Conferència a càrrec de Carlos Muñoz per Projecte i Ciutat, Projectes VI tarda, assignatura coordinada per Félix Solaguren i Berta Bardí.

Este curso en línea (MOOC) forma parte de un esfuerzo más amplio para salvar la brecha de conocimiento existente entre la oferta de educación superior en la mayoría de las universidades europeas y las habilidades prácticas y competencias necesarias en el sector de la rehabilitación. De hecho, es uno de los cuatro cursos de formación desarrollados en el Proyecto ErasmusPlus de rehabilitación SMART 3.0.
El objetivo del curso es proporcionar herramientas útiles (técnicas e intervenciones exitosas) para una "autorehabilitación asistida". El MOOC está dirigido principalmente a técnicos y profesionales y muestra actuaciones de rehabilitación “bottom-up”, es decir en sentido ascendente ya que se centran en las necesidades y capacidades de la población residente. Los contenidos incluyen intervenciones para mejorar la calidad del aire interior y la salud de los edificios, la seguridad y la prevención de riesgos, la flexibilidad y versatilidad de los espacios, las mejoras para la adecuación de los espacios, de la accesibilidad, del confort higrotérmico, de la iluminación e incluso la elaboración de guías de uso.

This online course (MOOC) is part of a wider effort to bridge the knowledge gap between the offer of higher education in most European universities and the practical skills and competencies needed in the rehabilitation sector. Actually, it is one out of 4 training courses developed in the ErasmusPlus SMART Rehabilitation 3.0 Project. The course provides a comprehensive analysis of the renewal of wooden heritage (both in terms of value and technology), combining heritage protection requirements with modern needs and technical possibilities.
The MOOC is intended for technicians and professionals working with the heritage of wooden buildings, as well as owners or managers. Interdisciplinary cooperation and the search for common solutions by all stakeholders is particularly important in modern heritage protection. We aim to convey an interdisciplinary international practice that allows us to address alternatives for the renewal of wooden architecture by assessing resources, internal and environmental factors, technological suitability and the circumstances of their application.

This online course (MOOC) is part of a wider effort to bridge the knowledge gap between the offer of higher education in most European universities and the practical skills and competencies needed in the rehabilitation sector. Actually, it is one out of 4 training courses developed in the ErasmusPlus SMART Rehabilitation 3.0 Project. The course is aimed at providing tools (techniques and interventions) useful to show and explain virtuous examples of the recovery/restoration practice.
This course is based on an academic approach to solve different technical problems that may arise in the rehabilitation/restoration of the traditional architectural heritage, with a particular focus on the Mediterranean area.
The MOOC is intended as an operational tool of comprehension of the most popular and innovative recovery techniques widely used in the recovery of historical and traditional architecture, offering general examples and also cases of originality.

Conferència de Juan Carlos Montiel Díez (Barcelona Regional), per Projecte i Ciutat, Projectes VI Tarda, assignatura coordinada per Félix Solaguren-Beascoa i Berta Bardí (Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC).

Conferència a càrrec d'Olga Felip (Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC) i Josep Camps (Arquitecturia).

Alberto Peñín [coord. TEC & MHIB], Maria Rubert de Ventós [coor d. URB], Eduard Gascón + Mara Partida [coord. TEO], Judith Leclerc [TEC], Alex Giménez [URB], Jordi Oliveras [TEO], Albert Salazar, Ignacio San Feliu, Carlos Muñoz [TEO].

Explicació divulgativa de conceptes epidemiològics com a prevalença, incidència, sensibilitat, especificitat, entre altres a través d'exemples contextualitzats en la Pandèmia per COVID-19. El coneixement d'aquests conceptes ajuda a tenir una visió més informada de les notícies referents a la propagació d'una epidèmia o relatius a l'eficàcia d'una prova diagnòstica.

Breu introducció al tema d'ètica (ASMI i FEEI)

Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.

OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.

MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.

RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.

CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.

Presentació del Departament d'Enginyeria química de la UPC. Apartat La Recerca

Presentació del Departament d'Enginyeria química de la UPC. Apartat La Comunicació