Para Luis Carlos Pardo un buen investigador ha de tener '"ilusión, ilusión e ilusión. Como decía Newton, un científico tiene que sentirse como un niño que en una playa se ilusiona encontrando una piedra o una concha de una forma extraña. Evidentemente, también es necesario ser trabajador y constante: pero esto no cuesta si hay ilusión".

En un líquido como el agua, las moléculas parecen completamente desordenadas. Pero si lo miramos de cerca y nos fijamos en el entorno de cada una, las otras moléculas llenan el espacio como si se tratara de un juego de 'tetris' en tres dimensiones. De esto modo, el orden aparece en un sistema que en un principio parecía desordenado. Esto es de vital importancia para entender cómo se producen algunos procesos biológicos en los que interviene el agua.

Esta es la línea de investigación de Luis Carlos, quien, para estudiar la estructura de los líquidos, realiza experimentos con los neutrones. És un apasionado de la divulgación científica y reclama una mayor presencia de noticias de ciencia en los medios de comunicación, ya que, argumenta, "la investigación también es cultura".

Felipe Quintero asegura que le gusta mucho la lluvia y los días grises y que cuando llueve por la noche, piensa: "mañana tendremos mucho trabajo analizando los datos y realizando simulaciones".

Este joven investigador realiza su doctorado en el CRAHI, Centro de Investigación Aplicada en Hidrometeorología, en el marco de un proyecto de investigación subvencionado por el VII Programa Marco de la UE, el proyecto IMPRINTS, coordinado por el investigador Daniel Sempere.

El objetivo de este proyecto de investigación es mejorar la gestión del riesgo y desarrollar sistemas de previsión y de alerta en situaciones con riesgo de inundaciones, que serán fundamentales para ganar tiempo e incrementar la seguridad de la población. Se pretende comprender mejor los fenómenos que dan lugar a inundaciones y movimientos de tierra imprevistos y prever estas situaciones para poder tener más tiempo para actuar. En el proyecto participan 19 entidades públicas y privadas de España, Suiza, el Reino Unido, Francia, Italia y Holanda, con la colaboración de Sud-África y Canadá.

En Gabriel i en Gustavo consideren que per aconseguir l’èxit d’aquest projecte emprenedor és indispensable saber treballar en equip i confiar plenament en la feina que realitzen totes les persones. Asseguren que "la curiositat és el que mou tant l'investigador com l'emprenedor".

L’equip investigador ha creat un nou material a partir de residus de paper i cartró, que és modelable, ignífug, porós, impermeable, molt resistent i que pot substituir el plàstic i altres materials que s'utilitzen en el sector de la construcció.

El nou material, batejat com Biprocel, s'obté per un procés biotecnològic de residus de cel·luloses, és respectuós amb el medi ambient i no requereix l'ús de productes químics per a la seva obtenció. Té aplicació en diferents sectors: la construcció, el transport i l’embalatge. De fet, gràcies a les seves propietats de resistència, aïllament, impermeabilitat o baixa densitat, el Biprocel podrà substituir, per exemple, el pladur i altres materials que s'usen en el sector de la construcció, com ara envans aïllants, plaques d'insonorització i de falsos sostres, o bé el polispan dels embalatges.

Per al Cristian, les persones que es vulguin dedicar a la recerca "han de ser persones amb curiositat, molt i molt pacients, perseverants i amb sentit crític", no és qüestió de fer experiments com robots, sinó pensar en el que s'està fent i entendre què es fa en tot moment. També cal tenir il·lusió per la recerca, ser una persona organitzada i optimista". La millor lliçó que ha après en els darrers anys és que "la paciència és la mare de la ciència".

La seva tesi doctoral consisteix en l’estudi d’una reacció química utilitzant un bioéter com a derivat de la biomassa per tal d’obtenir hidrogen. L’estudi de la reacció comporta la preparació de catalitzadors que continguin formulacions amb diferents partícules de mida nanomètrica i la seva caracterització.

Actualment, està realitzant experiments de la seva tesi doctoral, i en breu realitzarà una estada de recerca a la universitat NTNU de Noruega. Té previst defensar la seva tesis a la tardor d’enguany. Un cop finalitzat el doctorat, li agradaria poder continuar dedicant-se a la recerca en l’àmbit empresarial.

A la Gemma li agrada molt una frase de Jules Verne que diu: la ciència es compon d'errors, que al seu torn, són passes cap a la veritat. "És ben cert, un mal resultat no t'ha de desanimar i fer perdre les esperances de continuar avançant en la teva recerca". A més, assegura, "la recerca t'enganxa, ja que quan obtens resultats positius tens ganes de continuar avançant..."

La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.

Shrikanth Ganapathy assegura que la recerca li aporta una gran sensació de llibertat, un sentiment que s’ha incrementat amb l’experiència de viure a la ciutat de Barcelona

Enginyer en Electrònica i en Comunicacions per l'Anna University (Índia), és investigador del Grup ARCO (Arquitectures i Compiladors) i està fent el doctorat en el marc del projecte de recerca TRAMS (Terascale Reliable Adaptive Memory Systems), que té com a objectiu garantir que les memòries dels futurs processadors a escala nanomètrica i amb una capacitat de teraflops siguin robustes, fiables, energèticament eficients, tolerin els errors i tinguin prestacions avançades.

Es preveu que en la propera dècada, com a resultat de la contínua miniaturització dels transistors i la conseqüent millora de prestacions, tal com descriu la llei de Moore (Gordon Moore, fundador d'Intel Corporation), un sol xip podrà fer bilions d'operacions per segon, cosa que permetrà un flux de diversos bilions de bytes per segon. Aquestes impressionants capacitats de computació no transformaran només el flux del processament dels grans centres de dades i serveis de computació, sinó també la potència de consum i la capacitat funcional dels ordinadors personals, els dispositius de comunicació i tots els productes electrònics de lleure i amb aplicacions domèstiques.

For Shrikanth Ganapathy, research gives him a feeling of great freedom. This feeling has only grown stronger since he embarked on his experience in the city of Barcelona.

Holder of a degree in electronics and communications from Anna University (India), he is a researcher with the Architectures and Compilers (ARCO) Group and is writing his PhD within the framework of the Terascale Reliable Adaptive Memory Systems (TRAMS) research project, which aims to ensure that the memories of the teraflop-capable nanometric processors of the future are robust, reliable, energy efficient, fault tolerant and equipped with a variety of advanced features.

As a result of the constant shrinking of transistors and ensuing improvements in their performance, in accordance with Moore’s Law (named after Gordon Moore, founder of Intel Corporation), within the next decade a single chip should be able to perform trillions of operations per second, thereby enabling data flows of several trillion bytes per second. Such impressive computing capacities will not only transform the processing flows at major data and computer-service centres, but also the power consumption and functional capacity of personal computers, communication devices and all other electronic devices with entertainment and home applications.

For Cristian Ledesma, to be a researcher, ‘you need to be a naturally curious, very, very patient and persevering critical thinker’. It is not about mechanically performing experiments, but rather thinking about and understanding what you are doing at all times. You also need to be ‘passionate about research, organised and optimistic’. The most important lesson he has learned in recent years is that ‘patience is the mother of science’.

His doctoral thesis consists in studying a chemical reaction that uses a biomass-derived product called bioether to obtain hydrogen. Studying this reaction involves preparing and characterising catalysts containing different formulations of nanoparticles.

He is currently conducting experiments for his doctoral thesis, and he will shortly begin a research stay at the Norwegian University of Science and Technology (NTNU). He plans to defend his thesis next autumn. Once he has finished his PhD, he would like to continue to devote himself to research in the private sector.

Ajudar els periodistes a accedir de forma organitzada als informes publicats a WikiLeaks és un exemple de la necessitat de trobar respostes urgents a consultes complexes sobre grans volums de dades, cosa que sovint requereix temps i diners. Al món s’envien tres milions de correus electrònics per segon, YouTube publica 20 hores de vídeos per minut, Google processa cada dia 24 petabytes d’informació i WikiLeaks gestiona més d’un milió de documents confidencials.

WikiLeaks, la web creada per periodistes i anònims seguint el model de l’enciclopèdia participativa Wiquipèdia, funciona com una espècie de contenidor de filtracions i permet a qualsevol ciutadà la possibilitat d’allotjar textos, gravacions o vídeos confidencials de forma anònima. En les darreres setmanes, WikiLeaks s’ha convertit en font d’informació per a ciutadans i mitjans de comunicació.

El grup de recerca Data Management Group (DAMA-UPC) de la Politècnica ha ideat un sistema d’exploració d’informació que permet explorar i fer consultes complexes a grans xarxes de dades, tal i com ens explica Josep Lluís Larriba, investigador i director del grup.

De la recerca a l'empresa. Aquest és el cas de Sparsity Technologies, una spin off de la Politècnica que ha convertit la recerca del grup DAMA-UPC en un nou projecte empresarial. Des de fa uns mesos ofereix a les empreses la recerca i la tecnologia desenvolupada en el grup DAMA-UPC, tal i com ens explica Pere Baleta, director de l’empresa.

El camp d'actuació d'aquesta jove empresa se centra en els grans volums d'informació, en la dispersió de dades en què hi ha una resposta a una pregunta concreta que només pot trobar-se explorant el caos. Sparsity - que en anglès significa 'dispersió'- ha treballat en diferents projectes vinculats als camps de la biomedicina, les xarxes socials, internet, la detecció de frau en diferents entorns i la cerca bibliogràfica avançada.

El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.

Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.

Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.

El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?

Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.