Documental amb entrevistes a Galina Tachieva, Partner Duany Plater Zyberg & Company, Jaime Correa, Professor a la School of Architecture, University of Miami i James Doughery, Director of Design, Dover, Kohl & Partners, Town Planning. Idea original: Zaida Muxí i Roser Casanovas. Direcció: Roser Casanovas. Edició del vídeo: Arnau Montfort. Grup d'Investigació: Rehabilitación Territorial: transformación de áreas residenciales monofuncionales.

Exposició al Hall de l'ETSAB en conveni de col·laboració amb la Fundació Joan Miró, 2012-2014.

Entrevista a Eduard Bru, professor del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB per l'especial Les Rambles.

La potència prismàtica en el cas de les lents astigmàtiques.

Entrevista a Carles LLop, Director del Departament d'Urbanisme i Ordenació el Territori UPC per l'especial Les Rambles.

Entrevista a Elisabeth Rosa, professora de geografia de la Universitat de Barcelona per l'especial "Les Rambles" de la revista D'UR digital.

Entrevista a Elena Fernández Salas, professora del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB per l'especial Les Rambles de la revista D'UR digital.

La Cosmologia com a intent d’entendre el Cosmos com a realitat global en la qual poder emmarcar la existència de l’ésser humà, és tan antiga com els mites que han acompanyat al naixement de les diverses civilitzacions que ens han precedit. Tanmateix, l’assoliment d’una aproximació científica i observacional a l’origen, evolució i estructura de l’Univers és força recent.
Dels diverses i important avenços científics del segle XX, hem de destacar la teoria General de la Relativitat d’Einstein (1916) com a marc teòric en el qual fonamentar els estudis cosmològics. Conforma l’entramat que dóna sentit i coherència a les cada vegada més copioses observacions i dades que recollim. Malgrat que els intents en superar-la i reemplaçar-la no han escassejat, aquests no han reeixit a data d’avui.
Sens dubte, altres fites a destacar, aquest cop observacionals, són: (a) el descobriment de l’expansió de l’univers per E. Hubble (1929), és a dir, que les galàxies s’allunyen entre sí amb velocitats proporcionals a les distàncies entre elles, (b) la radiació de fons de microones (1965) que impregna tot l’Univers.
Des de ja fa algunes dècades s’han anat recollint evidències, cada cop més contundents, que indiquen la presència de quantitats ingents de matèria no detectable de forma directa (fosca) i de naturalesa desconeguda. Els últims anys, però, han estat testimoni de progressos observacionals notables que han posat de relleu que el ritme al qual l’univers s’expandeix, està accelerant-se a un ritme tal que requereix l’existència d’una quantitat enorme d’energia desconeguda. Aquests treballs, val a dir, han estat reconeguts amb l'atorgament del premi Nobel de Física d'enguany.
S’estima actualment que aquesta energia ‘fosca’ donaria compte del 75% del contingut energètic total del Cosmos, un 20% ho seria la matèria fosca, i tan sols el restant 5% ho constituiria la matèria normal coneguda per la física actual i de la qual estan fets els planetes, estrelles i galàxies que observem.

Conferència de l'arquitecta Carme Pigem, de l'equip RCR Arquitectes. Presentació a càrrec de Carlos Ferrater, Catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics, Alberto Peñín, professor del Departament, fa un resum dels projectes presentats a concurs. En acabar, intervencions entre altres, dels professors del mateix Departament, Eva Prats, Eduardo Gascón i Jorge Vidal.