Total de resultats de la cerca: 7829
Resultats de la cerca
Construir la revolució: art i arquitectura a Rússia, 1915-1935
Accés obert
1 de febr. 2011
Conferència de Carolina B. García, professora del Departament de Composició, per la visita guiada especial per l'Etsab a CaixaForum sobre l'exposició del mateix nom, organitzat per l'associació d'estudiants d'arquitectura The Col:lective Barcelona (JovEtsab + The Col:lective).
Preparación del fichero del dibujo
Accés obert
1 de febr. 2011
El objetivo de este vídeo es preparar el fichero DXF para su exportación al programa de trazado.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el primero de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
Errores en la creación de un eje en planta
Accés obert
1 de febr. 2011
El objetivo de este vídeo es analizar posibles errores que se producen durante la definición de ejes en planta.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el quinto de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el quinto de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
Creación de un proyecto e importación de cartografía
Accés obert
1 de febr. 2011
El objetivo de este vídeo es preparar el programa de trazados para la introducción de datos, e incorporar un fichero DXF con el modelo curvado del terreno.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
El objetivo de este vídeo es preparar el fichero DXF para su exportación al programa de trazado.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el segundo de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
El objetivo de este vídeo es preparar el fichero DXF para su exportación al programa de trazado.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el segundo de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
Creación de un eje en planta
Accés obert
1 de febr. 2011
El objetivo de este vídeo es introducir los datos necesarios para la creación de un eje en planta.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el cuarto de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el cuarto de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
Creación de la ventana de cartografía en trazado
Accés obert
1 de febr. 2011
El objetivo de este vídeo es crear la ventana que abarca al dibujo importado.
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el tercero de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
Projecte subvencionat per "Projectes de Millora de la Docència (PMD) 2008-2009" Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat al Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartografia i Geofísica de l'EPSEB, amb la col·laboració de les estudiants de l'EPSEB, Jessica Rodríguez Pereira i Nonna Batlles Corominas.
Este es el tercero de 6 vídeos que forman la serie "Guía de iniciación al programa de trazado".
L’evolució paisatgística de la vall Ferrera als darrers dos mil anys
Accés obert
27 de gen. 2011
Quin paper va tenir la Farga Catalana en la construcció del paisatge de les comarques
ferreres de l’Alt Pirineu de Lleida? Com va influir en la dinàmica del paisatge vegetal? Des de quan tenim indicis dels processos de transformació del mineral de ferro i quines tècniques es poden associar a cada moment? Aquestes i altres qüestions es poden respondre parcialment
des de l’estudi de la geohistòria ambiental. És a dir, diferents treballs interdisciplinaris en
què es fan servir tècniques diverses per a localitzar en l’espai i en diferents moments
històrics la composició, l’estructura i la biomassa forestal, les variacions climàtiques,
l’ocupació humana i les seves activitats, etcètera. La idea principal és que la construcció del
paisatge actual és el resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del
temps. Partint d’aquesta idea, es discutirà el paper que ha tingut l’explotació del ferro durant els darrers mil·lennis i com ha influït l’evolució de la tècnica en la configuració dels nostres paisatges actuals
ferreres de l’Alt Pirineu de Lleida? Com va influir en la dinàmica del paisatge vegetal? Des de quan tenim indicis dels processos de transformació del mineral de ferro i quines tècniques es poden associar a cada moment? Aquestes i altres qüestions es poden respondre parcialment
des de l’estudi de la geohistòria ambiental. És a dir, diferents treballs interdisciplinaris en
què es fan servir tècniques diverses per a localitzar en l’espai i en diferents moments
històrics la composició, l’estructura i la biomassa forestal, les variacions climàtiques,
l’ocupació humana i les seves activitats, etcètera. La idea principal és que la construcció del
paisatge actual és el resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del
temps. Partint d’aquesta idea, es discutirà el paper que ha tingut l’explotació del ferro durant els darrers mil·lennis i com ha influït l’evolució de la tècnica en la configuració dels nostres paisatges actuals
Vídeo Institucional de l'ETSEIAT
Accés obert
27 de gen. 2011
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) és el centre d'estudis superiors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el Campus de la UPC a Terrassa i una de les escoles d'enginyeria de més tradició i prestigi a nivell estatal.
Perdre’s amb un GPS?
Accés obert
24 de gen. 2011
Diuen que al Dakar sempre s’aprèn alguna cosa nova. Aquest ral·li, amb més de trenta anys d’història, és conegut com el més dur i exigent del món. Nascut a l'Àfrica fa més de trenta anys, on va crear la seva llegenda, el Dakar és sinònim de grans històries esportives i humanes. Tot just finalitzada la darrera edició, el Ral·li Dakar 2011 ha demostrat ser més que una simple carrera: 40 cotxes, 170 motos, 30 quads i 67 camions recorren 9.500 km en 15 dies. Exigeix capacitat de navegació, resistència física i precisió tècnica. Una competició diferent, que sempre sorprèn els pilots, però sobretot els sedueix.
Amb el canvi d'escenari geogràfic del Dakar, a Argentina i Xile, la naturalesa del territori ha exigit nous dispositius de seguretat i, fins i tot, els sistemes de posicionament i comunicació per satèl·lit han estat adaptats a l’esperit d’aquesta cursa. Així, tots els vehicles disposen d’un GPS únic i d’un dispositiu que permet als participants advertir d’un accident, tal i com ens explica Juan A. Fernández Rubio, professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Politècnica.
Amb el canvi d'escenari geogràfic del Dakar, a Argentina i Xile, la naturalesa del territori ha exigit nous dispositius de seguretat i, fins i tot, els sistemes de posicionament i comunicació per satèl·lit han estat adaptats a l’esperit d’aquesta cursa. Així, tots els vehicles disposen d’un GPS únic i d’un dispositiu que permet als participants advertir d’un accident, tal i com ens explica Juan A. Fernández Rubio, professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Politècnica.
Algoritmes contra els desastres naturals?
Accés obert
24 de gen. 2011
Felipe Quintero assegura que li agrada molt la pluja i els dies grisos i que quan plou a la nit, pensa: “demà tindrem molta feina analitzant les dades i realitzant simulacions”.
Aquest jove investigador realitza el seu doctorat al CRAHI, Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia, en el marc d’un projecte de recerca subvencionat pel VIIè Programa Marc de la UE, el projecte IMPRINTS, coordinat pel professor Daniel Sempere.
L’objectiu d’aquest projecte de recerca és millorar la gestió del risc i desenvolupar sistemes de previsió i d’alerta en situacions amb risc d'inundacions, que seran fonamentals per guanyar temps i incrementar la seguretat de la població. Es vol comprendre millor els fenòmens que donen lloc a inundacions i moviments de terra sobtats i preveure aquestes situacions per poder tenir més temps per actuar. En el projecte hi participen 19 entitats públiques i privades d’Espanya, Suïssa, el Regne Unit, França, Itàlia i Holanda, amb la col·laboració d’universitats de Sud-Àfrica i Canadà.
Aquest jove investigador realitza el seu doctorat al CRAHI, Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia, en el marc d’un projecte de recerca subvencionat pel VIIè Programa Marc de la UE, el projecte IMPRINTS, coordinat pel professor Daniel Sempere.
L’objectiu d’aquest projecte de recerca és millorar la gestió del risc i desenvolupar sistemes de previsió i d’alerta en situacions amb risc d'inundacions, que seran fonamentals per guanyar temps i incrementar la seguretat de la població. Es vol comprendre millor els fenòmens que donen lloc a inundacions i moviments de terra sobtats i preveure aquestes situacions per poder tenir més temps per actuar. En el projecte hi participen 19 entitats públiques i privades d’Espanya, Suïssa, el Regne Unit, França, Itàlia i Holanda, amb la col·laboració d’universitats de Sud-Àfrica i Canadà.
Líquids i sòlids alhora?
Accés obert
24 de gen. 2011
Per a Luis Carlos Pardo, un bon investigador ha de tenir “il·lusió, il·lusió i il·lusió. Com deia Newton, un científic s’ha de sentir com un nen que en una platja s’il·lusiona tot trobant una pedra o una petxina amb una forma estranya. Evidentment, també cal ser treballador i constant: però això no costa si hi ha il·lusió.”
En un líquid com l'aigua, les molècules semblen completament desordenades. Però si ens ho mirem de més a prop i ens fixem en l'entorn de cadascuna, les altres molècules omplen l'espai com si es tractés d'un joc de ‘tetris’ en tres dimensions. D'aquesta manera, l'ordre apareix en un sistema que en un principi semblava desordenat. Això és de vital importància per tal d'entendre com es produeixen alguns processos biològics en els que intervé l'aigua.
Aquesta és la línia de recerca d’aquest jove investigador que, per tal d’estudiar l’estructura dels líquids, realitza experiments amb els neutrons. Luis Carlos és un apassionat de la divulgació científica i reclama una major presència de notícies de ciència als mitjans de comunicació, ja que, argumenta, "la recerca també és cultura".
En un líquid com l'aigua, les molècules semblen completament desordenades. Però si ens ho mirem de més a prop i ens fixem en l'entorn de cadascuna, les altres molècules omplen l'espai com si es tractés d'un joc de ‘tetris’ en tres dimensions. D'aquesta manera, l'ordre apareix en un sistema que en un principi semblava desordenat. Això és de vital importància per tal d'entendre com es produeixen alguns processos biològics en els que intervé l'aigua.
Aquesta és la línia de recerca d’aquest jove investigador que, per tal d’estudiar l’estructura dels líquids, realitza experiments amb els neutrons. Luis Carlos és un apassionat de la divulgació científica i reclama una major presència de notícies de ciència als mitjans de comunicació, ja que, argumenta, "la recerca també és cultura".
Metros sense avaries?
Accés obert
24 de gen. 2011
Per al Marc Gispert, l’èxit d’aquesta aventura empresarial rau en l'equip: "en la relació d'amistat que hi ha entre tots i que fa que de vegades treballem moltes hores seguides sense parar, perquè l'objectiu és compartit".
El seu projecte final de carrera consistia en el disseny d’un hardware i un software d’intel·ligència artificial, capaç de preveure possibles alteracions mecàniques i elèctriques en els motors. Per tirar endavant el projecte, van iniciar una col·laboració amb l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que ha estat clau per consolidar el projecte empresarial.
Van presentar la seva idea de negoci al 9è Concurs d’Idees de Negoci del Programa Innova de la UPC, i el projecte va guanyar el segon premi. Aquest va ser el punt de partida de Thinking Forward S.L., que ha creat un nou sistema de hardware i software que permet mesurar els possibles errors en els motors elèctrics. L’aplicació més clara es troba en el sector ferroviari, on augmentarà la seguretat d’aquests sistemes i en reduirà significativament el manteniment predictiu i correctiu, i millorarà la fiabilitat dels sistemes que utilitzin motors elèctrics.
El seu projecte final de carrera consistia en el disseny d’un hardware i un software d’intel·ligència artificial, capaç de preveure possibles alteracions mecàniques i elèctriques en els motors. Per tirar endavant el projecte, van iniciar una col·laboració amb l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que ha estat clau per consolidar el projecte empresarial.
Van presentar la seva idea de negoci al 9è Concurs d’Idees de Negoci del Programa Innova de la UPC, i el projecte va guanyar el segon premi. Aquest va ser el punt de partida de Thinking Forward S.L., que ha creat un nou sistema de hardware i software que permet mesurar els possibles errors en els motors elèctrics. L’aplicació més clara es troba en el sector ferroviari, on augmentarà la seguretat d’aquests sistemes i en reduirà significativament el manteniment predictiu i correctiu, i millorarà la fiabilitat dels sistemes que utilitzin motors elèctrics.