Total de resultats de la cerca: 7720
Resultats de la cerca
Inventant el futur?
Accés obert
27 de nov. 2009
La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Tractament de senyals cinemàtics i de masses de teixit tou enl’anàlisi dinàmica inversa de models biomecànics
Accés obert
27 de nov. 2009
L’anàlisi dinàmica inversa (ADI) s’utilitza per a calcular les forces i els moments que intervenen en el
moviment d’un sistema mecànic quan el moviment d’aquest sistema és conegut. En les últimes dècades,
aquest tipus d’anàlisi s’ha aplicat àmpliament en el camp de la biomecànica. L’objectiu és obtenir
informació quantitativa sobre la cinemàtica, la dinàmica i el comportament mecànic del sistema
musculoesquelètic durant l’execució d’un determinat moviment o activitat física. Per a realitzar l’ADI,
cal modelitzar el cos humà com un sistema mecànic format per sòlids rígids enllaçats per parells
cinemàtics, i adquirir-ne la cinemàtica per mitjà d’un sistema de captura del moviment. Existeixen
diferents fonts d’error que afecten el resultat d’aquesta anàlisi. Una manera senzilla de comprovar-ho
consisteix a comparar les forces de reacció amb el terra calculades mitjançant l’ADI amb les
mesurades per una placa de força. Aquesta discrepància entre les magnituds observables generades pel
sistema biològic real i les calculades mitjançant l’ADI del model biomecànic es coneix com a «problema
fonamental de la dinàmica inversa mioesquelètica». Aquest problema apareix per causa d’una sèrie
d’inconsistències entre la dinàmica del sistema real i la que s’obté simulant el sistema biomecànic. Hi
destaquen tres fonts d’error: el soroll que introdueix el mateix sistema de captura del moviment, el
moviment de la pell respecte al sistema esquelètic i l’efecte del moviment de les masses de teixit tou.
Es presenta un procediment sistemàtic per a tractar de manera integrada aquestes tres fonts d’error,
i l’objectiu és millorar els resultats de l’ADI de sistemes biomecànics processant els senyals cinemàtics
adquirits.
moviment d’un sistema mecànic quan el moviment d’aquest sistema és conegut. En les últimes dècades,
aquest tipus d’anàlisi s’ha aplicat àmpliament en el camp de la biomecànica. L’objectiu és obtenir
informació quantitativa sobre la cinemàtica, la dinàmica i el comportament mecànic del sistema
musculoesquelètic durant l’execució d’un determinat moviment o activitat física. Per a realitzar l’ADI,
cal modelitzar el cos humà com un sistema mecànic format per sòlids rígids enllaçats per parells
cinemàtics, i adquirir-ne la cinemàtica per mitjà d’un sistema de captura del moviment. Existeixen
diferents fonts d’error que afecten el resultat d’aquesta anàlisi. Una manera senzilla de comprovar-ho
consisteix a comparar les forces de reacció amb el terra calculades mitjançant l’ADI amb les
mesurades per una placa de força. Aquesta discrepància entre les magnituds observables generades pel
sistema biològic real i les calculades mitjançant l’ADI del model biomecànic es coneix com a «problema
fonamental de la dinàmica inversa mioesquelètica». Aquest problema apareix per causa d’una sèrie
d’inconsistències entre la dinàmica del sistema real i la que s’obté simulant el sistema biomecànic. Hi
destaquen tres fonts d’error: el soroll que introdueix el mateix sistema de captura del moviment, el
moviment de la pell respecte al sistema esquelètic i l’efecte del moviment de les masses de teixit tou.
Es presenta un procediment sistemàtic per a tractar de manera integrada aquestes tres fonts d’error,
i l’objectiu és millorar els resultats de l’ADI de sistemes biomecànics processant els senyals cinemàtics
adquirits.
Introducció a la dinàmica de sistemes multisòlid i aplicacions
Accés obert
27 de nov. 2009
La dinàmica de sistemes multisòlid és una disciplina que permet simular, mitjançant ordinador, el
moviment de vehicles, màquines i mecanismes amb un alt grau de detall. En primer lloc, es realitza el
model físic del sistema que s’ha de simular, i es decideix el grau de simplificació de la realitat que
s’adopta i les teories que s’apliquen per a representar els diferents fenòmens mecànics que hi
apareixen: flexibilitat, contacte, etc. En segon lloc, s’elabora el model matemàtic del sistema, és a dir,
la selecció de coordenades que en representen la configuració al llarg del temps (existeixen diferents
famílies de coordenades ja establertes, i l’elecció d’unes o altres depèn de l’aplicació concreta). En
tercer lloc, es formulen les equacions del moviment i s’obtenen tots els termes cinemàtics i dinàmics
que hi intervenen. En quart lloc, se selecciona l’integrador numèric que proporciona la solució de les
equacions del moviment al llarg del temps. Tot això s’ha d’implementar en un cert llenguatge de
programació, com per exemple Fortran, C++ o Matlab, o en combinacions entre ells. Els cinc aspectes
indicats es troben fortament relacionats, de manera que l’elecció d’un condiciona fortament els altres.
Mitjançant aquesta tècnica es poden realitzar simulacions de sistemes tan complexos i realistes com
automòbils, trens, excavadores, robots o el mateix cos humà.
moviment de vehicles, màquines i mecanismes amb un alt grau de detall. En primer lloc, es realitza el
model físic del sistema que s’ha de simular, i es decideix el grau de simplificació de la realitat que
s’adopta i les teories que s’apliquen per a representar els diferents fenòmens mecànics que hi
apareixen: flexibilitat, contacte, etc. En segon lloc, s’elabora el model matemàtic del sistema, és a dir,
la selecció de coordenades que en representen la configuració al llarg del temps (existeixen diferents
famílies de coordenades ja establertes, i l’elecció d’unes o altres depèn de l’aplicació concreta). En
tercer lloc, es formulen les equacions del moviment i s’obtenen tots els termes cinemàtics i dinàmics
que hi intervenen. En quart lloc, se selecciona l’integrador numèric que proporciona la solució de les
equacions del moviment al llarg del temps. Tot això s’ha d’implementar en un cert llenguatge de
programació, com per exemple Fortran, C++ o Matlab, o en combinacions entre ells. Els cinc aspectes
indicats es troben fortament relacionats, de manera que l’elecció d’un condiciona fortament els altres.
Mitjançant aquesta tècnica es poden realitzar simulacions de sistemes tan complexos i realistes com
automòbils, trens, excavadores, robots o el mateix cos humà.
El Raval com un baix relleu
Accés obert
25 de nov. 2009
Conferència del Professor Lluís Clotet de l'ETSAB, dins el cicle "Entorn del Projecte" per Càtedra Blanca, quadrimestre de tardor, 2009-2010 (Projectes V-VI-M).
Llums i ombres de la física: el projecte Manhattan
Accés obert
24 de nov. 2009
En aquesta xerrada es fa un repàs ràpid de l'evolució de la Física
Nuclear fins a finals dels anys 30 i després es veuen les raons científiques,
polítiques i militars que van portar al Projecte Manhattan: la fabricació de les
dues bombes atòmiques que es van llençar contra el Japó el 1945. La barreja
de recerca científica de primeríssima línia, activitat industrial secreta a gran
escala i espionatge fan del Projecte Manhattan un tema fascinant que té encara
algunes incògnites per resoldre.
Nuclear fins a finals dels anys 30 i després es veuen les raons científiques,
polítiques i militars que van portar al Projecte Manhattan: la fabricació de les
dues bombes atòmiques que es van llençar contra el Japó el 1945. La barreja
de recerca científica de primeríssima línia, activitat industrial secreta a gran
escala i espionatge fan del Projecte Manhattan un tema fascinant que té encara
algunes incògnites per resoldre.
Taller de rellotges de sol
Accés obert
20 de nov. 2009
Taller de rellotges de sol, a càrrec del Dr. Josep M. Cors, professor de matemàtiques de l’EPSEM-UPC, realitzat durant la setmana de la ciència
Intoducció als rellotges de sol: tipus i característiques. Procés de construcció d'un rellotge de sol.
Intoducció als rellotges de sol: tipus i característiques. Procés de construcció d'un rellotge de sol.
Recerca de vida a l'univers
Accés obert
20 de nov. 2009
Conferència pronunciada pel Dr. Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i del CSIC, dins les activitats de la Setmana de la Ciència a l’EPSEM.
[SC 2009] Superman, Batman, Spiderman i Harry Potter visiten la UPC
Accés obert
19 de nov. 2009
Filmació de la xerrada sobre la presència de les lleis de la Física en les pel·lícules de superherois, duta a terme a l'EPSEVG amb motiu de la celebració de la Setmana de la Ciència 2009, pel professor Manuel Moreno Lupiáñez.
Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?
En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.
Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?
En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.