Explicació divulgativa de conceptes epidemiològics com a prevalença, incidència, sensibilitat, especificitat, entre altres a través d'exemples contextualitzats en la Pandèmia per COVID-19. El coneixement d'aquests conceptes ajuda a tenir una visió més informada de les notícies referents a la propagació d'una epidèmia o relatius a l'eficàcia d'una prova diagnòstica.

Breu introducció al tema d'ètica (ASMI i FEEI)

Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.

OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.

MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.

RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.

CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.

Presentació del Departament d'Enginyeria química de la UPC. Apartat La Recerca

Presentació del Departament d'Enginyeria química de la UPC. Apartat La Comunicació

Departament d'Enginyeria química de la UPC. Apartat Preàmbul

Presentació del Departament d'Enginyeria química de la UPC

Conferència de Jordi Adell (Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC) per Projectes V Matins, assignatura coordinada per Elena Fernández Salas.

Conferència a càrrec de Jordi Oliveras (Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de la Comunicació ETSAB | UPC) per el Màster Habilitant.

Alberto Peñín [coord. TEC & MHIB], Maria Rubert de Ventós [coor d. URB], Eduard Gascón + Mara Partida [coord. TEO], Judith Leclerc [TEC], Alex Giménez [URB], Jordi Oliveras [TEO], Albert Salazar, Ignacio San Feliu, Carlos Muñoz [TEO].

És ben conegut que per aconseguir una major motivació i aprofitament de l’estudiantat, convé contextualitzar les ciències (matemàtiques, física,...) mitjançant aplicacions immediates a les disciplines de la carrera. En una primera fase el projecte es centrarà en les matemàtiques, per després tractar altres disciplines, tals com la Física. Per exemple, modelitzant matricialment problemes d’enginyeria i aplicant a continuació tècniques de càlcul matricial per al seu estudi i resolució.

Conferència a càrrec de l'arquitecte Jorge Vidal per el Màster Habilitant. Presentació d' Alberto Peñín (Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC).

Alberto Peñín [coord. TEC & MHIB], Maria Rubert de Ventós [coor d. URB], Eduard Gascón + Mara Partida [coord. TEO], Judith Leclerc [TEC], Alex Giménez [URB], Jordi Oliveras [TEO], Albert Salazar, Ignacio San Feliu, Carlos Muñoz [TEO].