense conductor a 60 m de profunditat?
Accés obert
1 de des. 2009
El Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), format per l’empresa Siemens, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la UPC, ha dissenyat un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Inventant el futur?
Accés obert
27 de nov. 2009
La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
![[SC 2009] Superman, Batman, Spiderman i Harry Potter visiten la UPC](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273bd9e8fe0114e6ae148/210305194846.jpg)
[SC 2009] Superman, Batman, Spiderman i Harry Potter visiten la UPC
Accés obert
19 de nov. 2009
Filmació de la xerrada sobre la presència de les lleis de la Física en les pel·lícules de superherois, duta a terme a l'EPSEVG amb motiu de la celebració de la Setmana de la Ciència 2009, pel professor Manuel Moreno Lupiáñez.
Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?
En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.
Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?
En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.
