El professor de la UPC Barcelona Tech i Mendeley Advisor David Parcerisa ens explica els avantatges d'aquest gestor de referències bibliogràfiques i per què el fa servir ell en les tasques de professor universitari i investigador.

El professor de la UPC Barcelona Tech i Mendeley Advisor Toni Dorado ens explica els avantatges d'aquest gestor de referències bibliogràfiques i per què el fa servir ell en les tasques de professor universitari i investigador.

El progressiu augment de volum del trànsit aeri mundial esdevé un repte per als tres pilars de la seva gestió: les comunicacions, la navegació i la vigilància.

En l’àmbit de les comunicacions, un dels aspectes que sovint desperta més curiositat és el sistema de comunicacions aeronàutic que utilitza majoritàriament comunicacions de veu entre pilots i controladors aeris amb sistemes de ràdio en VHF, tal i com ens explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

La nova directriu de l’Agència Europea de Seguretat Aèria sobre l’ús de dispositius electrònics portàtils a bord dels avions permet l’ús d’aparells en mode avió a totes les fases del vol, perquè no suposa un risc de seguretat. Fins ara l’ús en mode avió dels dispositius electrònics —telèfons intel·ligents, tauletes, reproductors mp3, llibres electrònics, etc.— només estava permès durant el trajecte, però no pas en els dos moments més crítics del vol, l’enlairament i l’aterratge.

En activar el mode avió d’un dispositiu s’impedeix qualsevol transmissió de dades: no es poden realitzar ni rebre trucades, enviar o rebre correus electrònics ni navegar per Internet, per exemple, per tal d’evitar l’emissió de senyals que podrien causar interferències amb la instrumentació de vol. D’altra banda, algunes companyies aèries ja ofereixen als seus passatgers l’equipament específic per connectar-se a Internet, quan l’avió ja ha aconseguit una altitud de creuer. Ens ho explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

Només un de cada quatre nens en edat escolar es revisa la visió un cop l’any i la meitat dels que necessiten ulleres no les utilitzen per desconeixement dels seus pares. En aquest vídeo, Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, explica les diferents opcions per corregir els defectes de refracció —ulleres, lents de contactes o bé cirurgia refractiva—, que afecten actualment un terç de la població.

Precisament, el Col·legi Oficial d´Òptics i Optometristes de Catalunya ha iniciat la campanya ‘Visió i aprenentatge’, que té com a objectiu mesurar la salut visual de 20.000 alumnes de primària. En aquest sentit, la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa Obre en finestra nova i el Centre Universitari de la Visió de la UPC a Terrassa ja fa molts anys que impulsen aquest tipus d’iniciatives. Enguany, el Centre Universitari de la Visió ha revisat la vista de 392 nens de diferents centres escolars de Terrassa, a més de les revisions oculars adreçades a la població amb menys recursos.

La cirurgia refractiva permet corregir els defectes de refracció de l’ull —miopia, hipermetropia i astigmatisme— a través de tècniques làser que modifiquen la curvatura de la còrnia, o bé mitjançant la implantació de lents intraoculars.

En l’àmbit de la cirurgia refractiva làser, el Làsik és la tècnica més estesa i coneguda: consisteix a tallar i remodelar, mitjançant un làser excímer, el gruix de la còrnia, per corregir així el defecte de refracció. Per poder-ho fer, el primer pas de la intervenció requereix retirar la capa més superficial de la còrnia. Aquest procés es pot realitzar a través del microqueratom, un aparell amb una fulla mecanitzada que realitza la microincisió a la còrnia, o bé mitjançant un làser de darrera tecnologia —l’anomenat làser de femtosegons— , que realitza talls nets i precisos a qualsevol profunditat de la còrnia mitjançant una llum infraroja de polsos molt curts.

L’ús d’ambdós làsers permet una cirurgia menys invasiva i de major precisió i seguretat, tal i com ens explica Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, que també analitza el paper dels graduats i graduades en òptica i optometria en aquestes intervencions quirúrgiques.

L’any 2050 el 70 % de la població mundial viurà en ciutats: aquest escenari fa imprescindible plantejar nous models de gestió urbana més sostenibles i eficients. És el propòsit de les anomenades ‘smart cities’ o 'clever cities', una expressió que s’aplica a les ciutats compromeses en una gestió més automàtica i eficient de les seves infraestructures i serveis.

Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món i acull la trobada mundial de ciutats intel·ligents, la Smart City Expo World Congress, que se celebra la propera setmana, del 19 al 21 de novembre. És l’aposta per un nou model de ciutat al qual la UPC aporta solucions tecnològiques innovadores en àrees tan diverses i interdisciplinàries com l’electrònica, la informàtica, la telemàtica, la robòtica, la computació, l’eficiència energètica, la mobilitat i el transport, la planificació urbanística i l’edificació sostenible o bé el medi ambient.

Aconseguir l’eficiència energètica és un dels objectius d’una smart city: amb el propòsit de reduir la despesa de l’excés de consum d’il·luminació de les ciutats, investigadors de la UPC han desenvolupat una nova tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà. Es tracta d’un dispositiu fotomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i quantitat de llums dels carrers, cosa que fa possible que les ciutats puguin regular l’enllumenat urbà en funció del moment i de l’ús. Per aconseguir-ho, múltiples sensors òptics són capaços de captar i proporcionar una gran informació en l'àmbit de la il·luminació, tal i com ens expliquen Santiago Royo i Carles Pizarro, investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

Smart city - ciutat intel·ligent - és el terme que defineix un nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida de les persones i que dóna resposta als nous reptes de la ciutat en àmbits com la gestió d'infraestructures, la salut i els serveis socials, l'energia, la mobilitat urbana, la sostenibilitat mediambiental o la governança, i que utilitza de manera intensiva les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

La propera setmana se celebra a Barcelona la Smart City Expo World Congress, un saló que reunirà els experts i les empreses líders en iniciatives innovadores sobre la ciutat del futur. Què significa ser una smart city?

Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la prestació de serveis als ciutadans. És l’anomenada 'sensorització de les ciutats', tal i com ens explica Josep Paradells, professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC.

Guia per començar els cursos de català bàsic a la UPC. Si no has pogut anar al primer dia de classe dels cursos Català 1, 2 o 3, la Berta t'explica en aquests vídeos els conceptes bàsics, com accedir a la plataforma Parla.cat i què fer en cas d'incidències tècniques.

Guia per començar els cursos de català bàsic a la UPC. Si no has pogut anar al primer dia de classe dels cursos Català 1, 2 o 3, la Berta t'explica en aquests vídeos els conceptes bàsics, com accedir a la plataforma Parla.cat i què fer en cas d'incidències tècniques.

Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.

El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.