Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Centres docents

Resultats de la cerca

Euler, sèries i funció zeta de Riemann. Jornada Euler (Curs 2006-2007)

Accés obert
14 de febr. 2007
En la conferència es farà un recorregut per algunes de les aportacions d’Euler en anàlisi complexa, principalment al voltant dels desenvolupaments en sèrie, sumes infinites i la funció zeta. Descriurem una versió simplificada de la prova d'Apèry, “la prova que escapà a Euler” del fet que z (2) i z (3) no són racionals. Repassarem altres mètodes de sumació basats en sèries de Fourier, que Euler també anticipà, i posarem alguns problemes que aquests mètodes suggereixen. Finalment aprofitarem l’ocasió per explicar reformulacions equivalents de l’equació funcional per a z i de la hipòtesi de Riemann en termes d’anàlisi harmònica.

Euler y los infinitos (grandes y pequeños). Jornada Euler (Curs 2006-2007)

Accés obert
14 de febr. 2007
...) Esta conferencia tratará de poner de manifiesto que la “Introductio” más que un texto de matemáticas es en realidad una gran novela de amor: la de Euler y los infinitos. Una pasión que bien pudo sugerirle a Immanuel Kant su célebre categoría estética de lo sublime.

Euler y la Teoría de Números. Jornada Euler (Curs 2006-2007)

Accés obert
14 de febr. 2007
El gran Euler manifestó su genialidad en muchas áreas de las Matemáticas, entre ellas la teoría de números por la que tuvo un interés continuado a lo largo de su vida. El propósito de esta charla es ilustrar algunas de sus contribuciones principales a esta materia y reseñar la evolución posterior de los problemas que trató. La ingente producción de Euler obliga a una drástica selección que se regirá por cuatro de los grandes bloques en los que se pueden clasificar sus avances: divisibilidad, ecuaciones diofánticas, formas cuadráticas y distribución de los números primos.

Enfront de la "monoculture" de l'habitatge

Accés obert
28 de nov. 2006
Un diàleg entre Monique Eleb & Jean-Philippe Vassal.

Matemàtiques, agricultura i alimentació. Setmana de la Ciència (nov-2006)

Accés obert
17 de nov. 2006
"L’agricultura ha estat cabdal al llarg de la història, ha marcat el desenvolupament de la humanitat i ha jugat un paper transcendent en la història de les matemàtiques. Parlarem d’agricultura en un sentit ampli, l’entendrem com l’activitat tecnològica que produeix recursos aprofitables per a la humanitat a partir de l’explotació dels sistemes biològics, a més de la producció d’aliments d’origen vegetal s’inclou l’obtenció de matèries primeres com fibres o combustibles d’origen orgànic, la ramaderia, l’aqüicultura,..."

Això sona bé: una teoria matemática de la consonància. Setmana de la Ciència (nov-2006)

Accés obert
14 de nov. 2006
"...Els experiments sobre percepció de la consonància de Plomp i Levelt, als anys seixanta del segle XX, juntament amb unes hipòtesis matemàtiques senzilles, permeten explicar de manera natural els intervals consonants de la musica occidental."

Una trucada per a la número 2

Accés obert
1 de nov. 2006
Història fictícia sobre l'Arxiu històric de l'ETSEIB. Mitjançant una dramatització, es dóna a conèixer l'Arxiu i el seu fons.

Llicó inaugural : Leonhard Euler. Lliçó inaugural Curs Euler (2006-2007)

Accés obert
20 de set. 2006
L'FME dedica el curs acadèmic 2006-2007 a la figura del matemàtic suís Leonhard Euler, una de les ments més importants de la història, comparable a Gauss o Arquímedes. La lliçó inaugural va anar a càrrec d'Enric Fossas, catedràtic i director de l'Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials de la UPC.

Graduació 2005/2006 Escola de Camins UPC

Accés obert
7 de jul. 2006
Acte de graduació del curs 2005-2006 de l'ETSECCPB realitzat a la Sala Vèrtex del Campus Nord.

Sistema para el autoaprendizaje i la autoevaluación continuada

Accés obert
4 de jul. 2006
Presentació a càrrec de Joan Solé i Maurici Sivatte, professors de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, en el departament d’Enginyeria Mecànica. El sistema desenvolupat pretén implementar un mètode alternatiu al plantejament docent tradicional, tant pel que fa a l’aprenentatge com a l’avaluació d’aquest. Sense deixar d’impartir les classes de teoria i problemes, s’utilitza una part de les hores de classe presencial i el temps d’estudi no presencial, per a reforçar i consolidar l’aprenentatge de l’estudiant. Es busca una major implicació de l’alumne en el seu aprenentatge, marcant-se el seu propi ritme i responsabilitzant-lo de la seva progressió acadèmica. Aquest sistema d’autoaprenentatge persegueix l’objectiu d’aconseguir incrementar la seva motivació vers els continguts de l’assignatura. És un aprenentatge totalment actiu, donat que l’estudiant aprèn resolent les qüestions i els problemes plantejats. A més a més, el sistema possibilita l’autoavaluació personalitzada i individual de l’alumne, decidint, ell mateix, el moment més adient per avaluar-se de cada mòdul temàtic de l’assignatura en funció del nivell dels coneixements adquirit. El fet de decidir el seu propi ritme d’aprenentatge i avaluació rebaixa la pressió que suposen per a l’alumne les proves escrites convencionals. En tot moment, el professor està informat de l’estat de l’aprenentatge i avaluació de cada alumne, permetent la tutorització individual en el cas de desviacions en relació als objectius formatius finals. El sistema cal que sigui molt senzill d’utilitzar i que permeti la màxima flexibilitat per adaptar-se a les diferents assignatures que el Departament d’Enginyeria Mecànica imparteix a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (DEM-EPSEVG).