Conclusions de les sessions paral·leles de les Jornades i debat a càrrec de Gemma Nadal, Joseba Quevedo, Sara Gallés i Núria Salan.

Fa tretze anys, la Universitat de València va descentralitzar la seva oferta formativa per a majors amb el programa Unisocietat, creat per acostar la institució als pobles de la província. Sota el lema “Mai és tard per aprendre”, el projecte s'ha consolidat amb 13 seus, un miler d'estudiants i un pla d'estudis que combina assignatures troncals, conferències i sortides culturals.

Aquesta conferència, a càrrec del Dr. Albert Ferrer Orts, analitza l'èxit d'aquest model educatiu, accessible gràcies al patrocini públic i privat.

Conferència, a càrrec del Dr. Liberto Macías González, que analitza com participar en programes educatius per a majors de 50 anys va molt més enllà de l'adquisició de coneixements. El vídeo destaca els beneficis complementaris d'aquesta experiència: la millora de competències digitals i lingüístiques, la participació en activitats intergeneracionals i l'ampliació d'una xarxa social basada en interessos compartits.

Conferència inaugural a càrrec de Mª Jesús Comellas i Carbó, en la qual reivindica una visió optimista de l'envelliment, entès com una etapa vital plena d'il·lusions, nous aprenentatges i relacions. S'hi planteja la necessitat de construir un nou model de societat on les persones grans tinguin un paper actiu en la presa de decisions, aprofitant tota la seva experiència per enfortir la comunitat.

Vídeo 6: Sota el freàtic. Claus típiques de disseny i execució | Josep Ramón Sole

Vídeo de la presentació del còmic "Cuentos de un futuro imperfecto”, publicat per Cartem Cómics, amb Alfons Font. Modera Jordi Ojeda.

La recent recuperació i reedició en blanc i negre de l'obra Cuentos de un futuro imperfecto per part de Cartem Còmics esdevé una fita significativa per a la historiografia del còmic adult de finals del segle XX. En una conversa de caire analític i divulgatiu celebrada a la Llibreria Universal entre l'expert Jordi Ojeda i el prestigiós dibuixant i guionista Alfons Font, es va contextualitzar la rellevància d'aquest recull d'historietes, publicat originalment l'any 1980 a la mítica revista 1984. L'encontre va permetre examinar l'evolució creativa de Font, qui, després d'una etapa formativa a França i d'assumir plenament l'autoria completa (guió i dibuix) amb Històries Negres, va fer un salt qualitatiu cap a la ciència-ficció, consolidant-se com un dels autors més lliures, complets i rellevants del panorama de la historieta de l'època.

Des d'una perspectiva temàtica, el diàleg palesa com Font va utilitzar el gènere de la ciència-ficció com una plataforma de crítica sociològica i política profundament punyent contra el capitalisme salvatge, les guerres per interès econòmic i la deshumanització corporativa. Els interlocutors van subratllar el caràcter gairebé profètic de les historietes, les quals es van avançar a les distopies cyberpunk de mitjans dels anys vuitanta en descriure corporacions transnacionals que exploten els individus i comercialitzen amb el propi cos humà. Així mateix, es van resseguir les riques influències de l'autor —des de Ray Bradbury i Isaac Asimov fins a Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick, directament homenatjats a través dels seus cèlebres personatges Clarke y Kubrick—, tot establint un paral·lelisme crític amb fenòmens geopolítics i dinàmiques econòmiques de l'actualitat.

Finalment, la discussió va abordar les implicacions filosòfiques de la tecnologia i el paper central que l'estupidesa de l'ésser humà té en l’esdevenir de la civilització. Font i Ojeda van reflexionar sobre els dilemes ètics de la intel·ligència artificial, el control social mitjançant xips o les fronteres de la modificació genètica, tot advertint de com els errors humans poden portar les innovacions cap a la distopia. Des de l'òptica formal, l'autor va defensar la vigència d'una estètica de la ciència-ficció realista, "bruta i rovellada", allunyada dels clixés de plàstic i alumini polits, i va cloure l'acte reivindicant la vigència d'un treball artesanal de documentació en l'era pre-Internet que ha permès que el valor conceptual i artístic d'aquestes pàgines romangui intacte més de quaranta anys després.

A la imatge, d’esquerra a dreta: Jordi Ojeda i Alfons Font. Durada: 34 minutos (idioma: català). Dissabte, 20 de juny de 2026, a las 12:30 h.

A continuación, la nota de prensa de Cartem Cómics de "Cuentos de un futuro imperfecto”:

Reedición de una de las obras más incisivas de Alfonso Font, donde la ciencia ficción se convierte en espejo crítico de nuestra sociedad.
Relatos breves, inquietantes y más actuales que nunca, recuperados por Cartem Cómics en una edición cuidada y definitiva.

Més informació en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

L'EPSEB celebra l'acte acadèmic de lliurament de diplomes a titulats i titulades dels màsters universitaris següents: Màster universitari en Desenvolupament i Gestió d'Actius Immobiliaris i Màster universitari en Diagnosi i Tècniques d'Intervenció en l'Edificació.

Audio de la presentación del libro "Siempre nos quedará Lovecraft. El horror cósmico en los cómics, los videojuegos y el sexo. Volumen 2”, publicado por Diábolo Ediciones, con Fernando López-Guisado. Modera Jordi Ojeda.

En la charla con el autor se presenta la segunda parte de un ensayo publicado por Diábolo Ediciones. Mientras que el primer volumen analizaba la obra literaria de H.P. Lovecraft, este nuevo libro explora cómo el concepto de "horror cósmico" y el adjetivo "lovecraftiano" se han expandido y adaptado a múltiples medios, como el cómic, los videojuegos, el cine y los juegos de rol. Los ponentes destacan la participación de Pete Von Sholly, ilustrador fundamental del cine de terror moderno y autor del prólogo, quien reflexiona sobre cómo la figura de Lovecraft pasó de ser marginal antes de los años 70 a convertirse en un fenómeno cultural masivo a nivel mundial.

El núcleo de la conversación aborda el reto creativo que supone adaptar el imaginario de Lovecraft, cuya principal característica es el miedo a lo desconocido y lo indefinible. López Guisado explica que, al no dejar descripciones precisas de sus criaturas, Lovecraft otorgó una gran libertad a los creadores posteriores. Mientras que el cómic y los videojuegos lograron capturar esa atmósfera gracias a la abstracción y la interactividad, el cine ha tenido más dificultades al exigir representaciones visuales concretas. Además, repasan cómo otros autores y universos, desde su amigo Robert E. Howard (creador de Conan) hasta los cómics de Marvel, bebieron de sus mitos para enriquecer la cultura popular contemporánea.

Finalmente, el diálogo se adentra en la vertiente más personal y sociológica del libro y del propio Lovecraft. El autor busca ir más allá de la caricatura que a menudo tacha al escritor de Nueva Inglaterra únicamente de racista o machista, analizando sus miedos, sus heridas emocionales y su relación con lo femenino. También se debaten temas sorprendentes y modernos incluidos en el ensayo, como la sexualidad, la teratofilia (la atracción por el monstruo) y cómo la cultura contemporánea a menudo confunde la esencia lovecraftiana con la simple presencia de tentáculos. La charla concluye mencionando el impacto turístico del autor en su ciudad natal, Providence, y con emotivos agradecimientos al equipo editorial.

En la imagen, de izquierda a derecha: Fernando López-Guisado y Jordi Ojeda. Duración: 39 minutos (idioma: castellano). Miércoles, 17 de junio de 2026, a las 19:00 h.

A continuación, la nota de prensa de Diábolo Ediciones de "Siempre nos quedará Lovecraft. El horror cósmico en los cómics, los videojuegos y el sexo. Volumen 2”:

H.P. Lovecraft transformó la perspectiva del terror y de la propia modernidad. Su universo de horrores cósmicos, secretos arcanos y miedos atávicos abrió un nuevo camino en la literatura fantástica del siglo XX que sigue más vivo que nunca. Nos mostró la insignificancia del ser humano ante verdades más allá de nuestra capacidad de comprensión, donde el conocimiento implica locura y la propia identidad queda en entredicho. Con un estilo visionario y único, su obra y su figura influyen a artistas que continúan reinterpretando su legado.

En este segundo volumen de Siempre nos quedará Lovecraft, Fernando López Guisado explora lo inabarcable de esta influencia en la cultura popular, desde el cómic, los videojuegos, al sexo y lo audiovisual, pasando por los productos inspirados en su mitología y la controversia de su figura. Un nuevo viaje al corazón de la oscuridad lovecraftiana donde el miedo, como el caminante de Providence demostró, también puede ser un refugio ante una realidad que nos hace sentirnos como extraños.

También disponible:

Siempre nos quedará Lovecraft. La influencia del horror cósmico en la cultura popular. Volumen 1. ISBN: 979-13-87995-14-0

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

De Cadis a Roma caminant, relat d’un viatge”, a càrrec de Pere Bellès, artista interessat pel paisatge i els materials, que interpreta les empremtes que les persones deixem al territori.

La sessió presenta el projecte artístic i de recerca que Bellès va dur a terme seguint la ruta de Vicarello, un dels primers itineraris documentats de la història, que connectava Cadis amb Roma a través de les vies romanes Augusta, Domitia i Flaminia. Aquest recorregut històric va quedar gravat en quatre copes de plata descobertes al segle I dC a les Termes de Vicarello (Itàlia), testimonis materials d’un antic viatge per les vies de l’Imperi.

L’autor comparteix l’experiència de recórrer en solitari 3.677 km a peu, perseguint el traçat de les vies romanes, en un exercici que combina història, art, memòria i territori.

Una proposta que uneix patrimoni, creació contemporània i experiència personal per redescobrir els camins que han configurat la nostra cultura.

El terme "Intel·ligència Artificial" (IA) s'ha instal·lat en el nostre dia a dia, i molts pensen que és una tecnologia acabada de néixer. Però, com funciona realment i quins reptes amaga?
En aquesta conferència, la Dra. Núria Castell Ariño ens submergeix en el funcionament de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG). Com que la base d'aquests sistemes són les dades, analitzem:
La importància de la qualitat de les dades que fem servir.
Com s'utilitzen i com hem d'interpretar els resultats que ens proporcionen.
El focus crític: els biaixos de gènere que es generen i es reprodueixen en aquests sistemes.

L'anàlisi d'una empresa hauria de contemplar no només les ràtios econòmiques i financeres sinó altres factors qualitatius. Avui l'anàlisi qualitativa està guanyant importància. En aquest vídeo s'hi expressa aquesta idea.