1. Presentació del Fòrum de Docència Virtual, a càrrec del professor José Antonio Román Jiménez
2. Xerrada a càrrec del Dr. Carlos Caamaño i posterior col·loqui

La nostra Universitat ha iniciat un procés de modificació de l'actual sistema d'avaluació del professorat. És doncs, especialment oportú poder compar amb el professor Carlos Caamaño, que pot aproximar-nos a l'estat actual del tema al Japó i a Xile.

El projecte UPC Recerca Jove amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que es du a terme a la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. De l’altra, fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre prou coneguda, ni reconeguda, per l’entorn social.

Una pregunta és el punt de partida de cadascun dels 31 videoclips. En 3 minuts, els joves investigadors i investigadores donen resposta, d’una manera entenedora i divulgativa, a alguns problemes de la nostra vida quotidiana, sovint en col·laboració amb altres empreses i institucions de recerca implicades en el desenvolupament tecnològic i la innovació. Per exemple: és possible detectar, a l’instant, el rebuig d’un ronyó trasplantat? I preveure inundacions, incendis forestals o excés d’ozó a l’aire que respirem? O, fins i tot, és possible regenerar els teixits del cos humà o recuperar el gust dels tomàquets? També alguns dels curts plantegen situacions que ara com ara poden semblar més properes a la ciència-ficció, però que també formen part de la recerca que s’està fent a la UPC: viurem sota terra?, avions no tripulats?, tecnologia invisible?, robots cirurgians?

A las sales de trading de les tresoreries dels grans investment banks i els hedgefunds a la City i WallStreet es troben uns nous científics dits "Quants". Amb l’ajut d’eines matemàtiques com les equacions en derivades parcials i els processos estocàstics són els responsables de valorar i mesurar el risc de complexes transaccions financeres que cada dia mouen trilions de dòlars als mercats financers. Hi ha qui fins i tot els fa responsables de la darrera crisis dels mercats, el credit crunch...
En aquesta xerrada explicaré la meva experiència com a Quant a la City i com matemàtiques interessants són crítiques per a les institucions financeres.

Presentació del llibre Façanes lleugeres. Manual del Projecte arquitectònic.

Aquest vídeo es va gravar dins el marc de conferències programades durant el curs 2007-2008, en relació al estudis d'edificació.
Consisteix en la presentació del llibre Façanes lleugeres: Manual del projecte arquitectònic, a càrrec dels seus autors; un d'ells professors de Construccions Arquitectòniques II de l'Escola de l'EPSEB.

Investigador postdoctoral a l’Institut de Ciències Fotòniques, Satish Rao creu que “és excitant treballar com a investigador, ja que la creativitat en les idees i l’esforç produeix sempre recerca innovadora i millores tecnològiques”.

La seva recerca s’emmarca en un projecte d’investigació de noves tècniques de diagnosi no invasives a través d’unes pinces òptiques, que utilitzen un feix de llum per atrapar una partícula en un punt. Les aplicacions d’aquest projecte s’orienten a estudis biomoleculars de l’àmbit de la biofísica, per exemple quan un virus infecta una cèl·lula.

Creu que els investigadors espanyols no haurien de marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera investigadora i considera que cada cop hi ha més oportunitats i finançament per a la recerca en el nostre país.

Doctora i llicenciada en Biologia, desenvolupa la seva línia de recerca en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, en el camp de la biomedicina, i lidera diferents projectes orientats a reparar i curar els teixits danyats o malalts. “Actualment, treballo en la regeneració òssia, però ja he començat a distingir cèl·lules mare adultes i a diferenciar-les en cèl·lules endotelials per a aplicacions cardiovasculars, i a utilitzar substrats estructurats per guiar neurones com a primer pas per a la regeneració”, explica l’Elisabeth.

Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.

Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.

Enginyer tècnic agrícola, ha participat en el projecte d’estudi socioeconòmic del cultiu de mongeta del Ganxet, així com en el projecte de millora de varietats tradicionals de tomàquet a l’equip de Millora Vegetal per Característiques Organolèptiques de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Pensa que una persona que es vol dedicar a la recerca “ha de tenir ganes d’aprendre: la formació és constant, però també és important la capacitat de concentració, de prendre decisions, la constància, el saber treballar en grup... I sobretot il·lusionar-se amb el projecte en què s'està treballant”.

Per a ell, la decisió de dedicar-se a la recerca no es pren de manera puntual. “El projecte en què estic treballant s’ha anat desenvolupant paral·lelament a la meva implicació; el que m’ha motivat més en tot aquest temps ha estat la confiança que m'han mostrat els membres del grup de recerca, tant els que em tutoritzen com els que treballen en projectes paral·lels”.

Satish Rao
Postdoctoral researcher
30 years-old; Washington, D.C, USA
Currículum
Postdoctoral Researcher. Institut of Photonic Sciences. Castelldefels.
PhD – Physics: University of Illinois at Urbana-Champaign, USA.
MSc – Electrical and Computer Engineering: University of Illinois at Urbana-Champaign, USA.
Outsanding
The best of dedicating oneself to the research is that every day one has the chance to produce something new. One’s ideas and hard work can produce something innovative and unique and can improve technologies. This is exciting for working as a researcher.
In Spain, there is a lot of money that is being spent on research. So there are many opportunities for youngsters to become involved in research in this country. It is not as necessary as before for talented researchers to leave Spain to have good careers. Second, a talented researcher is respected all across the world and will have the opportunity to do many things as technology continues to advance.
I hope that I will some day become a professor at a university in the United States or in Europe. This is very difficult, but I do imagine myself working in research for a long time either at a university/institute or for a company.

Doctora en Enginyeria Industrial i professora de la Politècnica, ha realitzat diferents estades de recerca a Austràlia i participa en diversos projectes de recerca nacionals i europeus. La seva línia de recerca s’orienta a l’estudi del comportament dels incendis forestals i les aplicacions de la termografia infraroja en la lluita contra els incendis.

Assegura que “la persona que es dediqui a la recerca ha de ser pacient i perseverant; s'ha de tenir molta fe en allò que s'està fent per no desmoralitzar-te quan els bons resultats triguen a aparèixer. És important tenir una base molt sòlida de coneixements sobre el fenòmen que s'estudia i cal tenir una bona capacitat d'autoaprenantatge.”

Per a ella, el millor de dedicar-se a la recerca “és la possibilitat de generar nous coneixements amb gent tremendament competent d'arreu del món i l'agradable sensació de realització personal quan s'obtenen els resultats que s'intuïen”.

Segona part del "Forum Debat: arquitectura i tècnica" amb una taula rodona de convidats, celebrada divendres dia 29 de febrer de 2008 commemorant els 20 anys del Departament de Construccions arquitectòniques (CAI) a la Sala d’actes de l’edifici Vèrtex del campus Nord.