Sèrie: Enclau UPC
10 de des. 2014
Reciclatge electrònic
Accés obert
10 de des. 2014
Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.
9 de des. 2014
Residus electrònics. On van a parar?
Accés obert
9 de des. 2014
El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.
Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.
Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.
11 de nov. 2013
Smart cities: reptes del sector
Accés obert
11 de nov. 2013
Smart city - ciutat intel·ligent - és el terme que defineix un nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida de les persones i que dóna resposta als nous reptes de la ciutat en àmbits com la gestió d'infraestructures, la salut i els serveis socials, l'energia, la mobilitat urbana, la sostenibilitat mediambiental o la governança, i que utilitza de manera intensiva les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.
La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.
10 de des. 2012
Del grafit al grafè: una nova era tecnològica basada en el carboni
Accés obert
10 de des. 2012
El carboni és probablement l’element químic més estudiat i més fascinant de la taula periòdica. Durant molt de temps es va creure que el carboni pur existia en forma de dos tipus de materials: el grafit -emprat per fabricar les mines dels llapis- i el diamant. La recerca científica va demostrar a principis de segle que era possible aïllar i manipular làmines de grafit per obtenir-ne grafè.
El grafè és un nanomaterial d’un àtom de gruix, que representa una capa d’àtoms de carboni densament empaquetats en una capa plana cristal·lina bidimensional en forma d’hexàgons, com si es tractés d’un eixam d’abelles. L’any 2010 el Premi Nobel de Física Obre en finestra nova es va atorgar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus innovadors experiments amb el grafè. Tot i que no van ser-ne els descobridors, van obrir la porta per poder-lo estudiar. Amb l'objectiu d'aconseguir un grafè prou pur, l’any 2004 van aconseguir aïllar-lo al laboratori amb el conegut mètode del llapis i la cinta adhesiva. Amb un tros de grafit, com el que s’utilitza en la mina d’un llapis, i mitjançant una cinta adhesiva, van exfoliar el grafit en làmines cada cop més primes fins que van obtenir una pel·lícula de carboni amb un gruix d’un sol àtom: el grafè. Aquesta tècnica artesanal pot ser utilitzada per obtenir-ne en quantitats molt petites al laboratori, però és insuficient per a una fabricació industrial, tal com ens explica Roberto Macovez, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear.
El grafè ofereix propietats -gran resistència mecànica, transparència i una elevadíssima conductivitat elèctrica- que han fascinat els científics de tot el món per les seves potencials aplicacions tecnològiques.
El grafè és un nanomaterial d’un àtom de gruix, que representa una capa d’àtoms de carboni densament empaquetats en una capa plana cristal·lina bidimensional en forma d’hexàgons, com si es tractés d’un eixam d’abelles. L’any 2010 el Premi Nobel de Física Obre en finestra nova es va atorgar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus innovadors experiments amb el grafè. Tot i que no van ser-ne els descobridors, van obrir la porta per poder-lo estudiar. Amb l'objectiu d'aconseguir un grafè prou pur, l’any 2004 van aconseguir aïllar-lo al laboratori amb el conegut mètode del llapis i la cinta adhesiva. Amb un tros de grafit, com el que s’utilitza en la mina d’un llapis, i mitjançant una cinta adhesiva, van exfoliar el grafit en làmines cada cop més primes fins que van obtenir una pel·lícula de carboni amb un gruix d’un sol àtom: el grafè. Aquesta tècnica artesanal pot ser utilitzada per obtenir-ne en quantitats molt petites al laboratori, però és insuficient per a una fabricació industrial, tal com ens explica Roberto Macovez, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear.
El grafè ofereix propietats -gran resistència mecànica, transparència i una elevadíssima conductivitat elèctrica- que han fascinat els científics de tot el món per les seves potencials aplicacions tecnològiques.
7 de des. 2012
El grafè: un univers en miniatura
Accés obert
7 de des. 2012
En un llapis disposem d’un bon grapat de milions de làmines de grafè. La clau d’aquest material és la seva estructura atòmica: àtoms de carboni units de forma hexagonal en una única làmina ordenats de tal manera que li donen unes propietats molt especials. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo l’estructura atòmica del grafè.
El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica
El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica
2 de des. 2012
El grafè, futur substitut del silici?
Accés obert
2 de des. 2012
La capacitat de conducció del grafè ha fet plantejar la possibilitat que esdevingui un possible material alternatiu al silici en la fabricació dels futurs dispositius informàtics i electrònics. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo les principals propietats d’aquest material i les seves possibles aplicacions. En aquest sentit, la comunitat científica considera que es tracta d’un material que pot revolucionar la tecnologia electrònica actual, especialment quan se n'aconsegueixi optimitzar la producció industrial.
7 de febr. 2014
Apps: com protegir les meves dades?
Accés obert
7 de febr. 2014
Actualment es descarreguen a Espanya 4 milions d’aplicacions mòbils al dia. Bona part d’aquestes aplicacions requereixen un correu electrònic, l’ús dels contactes de l’agenda del mòbil o bé, fins i tot, accés a dades privades i credencials d’accés. Garantir la protecció de la informació de caràcter personal que emmagatzema un mòbil requereix limitar els possibles accessos i privilegis de les apps, tal i com ens explica en aquest vídeo Manuel García-Cervigón, investigador de l’inLab FIB, que identifica els principals riscos associats a la descarrega d'apps i algunes recomanacions útils per minimitzar els riscos.
Les darreres innovacions i solucions tecnològiques en seguretat per a la telefonia mòbil es donaran cita a Barcelona, del 24 al 27 de febrer, al Mobile World Congress 2014, l’esdeveniment mundial més rellevant sobre tecnologia mòbil. La UPC participarà amb un estand propi dins el pavelló català, a l’App Planet (Hall 8.1), on donarà a conèixer la recerca d’avantguarda que duen a terme els grups de recerca de la Universitat en els diferents àmbits vinculats a la futura generació de telèfons mòbils.
Les darreres innovacions i solucions tecnològiques en seguretat per a la telefonia mòbil es donaran cita a Barcelona, del 24 al 27 de febrer, al Mobile World Congress 2014, l’esdeveniment mundial més rellevant sobre tecnologia mòbil. La UPC participarà amb un estand propi dins el pavelló català, a l’App Planet (Hall 8.1), on donarà a conèixer la recerca d’avantguarda que duen a terme els grups de recerca de la Universitat en els diferents àmbits vinculats a la futura generació de telèfons mòbils.
8 de febr. 2013
Fracking: cercant gas a les fissures
Accés obert
8 de febr. 2013
Els projectes per explorar possibles jaciments de gas mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica - més coneguda pel terme anglès fracking - desperten recels en els territoris afectats.
La fracturació hidràulica és una tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl que requereix la perforació del terreny i la injecció a gran pressió d’un fluid – format per aigua, sorra i productes químics –. Aquest fluid és capaç de reobrir i ampliar les fractures o fissures més febles que ja tenien les roques, i alliberar el gas que s’hi ha anat dipositant amb els segles.
Les fissures són obertures naturals de les roques en forma d’esquerda i poden ser més o menys profundes. L’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, explica en aquest vídeo com s’aconsegueix fer fluir el gas per aquestes fissures i què permet la tecnologia del sondeig horitzontal teledirigit.
La fracturació hidràulica és una tècnica d’extracció de gas i petroli del subsòl que requereix la perforació del terreny i la injecció a gran pressió d’un fluid – format per aigua, sorra i productes químics –. Aquest fluid és capaç de reobrir i ampliar les fractures o fissures més febles que ja tenien les roques, i alliberar el gas que s’hi ha anat dipositant amb els segles.
Les fissures són obertures naturals de les roques en forma d’esquerda i poden ser més o menys profundes. L’investigador Xavier Sanchez Vila, director del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica de la UPC, explica en aquest vídeo com s’aconsegueix fer fluir el gas per aquestes fissures i què permet la tecnologia del sondeig horitzontal teledirigit.
9 de des. 2013
Ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva?
Accés obert
9 de des. 2013
Només un de cada quatre nens en edat escolar es revisa la visió un cop l’any i la meitat dels que necessiten ulleres no les utilitzen per desconeixement dels seus pares. En aquest vídeo, Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, explica les diferents opcions per corregir els defectes de refracció —ulleres, lents de contactes o bé cirurgia refractiva—, que afecten actualment un terç de la població.
Precisament, el Col·legi Oficial d´Òptics i Optometristes de Catalunya ha iniciat la campanya ‘Visió i aprenentatge’, que té com a objectiu mesurar la salut visual de 20.000 alumnes de primària. En aquest sentit, la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa Obre en finestra nova i el Centre Universitari de la Visió de la UPC a Terrassa ja fa molts anys que impulsen aquest tipus d’iniciatives. Enguany, el Centre Universitari de la Visió ha revisat la vista de 392 nens de diferents centres escolars de Terrassa, a més de les revisions oculars adreçades a la població amb menys recursos.
Precisament, el Col·legi Oficial d´Òptics i Optometristes de Catalunya ha iniciat la campanya ‘Visió i aprenentatge’, que té com a objectiu mesurar la salut visual de 20.000 alumnes de primària. En aquest sentit, la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa Obre en finestra nova i el Centre Universitari de la Visió de la UPC a Terrassa ja fa molts anys que impulsen aquest tipus d’iniciatives. Enguany, el Centre Universitari de la Visió ha revisat la vista de 392 nens de diferents centres escolars de Terrassa, a més de les revisions oculars adreçades a la població amb menys recursos.
Un cop d’ull a la cirurgia refractiva
Accés obert
9 de des. 2013
La cirurgia refractiva permet corregir els defectes de refracció de l’ull —miopia, hipermetropia i astigmatisme— a través de tècniques làser que modifiquen la curvatura de la còrnia, o bé mitjançant la implantació de lents intraoculars.
En l’àmbit de la cirurgia refractiva làser, el Làsik és la tècnica més estesa i coneguda: consisteix a tallar i remodelar, mitjançant un làser excímer, el gruix de la còrnia, per corregir així el defecte de refracció. Per poder-ho fer, el primer pas de la intervenció requereix retirar la capa més superficial de la còrnia. Aquest procés es pot realitzar a través del microqueratom, un aparell amb una fulla mecanitzada que realitza la microincisió a la còrnia, o bé mitjançant un làser de darrera tecnologia —l’anomenat làser de femtosegons— , que realitza talls nets i precisos a qualsevol profunditat de la còrnia mitjançant una llum infraroja de polsos molt curts.
L’ús d’ambdós làsers permet una cirurgia menys invasiva i de major precisió i seguretat, tal i com ens explica Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, que també analitza el paper dels graduats i graduades en òptica i optometria en aquestes intervencions quirúrgiques.
En l’àmbit de la cirurgia refractiva làser, el Làsik és la tècnica més estesa i coneguda: consisteix a tallar i remodelar, mitjançant un làser excímer, el gruix de la còrnia, per corregir així el defecte de refracció. Per poder-ho fer, el primer pas de la intervenció requereix retirar la capa més superficial de la còrnia. Aquest procés es pot realitzar a través del microqueratom, un aparell amb una fulla mecanitzada que realitza la microincisió a la còrnia, o bé mitjançant un làser de darrera tecnologia —l’anomenat làser de femtosegons— , que realitza talls nets i precisos a qualsevol profunditat de la còrnia mitjançant una llum infraroja de polsos molt curts.
L’ús d’ambdós làsers permet una cirurgia menys invasiva i de major precisió i seguretat, tal i com ens explica Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, que també analitza el paper dels graduats i graduades en òptica i optometria en aquestes intervencions quirúrgiques.
29 de gen. 2015
Sensors per controlar el Parkinson
Accés obert
29 de gen. 2015
Malgrat que el Parkinson és una malaltia crònica, hi ha mesures per controlar i estabilitzar-ne els símptomes. Un grup d’investigadors de la UPC ha dissenyat un dispositiu, equipat amb sensors, que controla els moviments dels malalts i subministra informació, en temps real, als neuròlegs, la qual els facilita l’ajustament de la medicació, tal com ens explica en aquest vídeo Albert Samà, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i investigador del Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD).
El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.
El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.
5 de des. 2011
Radars de trànsit: l'efecte Doppler
Accés obert
5 de des. 2011
Exactament 41.665 persones han mort a les carreteres espanyoles els darrers deu anys. Tot i aquesta elevada xifra, la dada representa una disminució del 55% del nombre de víctimes, segons un estudi recent de la Direcció General de Trànsit.
La millora de les infraestructures viàries, les campanyes de sensibilització, el permís de conduir per punts o bé els controls de velocitat són alguns dels factors que han incidit en la disminució dels accidents mortals. En el cas dels controls de velocitat, la idoneïtat dels sistemes de radar genera constantment grans controvèrsies: preventius o recaptatoris? Més enllà d’aquest debat: què hi ha darrera d’aquests dispositius?
Els radars de trànsit emeten una ona electromagnètica que impacta contra el vehicle, l’ona rebota i retorna de nou al radar amb una freqüència lleugerament diferent a l’emesa. Aquesta diferència de freqüència és provocada per l’anomenat efecte Doppler i és el principi bàsic en què es fonamenta el funcionament dels radars de trànsit, tal i com ens explica el professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, Joan O'Callaghan.
La millora de les infraestructures viàries, les campanyes de sensibilització, el permís de conduir per punts o bé els controls de velocitat són alguns dels factors que han incidit en la disminució dels accidents mortals. En el cas dels controls de velocitat, la idoneïtat dels sistemes de radar genera constantment grans controvèrsies: preventius o recaptatoris? Més enllà d’aquest debat: què hi ha darrera d’aquests dispositius?
Els radars de trànsit emeten una ona electromagnètica que impacta contra el vehicle, l’ona rebota i retorna de nou al radar amb una freqüència lleugerament diferent a l’emesa. Aquesta diferència de freqüència és provocada per l’anomenat efecte Doppler i és el principi bàsic en què es fonamenta el funcionament dels radars de trànsit, tal i com ens explica el professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, Joan O'Callaghan.
